De la proposta d’avui, potser se’n poden destacar alguns aspectes.
La manera de ballar dels dimonis llorencins, aleshores, a principis de segle, era “ab fexugor, però còmicament”. Per dir-ho amb termes actuals “a la manacorina”
Les correlacions metafòriques que utilitza: festes amb maternitat, puig amb conicitat perfecte…
I la frase més destacable potser seria “El fastidi constituïdor del fons de la nostra vida” pel que té de possible posicionament personal.
D’aquesta entrega de 10 paraules galmesianes, voldria destacar, per poc usades, “airat” i “aiximplir”.
Tenir, o haver pegat “un mal aire” era una manera d’expressar alguna deformació física a vegades sols temporal.
“Aiximplir” era. fins avui, parauña desconeguda.
Intentarem, una vegada a la setmana, incidir en el tema de la llengua des d’una altra perspectiva.
Sense deixar de banda els “mots perduts”; ja en duim un bon raig en aquesta secció compartida; ni tampoc el tema dels barbarismes voldriem enfocar aquelles paraules del DCVB on es fa referència a “Flor de card” de Salvador Galmés. Continua