Entorn: herbes casolanes

No faig comptes prendre la secció al bo d’en Guillem Pont, ni tan sols compartir-la, però si m’ho permeteu faré una petita contribució a la seva secció sobre l’entorn. I és que precisament l’altre dia vaig anar a fer les herbes (suc) que cada any preparam la família per tenir el rebost ben ple per beure’n tot l’any (i regalar-ne per Nadal i Sant Antoni). I com que això de fer herbes és una tradició ben mallorquina antiga i s’hi posen productes de l’entorn del nostre camp (en el nostre cas més de trenta herbes autòctones, que se diu aviat!!!) he cregut idoni fer-li un espai a la secció.  Continua

Mots perduts: cop-piu/clopinsos

L’expressió “anar cop-piu” (variant dialectal mallorquina de la més estàndard “anar cloc-piu”) és ver que encara se sent, però va perdent a poc a poc vigència per altres sinònims més generals com “decaigut”, “deprimit” o “desanimat” o, fins i tot, per castellanismes, com “estar de bajón”.

El que sí que ja no se sent (i jo també desconeixia) és el mot clopinsos, de la mateixa família, i que he trobat per casualitat mentre cercava informació sobre el mot cop-piu. Resulta que clopinsos ve a ser un sinònim antic “a la mallorquina” de “doblers, menuts o ferro”.  Aquí teniu la fitxa completa dels dos mots: Continua

“Els actes programats potser alguns els tornem a programar més endavant o dins el marc de les festes patronals”

Avui publicam la segona entrevista que estam fent als gestors dels nostres centres culturals. Si fa uns dies era en Pere Santandreu, de sa Màniga, qui ens contava com afronten el futur després del covid, avui toca el torn a Rafela Riera, capdaventera de l’Espai 36.  Continua

Mots perduts: copar-li

Una frase divertida  i ben mallorquina que sempre m’ha agradat sentir sempre ha estat:  “És ben hora de copar-li” (en el sentit de marxar). Si bé encara avui es pot sentir, també és ver que de cada pic se sent manco entre les noves generacions.

Significat: anar-se’n, posar-se en camí (Mall.)

Grafies documentades: «I com haguérem dinat, | ja li vàrem ‘ver copat | altre pic a passejar» (glosada pop. Mall.).

Etimologia:  format damunt copa. Continua

Mots perduts: carrera

Mu mare encara ho diu: “vaig a grenar la carrera”. Però com que la gent de la meva edat ni els més joves ja ni grenam davant ca nostra (i just, just a dins) ni ens asseiem a la fresca (ens socialitzam més per xarxes socials i whatsapps des de la nostra habitació), és un mot que va en desús sobretot perquè ha perdut vitalitat. Abans era una part més de la casa, ara ja no la sentim nostra, ja és del carrer i com a tal esperam que ens la facin neta (i a pics fins i tot que ens hi posin cossiols si fa el cas).  També és ver que el tipus d’empedrat que ens hi han posat i el trànsit continu que passa a segons quins indrets tampoc hi ha ajudat gaire. Continua

“Hem de reflexionar del perquè als avions 200 persones poden seure juntes dues i tres hores, i no es pot fer als teatres”

Aquesta pandèmia del Covid ha provocat el confinament total de la societat  i les autoritats han intentat no ajuntar gaire persones a la vegada, sobretot en un espai tancat. Així, el sector cultural, que viu bàsicament d’això, és un dels sectors més afectats per aquesta crisi. Per això ens hem volgut apropar als dos gestors dels centres culturals que tenim al nostre municipi: na Rafela Riera, de l’Espai 36, i en Pere Santandreu, de Sa Màniga. Avui començam amb l’entrevista a en Pere, que ens conta un poc com han viscut aquests mesos i com afronta el futur.

Continua

Mots perduts: es coloms/es conills/es colontes/es colomades

I seguim amb aquesta sèrie eufèmica de mots a la mallorquina, els quals ens demostren que l’eufemisme és  una característica ben nostra

En aquest cas per evitar dir l’expressió gorssera “es collons” se n’empraven d’altre més “dissimulades”, com podien ser les quatre del títol:  es coloms/es conills/es colontes/ es colomades. Actualment diria que no hi ha tants de miraments i almanco els més joves diuen directament “es colllons”, si no una cosa pitjor.

El PP i el Gob sospiten del moviment d’arena a Cala Nau

Si l’altre dia era el grup ecològic del Gob que feia públiques les seves sospites que el color de l’arena duita a Cala Nau es podria deure a un trasllat d’arena des d’un altre arenal, ahir el PP local va passar a l’acció i va interposar una denúncia per aquest presumpte trasllat il.legal d’arena. Continua

Mots perduts: ceba/nespla/serva/sardonaia/matalofada/xisclet

És curiós la de maneres eufèmiques que tenim els parlants mallorquins per referir-nos al cop violent d’una bufetada (i segurament me n’he deixades moltes més). Això pot donar una idea de la nostra manera de ser, almanco fa un temps: irònics, pagesos (molts fan referència a l’hortalissa o la fruita) i un poc hipòcrites (per molt que empréssim eufemismes, igual amb altres com pardal, cagondell, cagondena…, no deixàvem de dir-les, i molt).

De la llista que he posat, és ver, alguns encara es diuen, almanco al poble, d’altres ja no se senten tant i altres ja estan en perill d’extinció ( sardonaia i matalofada, diria jo). Aquí teniu l’accepció sinònima a  “bofetada” que posa de cada un el diccionari Alcover Moll: Continua

Emoticona’t

Després d’un confinament forçós torna la secció més “seriosa” de la revista. Perquè després de tant de temps tancats ens fa ben falta “emoticar-nos”.

Començarem amb un plat calentet. Noltros, els llorencins, que mos la donam de cívics i poble de seny, resulta que a les primeres de canvi, just en el primer dia de desconfinament, ja va haver d’intervenir la Guàrdia Civil a la plaça per separar-nos un poc. Continua

Mots perduts: cambuix/descambuixar

I tots els derivats que se’n puguin fer… que en aquest cas són molts. I és que de l’arrel CAMBUIX,  que curiosament prové de l’àrab kanbūx, el qual significa ‘vel que duien les dones’, dóna per molt.

Potser sigui una paraula no del tot perduda (almanco en algunes accepcions, en d’altres diria que sí) però sí que entre el jovent ja s’entreveu que es comença a abandonar per altres d’ús més general. Per això consideram oportú fer un recompte aquí d’alguns dels seus significats més interessants: Continua

Parlen els científics (XI)

El viròleg José Antonio López Guerrero, professor de Microbiologia en el departament de Biologia Mol·lecular de la Universitat Autònoma de Madrid, director del grup de Neurovirologia del mateix departament i director del departament de Cultura Científica del Centre de Biologia Mol·lecular Severo Ochoa, dóna una entrevista interessant i aclaridora al diari El País sobre el coronavirus:  Continua

Mots perduts: cimal/podó/tanyada

Aquests mots de dalt surten a la palestra  en el context d’aquesta situació de confinament en què estam, en la qual  generacions com la meva hem agafat un recent interés pel món de l’hortalissa i foravila. I clar, ens n’hem adonat que no en sabíem gaire, precisament.

Resulta que un d’aquest dies. mentre un servidor, intentava podar un arbre (un poc a l’atzar, tot sigui dit), mon pare va arribar i observant que tallava per tallar me va dir rient que “anés alerta a tallar el cimal”. El què? Sí, el cimal, un mot que jo (i molts de la meva generació o més joves, almanco els poc familiaritzats amb el món de foravila) desconeixíem.  Continua

Mots perduts: cuc de terra

Aquest mot, que personalment  desconeixia en l’accepció que posaré, no crec que se senti gaire pel poble, més que res perquè ja quasi no existeixen aquest tipus d’individus tan dedicats a foravila. I és que segons el diccionari Alcover-Moll “cuc de terra”, entre altres coses, a la zona de Manacor també significava “conrador molt aplicat als treballs del camp, que entra molt poc a la vila (Manacor); cast. destripaterrones.” . Sí que coneixia la variant missatge, que és més un  “home llogat per mesos o per un any per a fer feina en una possessió o lloc”. Una paraula més al cistell, idò! Continua

El concepte del temps en època de pandèmia, segons Toni Gomila

A vegades acudim a presentadors, actors o monologuistes externs i ens oblidam que aquí, a Mallorca,  també n’hi ha de ben bons, com és el cas del sempre interessant Toni Gomila. L’altre dia mirant el seu programa d’IB3 Tothom a casa  vaig quedar encantat del monòleg amb què va iniciar el capítol. Al més pur estil ACORAR, obra que ja quedarà a la  nostra història teatral, és a dir unint harmoniosament reflexió filosòfica, crítica social i humor, va ser capaç de fer un preciós monòleg sobre el pas del temps en temps de pandèmia.

Vos convid a mirar-ho (vos pos directament el fragment, que dura uns cinc minutets) i jutjar-ho vosaltres mateixos:  Continua

Petites anotacions del ple 12/05/2020

A la fi he pogut veure un ple. Com que l’hora m’anava bé (just abans de dinar) l’he vist en directe, no fos cosa, com la darrera vegada, després el vídeo no es deixàs penjat i no pogués fer aquesta humil crònica. Perquè sí, retransmetre els plens en directe (i sobretot deixar-los penjats al canal perquè els ciutadans el puguin veure o consultar quan puguin) ofereix molts de beneficis. Des de la part periodística permet fer una crònica còmodament des de casa, sense haver-hi d’assistir físicament ni estar subjecte a horaris. Fins i tot permet botar-te els trossos que no interessen i anar directament al fragment o punt tractat que vulguis. Des de la part ciutadana, en el fons la més important, se sap què se cou a la Sala, que al final ens pertany a tots; quina és l’actitud i opinió dels partits polítics respecte a alguns temes, que abans desconeixíem; i com se’n desfan cada un dels integrants del Ple (important per poder jutjar qui cal triar d’aquí quatre anys a les eleccions, entre d’altres coses). En resum, que es guanya en transparència i informació, i per això aplaudim aquesta nova iniciativa demandada des de fa temps a Card.cat  i pregam que es mantengui en el temps i que també es deixin penjats els diversos plens que es facin. Segurament no és l’única passa que s’ha de fer cap a la informació i transparència que sovint falta en política, però sí una d’important.

Però deixam-nos de preàmbuls i entrem de ple en la crònica d’aquest ple extraordinari Continua

“No hi ha hagut material suficient per afrontar aquesta situació, tot i que hagi sortit gent als mitjans autonòmics dient el contrari”

Continuam amb una altra entrevista a gent del municipi que tracta de prop aquest amenaçador virus que ens  està dificultant la nostra vida quotidiana. En aquest cas es tracta d’un altre infermer (recordeu que ja em vam fer una a na Cati Bel), que també treballa a l’hospital de Manacor. El seu nom és Pere Santandreu Nadal i segur que molts de voltros el coneixeu. Mirem què ens diu a continuació: Continua