Què en trobau? La història es repeteix…

Mirau per on, l’altre dia mentre llegia la novel·la gràfica Los surcos del azar, de Paco Roca, (una lectura més que recomanable per conèixer la contribució en la Segona Guerra Mundial d’alguns republicans espanyols exiliats)    vaig sentir una espècie de deja vu. En unes pàgines del llibre (les reproduesc a baix) me va cridar l’atenció uns fets  que van passar a uns refugiats espanyols, exiliats de la Guerra Civil, en una colònia francesa on intentaven auxiliar-se  i el meu cervell automàticament ho va connectar amb un altres fets que actualment passen a les costes  europees. No vos sona de res? I el més trist és que la resposta i actitud ara és la mateixa que fa setanta anys. Evolucionam?

I vosaltres… què en trobau? Continua

Mots perduts: amerar o amarar

És una paraula que pot tenir un sentit més general (“posar en remull una cosa fins que el líquid la penetri”) o un de més específic i tècnic referit a algun material (sobretot cànem o alguna altra planta filamentosa).  La primera possibilitat encara se sent, a pesar que de cada cop menys,  substituïda per l’expressió “posar en remull o banyar”; la segona, com que és una tècnica antiga en desús, molts ni tan sols la coneixen (jo el primer). Una altra expressió figurada amb aquest mot que sent adesiara i que trob molt graciosa és “anar amerat” (en sentit de borratxo).  Continua

El Garriguer d’Infern en vídeo

Ara que ja hem donat per acabada aquesta aventura del Garriguer d’Infern, deixam penjat a Internet (concretament al canal youtube) el vídeo de l’obra escenificada de Salvador Galmés. Si bé no és el mateix que veure-la en directe (el teatre s’ha de viure, no mirar per una pantalla) almanco servirà per aquella gent que no hagi tengut l’oportunitat de veure-la. o si algú la vol repassar, o qui sap si d’aquí uns anys algú té interés en saber què vam fer amb l’obra de l’il·lustre escriptor llorencí. Continua

Què en trobau? Embós a Manacor

Si algun dia d’aquest al matí (de devers les 11 fins a les dues) heu intentat atravessar Manacor (per dins) haureu vist dia sí, dia també un embós que fa fredat. La coa ocupa a pics quasi tota l’avinguda (des de la Guàrdia Civil fins a la rotonda del polígon). No sé si hi ha alguna solució (penseu que ja se va fer una variant fa uns anys per desviar la cotxada de dins Manacor), o tot és cosa de la famosa saturació estiuenca, però que Manacor està col·lapsat és ben evident. I no crec que els negocis del fons hi estiguin molt contents (Hiper, Socias & Rosselló, Opel…)ja que jo mateix fa dos pics que vull anar a l’Hiper Manacor i me’n faig sa punyeta en veure la coa per acabar comprant al Lidl.

Veis alguna solució?

“Quina estrella més gran hi pot haver que una persona que no s’ha apuntat mai a una cursa, arribi a meta i complesqui el seu repte”

Ja ho va anunciar en Serafí, aquest dissabte es repeteix la cursa dels Malalts de Turmell. I qui millor que el president de l’associació, Joan Cus, per fer-nos saber les quatre coses més importants d’aquest esdeveniment a partir d’una entrevista que li hem fet. “Élite, élite!”

Continua

Mots perduts: ajocar-se

Des de fa temps, supòs que empès per la meva vocació de filòleg català, tenc l’afició d’anar recollint en una carpeta algunes paraules curioses que té el nostre dialecte llorencí (algunes d’us ben local, d’altres un poc més generals) que not com desapareixen a causa del canvi generacional. Que millor que un professor de Secundària, com és el meu cas, amb contacte permanent amb els adolescents per descobrir les paraules que ja han deixat d’usar (i han substituït per un vocable d’ús més general o directament per un castellanisme) i que, en canvi la gent més gran, encara usa.  Continua

Gràcies!

Tenim per suposat que els pares han de cuidar dels nins; la naturalesa obliga. Però aquesta feina, com totes, es pot fer curosament, passionalment… o senzillament fer-la per fer, per obligació que diríem. I només quan ets més gran i, sobretot si tens fills, te n’adones dels sacrificis que han fet els teus pares per tu i pots analitzar amb la maduresa ja necessària què varen fer bé els teus pares i què no, per després seguir aplicant-ho als teus infants o, al contrari, canviar-ne alguns detalls que tu preferires no transmetre als teus descendents.

En aquest sentit jo he de reconèixer que he estat un sortat. Si bé els meus pares van cometre algun error i algunes coses segurament jo les hagués fet d’una altra manera (només faltaria, són humans i en una feina tan complexa com l’educació és impossible no entrebancar-se), vull fer públic el meu agraïment per l’educació que em van donar. Estic en una edat i en una situació (pare de família) que em permet  tornar la vista enrere i admirar la seva tasca, fins al punt que si som capaç de transmetre una educació similar als meus fills ja me donaré per content.

Per això vull fer públic aquest agraïment als meus pares ara que són vius (que els pòstums se’ls endu el vent) i siguin conscients de la seva bona labor. Continua

Ses Sitges a escena

Entre tanta festa pot estar bé fer un petit descans i degustar l’entrevista que la revista manacorina Cent per Cent ha fet al nostre company i editor, Guillem Pont, i a la seva dona Caterina Pons, com a antics responsables de la granja-escola de ses Sitges. Aquí teniu aquest entrevista plena de nostàlgia d’aquells bon temps: Continua

La dita de la setmana (CLIX)

“La venjança és l’infinit territori de les coses contigües. El tractat de Versalles ja va fabricar alemanys ultratjats que alhora fabricaren jueus errants que fabriquen encara avui palestins errants que fabriquen igualment vídues errants prenyades dels vengadors del demà”.(Daniel Pennac, fragment de la novel·la La petita venedora de prosa)