Lectura pública Salvador Galmés

Com cada any en el marc del dia del llibre, Sant Jordi, farem una lectura pública d’una obra de Salvador Galmés. L’acte serà a les 20 hores a l’Espai 36 i l’obra elegida enguany és Flor de Card, però en versió teatral de Joan Gomila.  Entre tots els voluntaris lectors llegirem l’obra repartint-nos els diversos personatges que hi intervenen. Continua

Mots perduts: motlo

En aquesta ocasió més que d’un mot perdut no sé si parlar d’un mot peculiar ja que per sort més o manco encara el sent a dir bastant. La paraula que presentam avui  ha sofrit el que els lingüistes diuen una “metonímia” o  un traspàs de sentit perquè ens entenguem.  En el nostre poble (i en aquest cas sí que podem xerrar de paraula quasi exclusiva de Sant Llorenç, ja que ni manacorins ni serverins ni cap altre poble veí la diu que jo sàpiga) el significat de “motlo” com a recipient on es pot fer una coca ha passat a designar la coca dolça en si. Continua

Miquel Montoro de nou d’actualitat

Arran de la presentació del seu nou llibre, el jove llorencí Miquel Montoro  torna a sortir a bastants de mitjans de comunicació per a promocionar-lo. El darrer ha estat al popular programa d’entrevistes de La Resistencia, a Movistar plus, en el qual ja va anar l’any passat causant sensació. Vos reproduïm l’entrevista sencera, per si és del vostre interès i algú en vol opinar: Continua

Mots perduts: judio o jodio

Després d’una setmana d’absència retorn a la meva col·laboració en aquesta secció de llengua. I no, a pesar del nom del titular, no m’ocup en  aquesta entrega de cap referència a la Setmana Santa (de la qual ja vam fer un bon repàs lèxic l’any passat en un altre article).

Aquest pic el mot judio (també pronunciat jodio) que recuper fa referència a “un tipus de burla”, que antigament es deia d’aquesta manera. Jo encara l’he sentit alguna vegada (sobretot quan era petit… com ara “no me facis jodios”), però ara s’ha perdut a favor de mots més generals (i elegants, en aquest cas) com ganyota, burla… A diferència d’altres vegades no reivindicarem la recuperació d’aquesta expressió (amb connotacions evidents de racisme), però sí deixar-ne constància, que és la nostra tasca. I és que el llenguatge, no ho oblidem, és, i sempre serà, el reflex d’una societat. En tenim altres proves (de racisme lingüístic vull dir) en altres expressions, com el color pell (també comentat en un altre article),  el mot foraster (per persones, pedres, fruita…), moro (despectiu i que, a més, a pesar de la seva referència geogràfica als del nord d’Àfrica nosaltres feim extensiu a tot musulmà que veim), negre…  Continua

Farines ecològiques i Bellver Ric

Sovint palpes el mòbil una hora i no en treus res de profit, però en altres ocasions amb un sol clic descobreixes  coses (fins i tot prop de ca teva com en aquesta ocasió) més que interessants que s’interconnecten entre si. Va ser el cas del passat divendres, quan un amic de Son Carrió, en Toni Vicento (gran aficionat a l’agricultura i, sobretot, a l’apicultura) me va fer arribar un enllaç d’una entrevista d’un agricultor que prop d’aquí (a Bellver Ric) produïa varietats de farines ecològiques. En aquest sol article s’ajuntà la desconeixença d’aquesta explotació agrícola ben veïnat de Sant Llorenç; una aproximació interessant a aquest tipus de farines  que darrerament sents anomenar als forns (espelta, xeixa…); el descobriment d’una finca veïna, i els seus paratges corresponents, amb jaciments arqueològics inclosos; i el misteri d’un camí antic medieval empedrat que unia Sant Llorenç amb Manacor (que encara ara no he solucionat, si algun il·lustrat lector em vol ajudar). Continua

Mots perduts: girajaques

És un mot compost curiós (també és ver, que com veurem, es pot dir de moltes maneres) que se forma a partir d’un mot que per aquí  ja s’usa poc, com és jaca (ja deim més jaqueta).  Però com que no l’he trobat al diccionari Alcover-Moll, deduesc que segurament el mot no sigui tan antic, la qual cosa me confirma el company de secció, Guillem Pont, en un article que va fer ja al 2009 enllà, on afirmava que  “canviar d’opinió no solament no hauria d’estar mal vist –girajaques els diuen ara- sinó que s’haurien de facilitar espais d’informació facilitadors d’aquests canvis”. Continua

Miquel Montoro, a punt de publicar un llibre

La popularitat del llorencí Miquel Montoro continua augmentant i ara dona una passa més  publicant un llibre per l’editorial Planeta. Se titularà Uep! Mis aventuras en el campo en què parlarà, entre d’altres coses, de la seva peculair manera d’entendre la vida, la pagesia, la seva fama… El 7 d’abril ja estarà a la venda. Continua

Astrazenecats

Som un d’aquests agosarats que fa unes setmanes es va anar a posar la vacuna. Curiosament la setmana que me la posaven era un “privilegiat”  i ara, de sobte, he passat a ser un “ximplet”. Sí, com bé heu suposat, estic parlant de  la famosa vacuna Astrazeneca. Si bé per ara encara no m’ha sortit cap coa, ni cap cresta ni res fora del normal, tampoc ho descart. Sobretot si llegim la premsa aquests dies…  Continua

Mots perduts: Ira! Iro! Uro! Isto! Isto sereno! Istro! Istireta!

Acabat el llistat de mots de la lletra G, feim un parèntesi per destacar aquesta sèrie d’interjeccions, que si més no es poden usar en contextos similars. Això sí, curiosament els tres primers ( Ira! Iro! Uro!) en sentit més positiu i els dos darrers en sentit sovint més negatiu (Isto! Isto sereno! Istireta!). Continua

“Sempre m’ha agradat molt la moda o, com dirien els meus amics, anar ben arregladet”

Qui digui que en temps de pandèmia no es pot fer res de res, que se miri l’exemple del llorencí que presentam avui, n’Adrià Sancho, que fort ino et moguis va decidir aprofitar el temps a pesar de les circumstàncies i reinventar-se com a dissenyador de bosses i altre complements (sota la marca DE SA ROQUETA). Llegiu la seva entrevista que en el temps que correm convida a l’optimisme, i això ja és molt! Continua

Mots perduts: plagueta

En Pep Lluís Soler, que com a director de l’escola Mestre Guillem Galmés aquest camp el té controlat, me va fer arribar un mot bastant perdut de l’àmbit escolar: plagueta.

Efectivament els nins i nines d’ara diuen el mot més general de “quadern” i molts fins i tot no saben ni què significa. Una paraula, idò, que en el futur pot passar a millor vida? Almanco en té números.  Continua

Els lligams d’alguns partits polítics

Darrerament veient les notícies i algunes declaracions de diversos polítics  no he pogut deixar de pensar que els partits, siguin del símbol que siguin, tenen alguns lligams massa estrets amb algunes associacions/entitats/grups que al final els resulta una llosa molt mala d’arrossegar. Entenc que puguis estar prop de la monarquia, dels activistes que demanen la llibertat d’expressió o qualsevol altre dret social, del col·lectiu feminista… però arriba a un punt que pareix que les formacions polítiques no poden separar-se’n gens i hi estan com encadenats, com si en depenguessin de manera excessiva.  Continua

Mots perduts: gavatx

Frases fetes documentades al diccionari Alcover- Moll com ara “dur rues en es gavatx” (dur el ventre buit);”omplir es gavatx (alimentar); “buidar es gavatx” (desfogar-se parlant; dir tot el que es té desig de dir); “tenir es gavatx foradat o no sebre tenir res dins es gavatx” (no saber guardar els secrets); mostren la pervivència d’aquest mot no fa molts anys. Ara ja es va perdent i el seu ús ha baixat bastant; d’aquí la seva introducció en aquesta secció: Continua