Mots perduts: cap-rec i cap-sord

Com podeu veure la nostra parella de mots perduts d’avui va de “caps”. La primera fa referència al “solc o síquia mestra que serveix per fer anar l’aigua de pluja als aljubs, heretats, etc. ” (Mall.); cast. agüera. És una paraula que encara se sent dir de tant en tant, però no ja entre el jovent.

L’altre, “cap-sord”, sempre me’l deia mon pare Continua

Mots perduts: cobrombo

Com dèiem a l’anterior entrega molts mots històricament han intentat dissimular la grossera paraula de “collons” o altres similars també mal vistes (es collades, es cotri, es pardals, es perdius…) de manera eufèmica. És el cas tamé de l’expressió ” es cobrombos” que ve a significar el mateix. I és curiós perquè davant de tanta varietat lingüística realment divertida per dissimular aquest mot gruixut de cada cop se’n senten manco i abunda la més general de “es coió” o “es collons” (mostra potser que la societat actual ja no té el pudor d’haver d’amagar res eufèmicament). Continua

Confinament a Nürnberg (Alemanya)

També de la nostra revista veïna i amiga, la gabellina Cap Vermell, he agafat un enllaç sobre una entrevista que s’hi fa a unes gabellines que viuen a Nürnberg. No és que les conegui ni res, però m’ha resultat interessant conèixer de primera mà com viuen allà la crisi i el confinament. Hi ha més d’un punt interessant (per això vos deix aquí l’entrevista sencera) però a mi m’ha cridat l’atenció aquest paràgraf:  Continua

Mots perduts: collada

I a la fi he acabat el llistat de paraules començades per la lletra B que tenia al meu quadernet (ja groguenc…) de “mots perduts”. Com podeu comprovar, idò, si tenim en compte totes les lletres de l’abecedari (a pesar que hi ha grafies amb més mots que d’altres) la llista total serà prou llarga, però ens ho agafarem amb tranquil·litat per degustar així, mot a mot, la riquesa del nostre lèxic antic.

I ara iniciam les paraules antigues que comencen per C. Continua

Parlen els científics (IX)

A poc a poc, a part de parlar d’aquest nou virus i com es pot derrotar, ja se sent a parlar molt més de com afrontarem el futur. De fet, en aquesta secció havíem començat amb una sèrie d’articles que ens apropava un poc més el covid, per saber millor què és, com es contagia, quines efectes produeix, el ritme d’infeccions… Però la setmana passada ja vam encetar un canvi de tendència posant un economista que ens parlava dels possibles escenaris econòmics que ens podíem trobar i avui, continuant aquesta tendència, posam dos articles que ens parlen de quina manera (sempre escalonada)  es pot sortir d’aquest confinament.

Per això posam dos articles publicats a El País, un de Kiko Llaneras, enginyer i doctor en Automàtica i Informàtica Industrial per la Universitat Politècnica de València, el qual ja havíem posat a Card.cat; i l’altre de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), líders a tot el món en qüestions de malalties, a pesar que darrerament ha hagut de sofrir els atacs irosos del president nord-americà Donald Trump. Ambdós articles neden cap a la mateixa direcció: desconfinament escalonat, lent, i progressiu. Tot plegat me du a pensar, com a mallorquí, com ho farem aquí. Es parla que les grans multituds (concerts, teatres, escola com l’enteníem, hotels…) fins l’any que ve no podran obrir amb normalitat. Podrà Mallorca, dependent quasi totalment del turisme i serveis d’oci, aguantar tant de temps? Prevaldrà més l’opinió sanitària o la pressió econòmica que ja es comença a sentir (opinió del sector turístic, , opinió de la presidenta Armengol). 

Mentre reflexionau sobre aquest tema (i ho compartiu amb nosaltres a través dels comentaris, si voleu) vos deix amb la lectura dels dos articles: Continua

Un laboratori mallorquí enllesteix un test PCR amb resultats més ràpids

Un grup d’especialistes del laboratori mallorquí de Labo’Life, entre els quals hi ha el nostre regidor carrioner Jaume Bassa (recordeu la conferència sobre el tema que va fer per Card.cat), està enllestint una prova PCR per detectar coronavirus de forma més ràpida al cos de la gent. Podeu llegir la resta de la notícia a l’enllaç: Continua

Mots perduts: balb/balba

No pensava escriure aquest mot ja que jo mateix (i la meva generació) encara l’usa bastant. Però un dia a l’institut a un alumne li va caure un treball delicat i el vaig titllar irònicament de “mans balbes” i ni ell ni ningú de la classe va saber què significava. I és que cada generació… té els seus mots.

Per això he decidit posar-lo aquí, ja que si bé encara s’usa du camí d’un futur proper potser estar en perill d’extinció.  Continua

Parlen els científics (VIII)

Com que aquesta crisi a part del component de salut també durà implícita una crisi econòmica considerable he considerat apropiat publicar què tenen a dir en aquesta matèria els entesos en economia. En aquest sentit, Toni Riera, prestigiós economista de les Balears, ens retrata tres possibles escenaris per poder afrontar l’economia tenint en compte el Covid-19. De totes els escenaris ell aposta, ja que és el menys traumàtic econòmicament (no sé jo si de salut), per  crear zones segures. Aquí teniu la seva aportació: Continua

Mots perduts: barrejar

Molts direu i què posa aquest homo? Ja sé que “barrejar” en sentit de “mesclar” encara és ben vigent. Però no me referesc a a aquesta accepció del diccionari, sinó que a la referida a “renyar molt fortament”. Jo, almanco, no la coneixia i segons el diccionari era d’ús exclusiu a Mallorca (curiós quan deim més “mesclar”, per exemple, que no “barrejar”). Sabeu si encara se sent per la zona en aquest sentit de renyar? Continua

Parlen els científics (VII)

Mentre esperam pacientment que el nostre company Joan Tomàs Matamales tengui temps de contestar la nostra entrevista, ens conformarem amb una altra igualment interessant d’una companya seva, l’experta en estudis epidemiològics Clara Granell. I com en Joan Tomàs comparteix l’opinió que encara és prest per rebaixar el confinament.  Continua

Mamballetes a Sant Llorenç en honor als sanitaris, Policia Local, Protecció Civil i difunts del Covid-19

Ahir, un dia més, els veïnats de Sant Llorenç van sortir al portal i balcons a les 20 hores per aplaudir la labor que fan aquests dies els sanitaris, Policia Local i Protecció Civil. Alhora l’acte ha servit per retre homenatge als difunts que aquest virus ja se n’ha enduit  i donar ànims i calor humana als familiars que ho han de patir en solitud durant la quarantena.

Us deixam un breu vídeo de l’emotiu aplaudiment realitzat al carrer Mossén Galmés (carretera d’Artà): Continua