Pescat en un programa televisiu, no l’havia sentit en el nostre entorn.
Mot curiós. Segons el poble on és recollit la paraula té un o altre significat.
Si es cerca en el Normatiu no recull cap dels significats assenyalats sinó que remet a la planta boixerola. Un arbust que no es troba a les Illes Balears.. Continua
Ara gairebé ningú en parla. Una dolència habitual que va a menys. Els que tenim certa edat, potser n’hen sentit parlar…o les hem sofrides!
Apareixien a l’hivern, en els dits o les orelles. “Inflor de la pell causada pel fred, principalment a les mans, els peus i les orelles, acompanyada d’ardència i de picor i, a vegades, d’ulceració” Continua
Els diari ULtima Hora d’avui es fa ressò de l’exposici´ó de la carrionera Bel Fullana, a una prestigiosa galeria de Madrid Continua
Un d’aquests mots que s’han anat perdent.
Tres accepcions. Segons moments i sentit. En el Sant Llorenç tural, a vegades, s’ebarriolaven i penjaven els molons. Generalment s’ambarriolaven els camaiotsts i també els camaiots.
Les altres dues accepcions eren, encara, menys usades. Continua
La presència d’un bruc (Erica arbòria) a Son Soler no deixa de ser una lliçó d’humilitat.
En aquella ja llunyana primera etapa excursionista del Club Card de principis de la dècada dels anys setanta del segle passat, alguns dels excursionistes aprofitàrem les excursions per intentar trasplantar en el nostre entorn algunes de les plantes joves que trobàvem.
Una mala idea que, ara mateix, rebutjaríem de pla. Tots som fruit del nostre temps. Continua
Mot ben nostrat i no recollit en el Normatiu.
Mot ben viu en el segle passat. Amb el temps es va substituint per “tombarella”, més general o per “voltereta”, també recollit per l’Alcover-Moll.
La semblança amb el castellà de “voltereta” podria suggerir que es castellanisme. Tampoc es contempla en el Normatiu. En tot cas no recollit en el “Vocabulari de Barbarismes del Català de Mallorca” de Jaume Corbera i Pou. Continua
Tothom se’n surt. Des de sempre tothom se n’ha sortit. Potser per això anam fent sense considerar les aportacions de la ciència.
Se’m fa present la contundent reflexió d’aquella mestra al parlar de la seva condició de mare en el sí del, ja llunyà, programa “Implica’t” de l’Ajuntament al assenyalar: “Jo en teoria sé molt bé com s’ha de fer però a l’hora de fer em surt com, amb jo, ho feia ma mare”. Continua
Jaume Ferrer adesiara proposa mots que fa estona que no ha sentit. El darrer que proposà fou “trescalamena” un mot, que ja havia sortit.
Al fer-li-ho saber contestà un “tualmón i la bolla”
Els “vatua” (tualmón n’és una varietat) no ha sortii encara i en certa manera es pot considerar un mot en procés de desaparició. De cada dia es flastoma manco. Certament ja sorprèn quan topes amb alguna persona que enfila vatues i altres paraules abans considerades “flestomies”.
La intuïció i el recortd em diuen que en el Sant Llorenç preturístic es flastomava més. Continua
La curiosa anècdota d’avui no és gaire vella, potser té una trentena d’anys.
Parla de la relació entre el món agrícola tradicional i els nous usos i costums d’aquesta, nostra generació, que malgrat les seves arrels pageses ha viscut en altres àmbits. Continua
Es deia així, en pluiral.
Parlàvem del fred i de l’absèncis de vaques i sedes, altre temps ben habituals.
Els meteoròlegs assenyalen que abans feia més fred. També es ver que les persones no disposaven de tants recursos, ni econòmics ni textils.
Cert és que ara, ben poques vegades es sent parlar de vaques a les cames. Continua
Les plantes de gal·landa (Lavandula dentata o Lavandula stoechas) és molt semblant a la de l’espígol (Lavandula latifolia), aquesta darrera té les fulles llises i la gal·landa les te dentades. Pel demés flors, olor, estructura…es molt semblant.
A “Menuda natura” s’assenyala: “En medicina popular s’empra per alleujar les malalties de l’estomac i dels ronyons. En aromateràpia s’usa per les propietats relaxants i calmants.
Com tots els espígols s’empra com ambientador, per aromatitzar la casa o la roba dels armaris, posant-la en petites bosses de tela.
Es diu que el seu perfum allunya al poll i altres insectes perjudicials de les plantes del voltant”. Continua
En el nostre entorn en diem “revinglada”. En general s’empra en situacions de moure’s de forma ràpida i inesperada.
Una llebre pega una revinglada per botar una paret.
En Serafí assenyala que l’ha sentit en sentit d’arribada inespertada de dolor a l’esquena “Batualmón quina revinglada que m’ha pegat!” Continua
La ciència ha descarabutat aquella vella creença de que “l’home domina tota la Creació”.
Ho portam gravat en el solam del ser. Es urgent desaprendre-ho.
Una cosa és pensar i creure i actuar segons conveniències i altre, ben diferent, és comprendre qui és el propi posicionament.
Afeacta a tots els nivells d’acció: desde reciclar paper a construir en una torrentera, desde usar el cotxe per anar a fer un cafè a cremar la terra amb sofisticats adobs. Continua
Es mot que es pot considerar ben perdut. Primer perquè és agrícola i les eines manuals, també a fora vila, en general, són en desús. A més el contum de comprar i tirar ha arraconat la reutilització de les eines. Avui, ja ningú fa acerons
El suggeriment d’aceró es va fer, a la par,d’un altre mot perdut ja comentat a la secció “perboc”. Un d’aquell mots on, segons l’edat de l’interlocutor, pot tenir un significat o altre. Per un pagès vell tendria a veure amb les eines de fora vila, per un més jove amb la sorpresa. Continua
Un total de 21 nines llorencines d’edats compreses entre els 7 i els 11 anys (benjamins i alevins) es van concentrar a Manacor per disputar una sèrie de partits contra altres nins i nines procedents d’altres municipis de la comarca de Llevant que també practiquen el voleibol. Continua
Si miram el lloc de recollida dels diversos significats del mot veurem que, en general, es mot usat en altres indrets.
Tal vegada s’usava aquí la primera de les accepcions.
He sentit contar que en el nostre entorn agrícola, sense maquinetes d’afaitar i amb els raors gairebé objectes de luxes o eines estrictes de barberia, amb unes tisores, pacientment, alguns pagesos que vivien a fora vila, s’escatien la barba. Continua
A sa plaça Nova, a sortida de missa, els dies assolellats de primavera resultaven idones per jugar a “sa raieta”.
En aquest anecdotari llorencí es vol enfocar aquells jocs perduts. Uns jocs ancestrals que en mentingueren vius fins a l’arribada del turisme, la informàtica i la globalització. Continua
El Diario de Mallorca d’avui mostra una llarga entrevista a na Maria Eugènia Jaume on tracta del seu camp d’estudi, els treballs i condicions dels presos del 36. Continua
En sentit estricte no és pot considerar “mot perdut” però si, tal vegada, en desús.
En la primera de les accepcions “fer nusos” substitueix el verb.
La segona i tercera accepció, éssent vives, no s’usen gaire al aplicar-se paraules substitutives. Continua
Amb els fongs, líquens i altres ésser vius considerats “menors”, en la ja llunyana època d’estudiant, no s’acostumava a destinar-hi gaire energia ni gaire temps.
Amb tot i amb això els fongs, -ara els líquens es classifiquen en la divisió Fungi (fongs)- amb el canvi climàtic, i amb les noves malalties que afecten els arbres, van agafant nou protagonisme. Els fongs, en si mateixos, ja constitueixen tot un univers, en general, poc conegut. Continua