Les ones van i venen…al serrar un marès hi ha d’haver serradís a cada banda…jo guany si tu guanyes…el sol surt per a tots…són maneres de dir una mateixa cosa: els resultats han d’anar amb relació al compromís que ha de ser compartit.
De cara al futur, de cara a l’educació del futur es planteja un repte ambiciós, transcendent i inajornable: cal canviar i substituir la competitivitat per la cooperació. No hi ha altre camí. Continua
Justificació
-Conversa de cafè. Parlàrem de futbol i de quina manera, entre aficionats, s’estableix un joc d’enganys aparents, un “fer com si” depenent de l’entorn.
-També es plantejà el tema de la pèrdua de seny quan les emocions s’imposen a la raó. O la manera com persones respectables i respectades, en un camps de futbol es destraven i son capaces de mostrar la seva cara més obscura.
-La conversa, posteriorment, em portà a recordar situacions personals de certa tensió que es manifesta ràpidament en el tipus de lletra i que pot arribar, en alguns casos, a manifestacions somàtiques. Continua
El concepte a vegades surt en els vells contractes d’arrendament de les possessions (per allò de “…2 parells de capons, un parell de pollastres, un moltó i un anyell, un quintar de formatge…”
En la parla jo no le sentit mai. Per aqui al mascle de l’ovella li diem el xot (en altres indrets el coneixen també com merdà).En tot cas,els nombrosos refranys que es relacionen evidencien el seu ús. Continua
El refrany “No es mou fulla que Déu no vulla” o la frase que va enviar Joan Umbert “on es vulla es fa un pecat“. La lletra de la sibil·la “…de l’infern nos vulla guardar…” i el record de converses amb gent gran (el meu padrí i els seus germans tendrien, ara, a l’entorn dels cent-trenta anys) amb els seus “quesvulla” (qualsevol cosa) o “on es vulla” (a qualsevol indret) es poden considerar testimonis d’un mot ben perdut i considerat arcaic..
Els motius de la pèrdua i l’evolució del mot ja és cosa de filòlegs. Continua
En Mateu Riera (menut), ens fa arribar aquesta interessant aportació:
El “diexisme” es l’afició a escoltar per la radio emisores llunyanes.
Amb un senzill receptor que disposi de la banda d’ona curta, i un poc de paciencia, podem escoltar senyals procedents de mils de quilómetres de distància. Continua
Segurament el tractament del que es podrien anomenat “fruites menors” podria configurar un apartat d’aquest “Entorn”.
Sense comptar amb dades estadístiques, sembla que aquests darrers anys ha anat canviat el color i la composició de les fruiteres llorencines on codonys, arboces, caquis, atzeroles… s’han anat substituint per altres fruites d’origen tropical: kiwis, mangos, alvocats… Continua
Son puntuals, cada dia a l’entorn de les onze voltegen per ses Sitges.
Havia llegit, a la premsa, que la població d’aligots havia augmentat molt. Vaig deduir que podrien ser aligots. Amb el xiscle m’haguessin pogut enganyar ja que no som especialista amb xiscles d’aucellots.
Però, seguint la gua de Joan Mayol, la cua forcada delata. No són aligots, son milanes. A la imatge dos puntets negres, amb ales platejades pel sol, sobre un cel que deixa passar els núvols. De moment no plourà. .
A vegades planegen baixes, però fotografiar-les no resulta fàcil. Al detectar presència humana de forma discreta s’allunyen. Continua
Te un bon quefer!
Segurament no s’ha de considerar perdut del tot.. Com molts d’altres, persones de determinada edat encara l’usen. Però és un mot que es va substituint per feina, “tarea”, tasca o altres variants.
Justificació
-La geometria que coneixem aquella que vam estudiar, aquella del cons i cubs que es poden dibuixar sobre un paper, és aportació d’Euclides (300 anys a.C.).
– Podem quedar encallats en els nostres coneixements escolars o podem anar actualitzant de forma continuada aquests coneixements.
-En tot cas, una cosa són els coneixements i l’altra l’aplicació en la vida d’aquests coneixements Continua
A l’entorn del dia de la Mare de Déu Trobada, tal vegada influit per les arrels pageses i per l’experiència professional, apareix un pensament recurrent: el tràngol inherent a qialsevol canvi de lloc de feina.
Potser d’aparença simplement física però sempre transcendent. Malgrat sigui la mateixa feina, pastor d’una posessió, amb un canvi de lloc de feina canvien les: relacions personals que afecten el propi ésser. Continua
De la llista de mots perduts pendents de publicar, atès que avui és el dissabte de la Mare de Déu, n’he cercar un que tengués alguna relació amb la festa.
Fer-se sa clenxa s’ha anat substituint per pentinar-se.
Sabates netes i clenxa ben feta, elements imprecindibles, deien abans, en qualsevol festa. Continua
El Grup Excursionista de Mallorca, en la seva pàgina Facebook mostra:
Certament no havia fet la fotografia pensant amb la frase. Intentava especular sobre els origens de les façanes locals de “pedra rosa”, però pot servir de metàfora relativa a l’anomenat “biaix de confirmació”.
De rebot o per conveniències esgospam una idea i la feim nostra (per exemple “el camí asfaltat és millor”)
Una vegada l’hem feta nostra, ens costa moltíssim veure i analitzat altres possibilitats (per exemple “per la via del tren és més curt”)
Ens costa sortir del propi camí mental! Continua
Ara que gairebé tot és a punt per començar un nou curs escolar, el neurocientífic David Bueno a l’arabalears.cat ens recorda “Què vol aprendre el crevell i com li agrada fer-ho”‘.
La seva proposta implica rompre arrelades creences tradicionals, però…què no fariem pels nostres fills! Continua
Com no podia ser d’altra manera perquè encara és viu, en Pau Quina el té a la llista del malnoms (Quina,P.(2005). “Els malnoms de Sant Llorenç”. Sant Llorenç: Flor de Card -Pou Vell núm.7-)
Però, ara i aquí, es vol retre recordança tant a la realització amb la plana o ribot de fuster, -en bona part perduda-, com a lús, múltiple, que s’acostumava a fer-ne: des de llit per a la gàbia dels conills o el nieró de les galines, passant per l’encenall del foc, o com a fregall, mesclat amb serradís, per a les rajoles de ciment polit que es posaren de moda en els anys cinquanta i seixanta en substitució del tradicional trespol de calç i grava. Continua
Amb el set fitxatge per Catalunya Radio, la popularitat d’en Miquel va en augment.
Els seus vídeos a Youtube ja acumulen deu milions de visualitzacions! Continua
Mentre redactàvem i es publicaven articles a Flor de Card, com dirien els d’Antònia Font, “vivíem de puta mare”. Les nostres intuïcions eren llei i norma. La tirada d’exemplars i les altes i baixes dels subscriptors ens facilitaven el nombre de “presumptes lectors” i…tots contents!.
Arribà el canvi tecnològic. De Flor de Card es passà a Card.cat. I amb la tecnologia surà la crua realitat: el que fem, el que redactam interessa a ben poca gent. Continua
Justificació:
-Segurament tots ens hem demanat alguna vegada, pe què pens el que pens?, perquè faig el que faig?. La resposta fàcil és aquella de “es una qüestió de caràcter!”. Sembla però que, una vegada estudiada la complexitat del cervell, aquesta resultaria una resposta “conformista” en el sentit que satisfà la necessitat de recerca.
-Els estudis sobre les creences i sobre els efectes placebo determinen que no tot deriva de la manera de ser que creiem que som. Continua
Era pedrada segura. Un capvespre per visitar Can Lis d’Utzon -popularment també coneguda com “sa mitja lluna”-, s’Almunia -amb temporal de llevant resulta singularment espectacular- i es Caló des Moro eren, i son, visites obligades quan havíem de mostrar el migjorn de l’Illa a amics que arribaven per primera vegada a Mallorca. Tots tres indrets, no gaire allunyats un de l’altre, resultaren, amb més o menys intensitat, cops emocionals a la sensibilitats dels viatgers.
Aquests darrers dies d’agost les imatges que s’han mostrat es Caló des Moro s’han convertit en fita. Una notícia i comentada fita del que es podria anomenar estupidesa humana. Continua
