Entorn: La flor del melicotoner

Hi ha plantes que, segons el temps que fa i el lloc on són situades, amb les seves tretes s’avancen a la primavera, mentre els pins es tenyeixen de groc. Algunes, com la figuera, ho fan en petits borrons que precedeixen a les fulles, altres com el morers d’un dia per l’altra fan verdejar totes les branques d’un singular verd pàlid, i altres, que com el melicotoner (Prunus persica), les pruneres i altres fruiters avancen les flors a les fulles. Tot un poema de diversitat i harmonia.
Del comportament dels animals i de les plantes, si volem, com a humans, podem aprendre algunes lliçons vitals ben interessants. Continua

Entorn: Espàrrecs

Contemplar la vegetació i els sembrats, estirar les cames, escoltar els ocells, respirar aire pur, embadalir-se davant un fet inesperat, eixamplar l’esperit, prevenir malalties coronàries… son alguns dels nombrosos efectes positius de passejar per fora vila. En aquesta època, quan s’atraca la primavera te, a més, dos al·licients afegits: l’explossió de perfums i els espàrrecs, segons el DCVB “Cadascuna de les tiges aèries que surten del rizoma de l’esparreguera i són comestibles”. Continua

Entorn: Pins

Després de parlar de la processionària, toca parlar dels nostres pins, arbres de creixement ràpid i bona ombra que, de banda poblar bona part del terreny no cultivat de les illes, al llarg de molts d’anys, entre moltes altres coses, s’utilitzà la seva llenya per encalentir les toves dels forns de la vila (i també de fora vila) abans de la generalització dels forns elèctrics.

Alguns al considerar els alzinars com a base d’un primer arbrat generalitzat, els consideren espècie invasora. Continua

El bosc a Son Real. Excursió en bicicleta. Finca pública de Son Real

Dissabte, 20 de març. DE 9,30 a 11,30 i de 11,30 a 13,30 (dos grups)

Fent una passejada amb les bicicletes de Son Real coneixerem algunes de les diferents
formacions vegetals de la Finca.
A càrrec de: Educadora ambiental de la finca.
Lloc de trobada: Centre d’informació.
Horari: A causa de la situació sanitària només podem ser 6 persones per grup. Continua

Entorn: Dues lianes

En l’anotació anterior es parlava de l ‘ancestral utilització de les arrels d’aritja com a herba medicinal. L’aritja és una de les nostres lianes més conegudes.

Al llarg de molts anys vaig pensar que les lianes anaven lligades a la figura mítica de Tarzan fins que amb l’ajud de Bonafè i Masclans em van descobrir que nosaltres, aquí mateix, teníem unes lianes ben singulars i curioses. Les que es presenten avui, d’una de les velles parets de Llucamar que voreja el camí de Calicant. Continua

Activitats del mes de febrer a la finca pública de Son Real

Aquest mes de febrer reprenem les activitats d’agenda. Així i tot, amb grups molt reduïts. Per això, veureu que les activitats tenen diferents torns per tal que més persones en pugueu gaudir. Esperam que siguin del vostre interès.
En els cartells, a l’apartat d’inscripcions, hi trobareu els enllaços per inscriure-us. O bé mitjançant la pàgina web de Balears Natura.

Continua

Entorn: Remeieres

Segurament s’ha de considerar, s’hauria de considerar, una activitat, un costum perdut. En la Mallorca pagesa, quan la Seguretat Social i els metges no eren sempre a disposició, les famílies cercaven els remeis que tenien més a l’abast. Remeis que provenien de l’assaig i errada i que s’anaven transmetent d’uns a altres membres del grup amb el conegut i estès: A jo em va anar bé….”. Consells que provenien de coneixements ancestrals, de curanderos o d’altres fonts d’informació. Continua

Entorn: Arrels

De la xarxa, ara mateix no sabria dir com, em va arribar una adreça ben interessant (https://images.wur.nl/digital/collection/coll13/search/page/1). (Wageningen . University & Research)

Hi apareixen dibuixos de multitud de plantes on, a banda de mostrar les tiges hi apareixen les arrels. Realment son dibuixos que mostren la complexitat física de les d’arrels de les plantes. Continua

Entorn: Ullastre

Ullastre (Olea europaea)

Al llarg de molts d’anys, el desconeixement m’havia portat a pensar que l’ullastre era, tal vegada, l’arbust o arbre més “llest”, el que millor es sabia adaptar al seu entorn, fos quin fos.
Josep Mª Font i Bonet ens havia orientat la mirada vers les plantes en el seu turó de Consolació i més concretament envers els ullastres. Primer per mostrar-nos la seva capacitat de defensa al convertir-se, en cas de ser malmesos pel bestiar, en un espinós revell que, malgrat això, si les condicions de la terra ho permetien, era capaç de treure un cimal dret i vigorós en el centre, lluny dels llavis del bestiar oví. I també per mostrar-nos la seva experimentació al convertir, mitjançant empelts successius, amb mudes de la mateixa planta, un ullastre en olivera. Continua

Entorn: La intel·ligent manipulació de les plantes!!

Rapa (Arum italicum)

Planta ben comuna, es pot trobar a llocs ombrejats i humits del nostre entorn. De verd obscur sobre surt de les farratges i pastures ja que els herbívors, en el nostre cas les ovelles, no la toquen.

Stefano Mancuso, especialista en neurobiologia vegetal, posa d’exemple una germana seva Arum palestinum com a exemple d’intel·ligència i comunicació entre plantes i animals. En aquest cas en referència a plantes deshonestes, que manen feines sense pagar el servei, generalment en forma de nèctar. Continua

Entorn: Favera

Favera (Vicia faba)

Fa una seixantena d’anys les faves eren omnipresents a les cases llorencines. Servien per fer cuinat, per torrar, per donar a les bísties…i també per posar dins les sabates que, tal dia com avui, amb tota la il·lusió del món, els infants deixaven entre vidriera i persiana de l’habitació.
No era esca, era llepolia per als cavalls dels Reis d’Orient.
El se’n demà, ben de matí, el dia dels Reis, els infants comprovaven que aquests havien passat deixant uns quants regals i que les faves de la sabata havien desaparegut. Continua

Entorn: verdet

D’ençà que es va declarar planta protegida el verdet ha desaparegut .hauria d’haver desaparegut- dels nostres betlems.

La veritat es que, DCVB a banda, no n’he sabut trobat gaire referències ja que al  ser biòfid, no surt als herbaris
El DCVB a l’accepció 5 de l’entrada “verdet”, mostra: ” 5. Molsa (|| || 1 i 2) (mall.). Mata, rams de romaní, pometes del Bon Pastor i senalles de verdet, Vidal Mem. 67.
També mostra: “2. MOLSA f.|| 1. Planta de molt diverses espècies de muscínies, de líquens i d’algunes hepàtiques i algues; conjunt d’aquestes plantes, caracteritzades principalment per la finor i petitesa de llurs fulles i per la carència de ramificació; cast. musgo. Continua

Entorn: Mata

Mata (Pistacia lentiscus)

Voldria retre avui una recordança a una bella, útil, abundosa i -potser per això- denostada planta: la mata.

Resten lluny les clàusules del contracte de lloguer de possessions on s’especificava que era prohibit tallar mates. No tant llunyà, però perdut l’ofici de panerer que, amb enginy, mestria, verducs de mata i canyes feien paers i coves. Continua

Entorn: Juevert

Juevert (Petroselinum crispum)

Fa mal acabar aquesta petita referència a les herbes culinàries o aromàtiques sense fer referència específica al juevert

Francesc Bonafè assenyala, entre altres coses, que fa entrar la gana, que és la planta que conté més vitamina C i que “l’olor que queda a la boca després de menjar alls, desapareix immediatament roegant una fulla de juevert” Continua

De la premsa: Xylella

Ves per on!, haviem comprat el relat de que la xylella era un fong que ja hi era i que s’havia “despert” per condicions climatològiques quan, amb els anys, apareix una nova versió científica: no es tracta de fongs, és un bacteri que, provenint de Califòrnia i amb epicentre a Son Carrió, s’escampa mitjançant insectes. Continua