El passat 31 de desembre de 2014 es va presentar oficialment la nova Associació Amics dels Dimonis de sa Coma i costa. Els seus components són: president Antoni Barragan; vicepresident David Formby; secretaria Miquela Llodrá; Vocals Tolo Llodrá, Francisca Sansó, Biel Nicolau, Maria Jesús, Paco, Chari i Tomeu.
Com va sorgir la creació de l’Associació Amics dels Dimonis de sa Coma i costa? Continua
Segurament de mica en mica, mitjançant els nostres fets, sobre una base genètica i fonamentalment cultural, anam evolucionant i ens anam conformant per arribar a ser qui som.
D’altra banda tot parla; en cada fet, per petit que sigui, mostram la totalitat del que som. Una totalitat observable pels altres que, si ens sentim observats, condicionen aquest fer.
El bell joc del viure!.
La imatge que, amb els anys, m’he anat fent d’en Jaume Galmés conforma un ésser que, bàsicament, descansa sobre tres potes. Continua
En Pau em va dir (no de paraula, sinó per correu electrònic): “Hola Felip , te faria ganes fer una petita introdució a una entrevista que hem fet a Guillem de Sa Begura? Serien un parell de linietes. T’apuntes?”
.-Bé, vénga.
.- Envia-m’ho al més aviat possible. Continua
PEPI SEVILLA ALIQUE és una persona súper solidària, des de fa un raig d’anys, és voluntària de l’Associació Espanyola Contra el Càncer a les Balears. L’any 2010 amb motiu del 50è aniversari de l’associació li fou Continua
Potser conegueu aquesta singular carrionera per la secció de “Poema amb imatge” que de tant en tant ens fa arribar a Card.cat; d’altres, potser, perquè va ser una de les cares visibles durant tants d’anys de l’Oficina de Turisme de Cala Millor; o d’haver-la vist col·laborar amb la fundació Vicenç Ferrer. Sigui com sigui, ara la coneixereu millor amb aquesta entrevista que a continuació vos mostram: Continua
“Ona Mediterrània és la veu de la Mallorca digna i lliure”
“Cada soci ens dóna vida, ens fa més forts i més independents davant dels poders”
El passat mes de setembre va començar la segona temporada d’Ona Mediterrània, la ràdio associativa que es pot escoltar a través de la web (onamediterrania.cat) a través de la Freqüència Modulada (98.0) i a través de tots els dispositius mòbils i de tots els sistemes de potcast.
Entrevistam el director de l’emissora, en Tomeu Martí.
– Per als qui encara no la coneixen, què és Ona Mediterrània? Continua
Qui al nostre poble no coneix en Nofre Jaume Alemany, o millor dit en Nofre Neula. O bé fent comèdia a Esqueix Teatre, o bé repartint la bacina a la festa de Sant Antoni, o bé fent d’speaker a la cursa nocturna Més sans que un gra d’all… és molt difícil no tenir contacte amb en Nofre. És el que diríem, en el bon sentit de la paraula, un personatge del poble.
Coneguem, ara, però, qui se n’amaga darrere: Continua
Entrevista a Mn. Jaume Mercant, nou rector de la Unitat Pastoral de Sant Llorenç, Son Carrió i Son Servera que farà l’entrada el proper diumenge dia 5 a les 10:00 h com a nou rector el nostre terme. Continua
L’ofici de mare de dia: El sentit actual d’una pràctica aparentment tradicional
Vaig conèixer na Kalia durant els meus estudis de Pedagogia Waldorf a Madrid. Ja llavors ella exercia de Mare de dia. A poc a poc gran part de casa seva s’ha anat fent més i més a aquest ofici, per fi ha pres el nom de “El niu de Kairós” i cada vegada va prenent una forma més concreta a nivell legal. Na Kalia ens explica per què el nom de “niu de Kairos”: Kairós, a diferència de Chronos, és el déu del moment, del present, del temps subjectiu que pot allargar-se o escurçar-se sense cap relació amb el rellotge, i és el temps que cal oferir als nins petits. Un niu és allò que tot infant necessita: un lloc càlid i agradable, on no se li exigeixi res… un lloc on se sent segur. Continua
Ahir el Diario de Mallorca va publicar una entrevista del nostre batle. Entre d’altres coses parla del tren frustrat, el futur centre cultural, na Manuela i les denúnices que ha rebut, i molt més. Aquí teniu l’enllaç per si li voleu donar un cop d’ull: Continua
Rere el títol “Coneixent en…”, en aquest cas, s’hi ha d’afegir de forma urgent, la condició “una micona més” o altra semblant, perquè… qui no coneix en Joan “Blanc”?.
Cara riolera, rodona, mostatxuda, ben veïnada Continua
Antoni Barragan és una persona implicada des de sempre amb la problemàtica social i cultural de Sa Coma. Des de fa uns quants d’anys directament, ja que és el president de l’Associació de Veïns de sa Coma. I ara que precisament han estat les Festes de Sa Coma creiem molt oportú conèixer-lo un poc més a través de les nostres entrevistes: Continua
Sr. Santandreu com es presenten les festes enguany?
Molt caloroses i ben arribades a l’estiu sempre és agradable poder gaudir de les festes. A Sa Coma no tenim pràcticament més que turisme, per a la gent que hi resideix i treballa les festes és un punt de trobada al carrer. Continua
En aquesta juxtaposició històrica, singular i intransferible que resulta ser cada persona, fa que cada un tengui una mirada diferenciada, la seva, és a dir, com reconeix la saviesa popular, malgrat adesiara ho oblidem, “tothom ho veu a la seva manera”!. Per això, alguna vegada es convenient agafar una mica de distància per canviar la perspectiva, Continua
Bernat Font Rosselló, conservador, restaurador i arqueòleg llorencí que, juntament amb Alejandro Valenzuela, ha estat al front de les excavacions del Poblat Talaiòtic de Continua
No és que només s’hagi adaptat bé i aviat al poble a pesar de no ser ni de l’illa, és que fins i tot podria donar lliçons de català a molta gent i, a més, ha aconseguit el que molt de llorencins no hem estat capaços: arrelar un esport minoritari com els escacs al nostre poble.
Per això des d’aquí celebram la seva presència al nostre terme municipal i volem donar-vos-el a conèixer un poc més a través d’aquesta entrevista: Continua
L’odontòleg Miquel Guitart, màster en Implantologia i Cirurgia Oral, és en l’actualitat un dels millors especialistes amb el tractament a pacients afectats per Malalties Rares. Continua
Si algú ha obert debat en aquesta revista a través dels seus articles aquest ha estat en Jeroni Galmés, més conegut com en Jeroni Pamboli entre els seus amics. Des d’un caire sempre científic, per alguna cosa és professor de la UIB, ha sabut poosar en dubte molts de temes (o mites?) consagrats en la nostra societat, com ara l’homoeopatia (que suscità ni més ni manco que 83 comentaris!!!) o l’agricultura ecològica (I i II). Jo som el primer que no sempre he estat d’acord amb el que deia, però cal destacar que els seus arguments sempre permetien fer un debat seriós (i sa) sobre qualsevol dels temes tractats. I d’això es tracta, de discutir, aportar arguments i aprendre cada dia coses noves a partir de punts de vista diferents.
Avui a través de la nostra entrevista intentarem conèixer un poc més qui s’amaga darrere d’aquest personatge anomenat Jeroni Galmés: Continua
A la darreria dels anys cinquanta i començaments dels anys seixanta es va produir un fet que capgiraria Mallorca: el començaments de la indústria turística. Començaren a arribar de manera massiva els primers immigrants, eren peninsulars que inicialment treballaren en la construcció dels hotels, fins i tot les dones mentre es feien les obres treballaren al camp. Aquest va ser el cas dels pares d’en Santiago, en Ramón Sevillano i na Luisa Cobo.
Es conegueren a Mallorca, a Sa Pobla, i es casaren a Campos. S’arrelaren a Son Servera, a causa que que no tenien família a Mallorca. A l’hora de tenir el seu primer fill, la mare del nostre protagonista, Luisa, va viatjar al seu poble: Mota del Cuervo (Cuenca) on l’any 1959 va néixer en Santiago. Quan el fill tenia sis mesos tornà a Son Servera. Per tant si demaneu a en Santi d’on ets, vos dirà, “De Son Servera, em sent serverí, aquí he viscut sempre, i des de fa 29 anys resideixo a sa Coma”. A Son Servera va tenir durant anys una llibreria, i a més va ser durant uns deu anys director de la Revista Sa Font. Actualment treballa a la Costa dels Pins i, a més, és component de la Coral Serverina i de la Coral Gent Gran Punta de n’Amer de sa Coma. També al seu temps lliure col·labora amb l’Associació Dignitat i Feina. Continua
Alguns blaus en una mar de blaus. Blau al malnom, als ulls, als senyals de trànsit que tant estima, a les lletres “artblau”, a la mar que tant li agrada i al cel on, adesiara, trescant trescant, s’apropa.
El blau el marca. El color de la profunditat i l’estabilitat. El color de la lleialtat, la confiança, la saviesa, la sinceritat i la pietat.
No arribarem a saber mai si tot això li escau per ser blau, i si és blau (dels blaus de tota la vida de Manacor) per assolir-ne les qualitats. Si és un caprici de l’atzar, o peça intermitja d’una totalitat fractal…però és igual, ens resten tantes coses a conèixer! Continua