Trob que s’hauria de posar una placa a la façana de l’Ajuntament, agraint la feinada que han fet els voluntaris d’arreu de l’illa.
A partir d’avui entre tots hem de reivindicar una solució definitiva per evitar que torni a succeir el desbordament del Torrent de Sant Llorenç que s’ha dut noves vides per davant.
Són impressionants les imatges que surten als mitjans de comunicació i el terror viscut per les famílies la passada tarda / nit. Continua
El pròxim mes de novembre comptarem amb en Juan Planas, membre de la Secció Micològica del Museu Balear de Ciències Balear de Ciències Naturals, amb qui farem una sortida per recol·lectar bolets i identificar-los. Vos convidam a participar-hi. Continua
Davant la proliferació del mosquit tigre al nostre municipi, l’Ajuntament de Sant Llorenç vol posa a disposició dels seus veïnats la informació sobre aquest moscard.
Aquí hi trobareu la informació necessària per a prevenir els seus efectes i també com col·laborar a evitar que es propagui en tanta facilitat pel nostre municipi. Continua
S’han pogut observar comportaments incívics amb el tractament de la brossa Continua
El nostre científic llorencí exposa el seu punt de vista “científic, transgènic i antimístic” a la revista manacoria Cent per Cent. Llegiu-ne l’entrevista: Continua
Darrerament acostum a passar per davant les pistes de pàdel gairebé a diari i aquests darrers dies sembla que qualcú s’ha empernat en destrossar-ne l’entorn. Continua
Des de fa anys a la nostra família sempre hem intentat ajudar i denunciar les deficiències que tenim a la zona costanera de Sant Llorenç des Cardassar. A petició de molts veïns que no volien fer-ho personalment ja que ells mateixos o els seus fills treballen per a la indústria turística.
Ha arribat l’hora de canviar aquesta situació i entre els hotelers, empresaris, associacions, comerços, i particulars, i especialment l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar , hem d’aconseguir d’una vegada per totes arreglar l’actual deteriorament dels carrers i places de la nostra zona. Continua
Una tintorera, que segons els presents sobrepassava els 3 metres de llargària, ha donat un bon ensurt als banyistes de la cala coneguda com a Cala Domingos Petit. Continua
El bacteri Xylella fastidiosa s’està escampant per la Península. De poc hauran servit les traves a la seva expansió que va posar en marxa la Conselleria d’Agricultura del Govern de les Illes Balears, des de la seva detecció l’any 2016.
La xilel·la sembla que està fent estralls a Alacant, on es va detectar fa un any, però també, hores d’ara, s’han detectat positius a Madrid i Andalusia.
La Comissió Europea ha elaborat una llista amb els deu objectes de plàstic trobats de manera més freqüent a les platges europees. Aquí la teniu. La majoria dels articles són envasos d’aliments i begudes i estan pensats per ser utilitzats una sola vegada.
L’Ajuntament en col·laboració amb algunes associacions, han organitzat un matí de tallers i activitats sostenibles a l’Auditòrium sa Màniga Continua
La taxa de fems ha abaixat 7 euros i seguirà a la baixa si es continua amb l’augment de la recollida selectiva
L’Ajuntament de Son Servera duu estalviats 115.359,42 euros de les taxes que s’han de pagar a l’empresa de tractament de residus TIRME per a la seva gestió des del període de l’1 de gener al 31 de maig.
Aquest estalvi és el corresponent a les 831 tones de residus que s’han reciclat al municipi i que, per tant, no s’han hagut de dur a l’empresa per ser incinerats. Continua
No sé si és que l’òrgan competent s’ha posat en vaga general o si és que parlam de deixadesa total. Com pot esser que un municipi amb més de 15 milions d’euros de pressupost i amb un bon feix de doblers gastats darrera un gastromarket amb l’objectiu, o millor dit amb l’excusa, de potenciar i fomentar el comerç local consenti tenir el poble com el té?
En fi, esperarem per ses Festes i, si no hi ha sort, a les eleccions. Continua
Curs d’iniciació. Gratuït, de 20 hores, a Manacor, la setmana vinent.
Organitzat per l’Assiciació de Producció Agrària Ecològica Continua
La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, ha posat en marxa la campanya sobre la correcta gestió dels residus “Separar ens uneix”. Continua
Molts de vosaltres haureu sentit xerrar, i fins i tot les haureu vistes, de les serps invasores. Continua
L’Ajuntament de Sant Llorenç ha entregat 128.000 euros amb aquesta iniciativa que pretén incentivar la sostenibilitat del municipi.
L’Ajuntament de Sant Llorenç ha fet entrega aquest dimarts dematí a l’Auditori de Sa Màniga d’una bonificació total de més 128.000 euros als 52 hotels de la localitat -dels 59 adherits- que durant la temporada 2017 varen fer una correcta gestió de la seva matèria orgànica. En total s’han separat 2.849 tones de matèria orgànica. Continua
El grup de recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies(PLANTMED), en el qual participa el llorencí Jeroni Galmés, de la Universitat de les Illes Balears i l’Institut de Recerca Agroambiental i d’Economia de l’Aigua(INAGEA), i Agroilla, SAT, participen en el projecte europeu TOMRES amb l’objectiu de millorar el cultiu de tomàtiga i reduir l’impacte ambiental de l’activitat agrícola. El projecte es va iniciar l’any 2017, any en què s’avaluà l’efecte que té el cultiu amb la meitat d’aigua i nutrients sobre 250 varietats de tomàtiga d’arreu del món cultivades a l’exterior, a la finca agrícola experimental d’Agroilla a Ariany.
A la darrera reunió del TOMRES, que va tenir lloc a Ljubljana (Eslovènia) el mes de març de 2018, s’utilitzaren les dades produïdes per la UIB per seleccionar les quaranta varietats amb més resiliència a l’estrès hídric i de nutrients, és a dir, les menys afectades per aquestes restriccions en el cultiu.
Aquest «top 40» està sent utilitzat per la resta d’integrants del projecte (fins a 25 institucions de recerca d’arreu d’Europa) per prosseguir en la recerca que permeti aconseguir en un futur proper una millor tomàtiga amb un sistema de cultiu més eficient. Cinc varietats diferents de tomàtiga de ramellet es troben en aquest «top 40», fet que demostra la selecció ancestral que es va fer a les Balears per adaptar aquesta tomàtiga local a les difícils condicions de cultiu dels segles passats. Continua