Una bella i novella flor d’ametler per recordar, altra vegada, un dels nostres condicionants.
El nostre estat emocional, potser la ràbia per desconèixer una determinada cosa, potser la identidicació o disparitat amb una altra persona, potser… guia pensaments i accions. Continua
Aquest article del diari El País que vos enllaç mostra una altra manera (utòpica?) de fer arribar les vacunes a la gent, sense patents, sense que grans empreses se facin no ja riques, sinó que milionàries, i impedir així incoherències com que al primer món vacunem ja els infants (fet més secundari, que no vol dir que haguem d’obviar) mentre a altres països en via de desenvolupament encara no es vacuni ni als adults (fet molt més primordial, però com que no tenen diners per pagar les costoses vacunes…). Continua
Els clots irregulars d’un marès blanc molinat serveixen de fons a una frase per a la possible reflexió.
El pensar, l’acció mental, resulta potent: ens pot fer sentir il·lusionats o trists, satisfets o queixosos, ens pot dirigir cap a un determinat indret o justament cap el contrari… fins i tot pot aconseguir modificar el nostre cos.
Llavors, per què pensam el que pensam?. On ens porta el nostre pensar?.El podem modificar? Continua
Es possible augmentar la massa muscular sense fer exercici físic?
Encara que sembli mentida sembla que la ciència, la ciència del cervell, assegura que si. El pensar també pot modificar el cos Continua
Una frase sobre la imatge del niu de metralladora, malmès i abandonat de sa Coma.
Ara es retiren de forma immediata. Fa uns anys quan hi havia un accident a la carretera el cotxe espatllat hi podia quedar uns quants dies. Tots podíem comprovar que una vegada deixat el cotxe, ben aviat hi compareixien persones curioses que acostumaven a “trobar-hi” les peces o objectes que necessitaven.
I si no el retiraven amb el temps quedava completament desballestat. Continua
Se sent dir amb molta freqüència la paraula progrés, i no sempre és així. Els indis nord-americans, que només volien menjar i cobri, no varen trobar pertinent atendre aquestes demandes seves, havien de donar pas al progrés…i així els hi va anar.
Només afegir una imatge de l’evolucio d’una eina (entrescador) a una altra molt més complexa i cara de feina i de materials, que servia pel mateix:progrés? Continua
Justificació
-Som els mateixos si estem voltats de desordre o ens situen en un lloc pulcre i ordenat?
-Fins a quin punt ens condicionen els aspectes físics que ens volten?
-Fins a quin punt es certa aquella sentència que diu que la brutor fa brutor? Continua
El broll d’aigua del pantà raja vers la resclosa que la portarà vers un o altre conducte.
Semblant passa amb les paraules que usam.
Sense trair el nostre relat personal podem orientar el nostre vocabulari pel canat positiu o negatiu, Continua
Cada persona té la seva manera d’explicar les coses, d’explicar qualsevol cosa. No sols això sinó que, depenent del moment i les circumstàncies una mateixa persona pot explicar coses semblants de forma ben diferent.
Dues frases:
-La vetlada va resultar enèrgica i esperançadora, no sols es desprenia orgull per la feina feta sinó que despertà nous interessos.
-En la vetlada s’ha pogut detectar certa prepotència, i un cert mal ambient derivat de possibles enveges. M’ha deixat entristit. Continua
La necessitat de disposar habilitats personals no canvia però si que canvien aquestes habilitats. Sense anar més lluny i a tall d’exemple, el càlcul mental ha passat de ser imprescindible en una societat analfabeta a ser convenient. Cosa semblant ha passat amb la memorització de rondaies, amb la destresa cal·ligràfica… Continua
Tenc documentades sis variacions de la flor del cascall, la rosa de 4 fulles, la rosa doble, la vermella de 4 fulles, la vermella doble, la lila de 4 fulles i la lila doble. En Mendel ens explicaria com s’hereven el color i amb quin percentatges; en Darwin i en Wallace ens explicarien els avantatges evolutius de cada varietat. Però jo ho veig com un exemple de la imperativa importància de la biodiversitat. No són sols el color, he observat que a les flors roses de 4 fulles les polinitzen les abelles de mel, a les roses dobles una vatietat de escaravatons, a les vermelles de 4 fulles un borino negre… i de la resta, no en tenc dades.
Això em fa veure que la diversitat implica molts canvis i interaccions que no coneixem; què farien les vermelles sense el borino negre? Desapareixeríen? I el borino, què faria en temps de floració del cascall… no ho se. La importància de la bioverssitat és tant grossa i en coneixem tan poc de les seves interaccions en cadena que no ens podem permetre perdre cap varietat del que sigui, trob. Continua
En la línia d’anàlisi de les darreres aportacions científiques toca, avui, parlar del que entre famílies, comunitat i escola ensenyam als nostres fills.
Ja no basta saber llegir, escriure i preparar-se per entrar dignament en el món laboral. La incertesa i mobilitat del esdevenir planteja altres necessitats i altres reptes.
No sembla que per part del “Gobierno de España” hi hagi gaire intenció d’incrementar, de forma drastica, els pressupostos. S’haurà, idò, d’afinar l’enginy. Continua
Entre sentències del Constitucional referides a les hores de llengua castellana a les escoles i el pactes/no pactes per l’ús de la llengua catalana e les plataformes digitals, el tema de la llengua torna a ésser notícia.
Aparentment hi ha persones i institucions que quan no tenen res calent, que sacsegi els ànims, els agrada treure el tema de la llengua…i ja hi tornam ésser! Continua
Qui ens ho havia de dir…
Avesats a estudiar assignatures sense cap relació aparent. A classificar segons taxonomies derivades d’aparences físiques. A separar el pensar del sentir i els fets de les idees. A separar les obres de les persones…
Qui ens pot dir ara que tot és un embolic. Quye tot es relaciona amb tot i que tot és mestall. Qui ens ho havia de dir… Continua
Una bella i afinada balança anglesa és la imatge seleccionada per suportar la frase, referida o complementària, com sol passar darrerament, a la darrera EC publicada.
Stuart Sutherland, el prestigiós investigador sobre dades experimentals aportades per la psicologia, qüestiona el costum de premiar el que ens sembla. Continua
M’agraden els “mercadillos” i aquesta setmana vaig trobar a un d’internet aquestes fotos que vos present de cara i de revés. Continua
Deia aquell que encara que no te n’adonis, les coses passen.
Podem continuar encallats en les creences que varem adquirir al llarg de la infància i bona part de l’adolescència. Però també les podem qüestionar.
Una dels objectius d’aquesta sèrie d’articles referits als experiments científics (EC) és precisament destapar preguntes; qüestionar els meus, els nostres, coneixements. Continua
Una llarga platja atlàntica, amb petjades de les onades i d’essers vius, serveix de fons a la idea.
Que les experiències radicals, per exemple canviar de feina o de ciutat de residència, ens afecten no en tenim dubtes. Però…
¿Fins a quin punt una experiència subtil: una abraçada, una mostela, els ànims d’una persona estimada…ens afecten?. Continua
Fa ja anys que tenc a ca meva, a la carrera de terra, on no es llaura mai,un formiquer d’aquestes formigues negres que traginen grans.
No sé si a l’hivern tapen la boca del formiguer o si l’obrin durant el dia. El que si sé es que a l’estiu solen obrir una sola boca per on entren i surten les formigues. També sé que si ha de ploure, en poc temps la tapen. Continua
Justificació:
-“Som el que fem” la contundent sentència que redola, entre altres indrets, per diversos llibres de psicologia (R.Echeverria).
-Han servit de res aquelles experiències didàctiques planificades i programades?, aquest dubte permanent dels que ens hem dedicat a la didàctica.
-Aquella experiència, aparentment intranscendent, ha deixat algun tipus de solam? Continua