La fotografia d’uns excursionistes arribant al cim de Calicant, serveix de base per tractar un tema contundent.
Malgar pensem que la raó ens vessa (sempre ho solem pensar) les decisions o accions que afecten a altres persones, no resulten mai neutres Continua
El dia 15 de desembre es va presentar, a Barcelona, el darrer llibre d’Antoni Riera i Melis: El patrimoni gastronòmic català i la seva cuina, escrit conjuntament amb Joan Santanach i Sunyol, escriptor, professor de la Universitat de Barcelona i responsable científic de l’Editorial Barcino. La presentació va tenir lloc a la Biblioteca de Catalunya i estava presidida per la consellera de Cultura de la Generalitat.
El llibre fa un repàs a la història de la cuina catalana, que s’inclou dins el sistema «mediterrani», basat en una triple herència: clàssica, europea i àrab, i fa esment de les aportacions culinàries que ha rebut al llarg del segles. Dels púnics, grecs i romans diu que no només ens dugueren la famosa trilogia del pa de blat, el vi i l’oli d’oliva, sinó que també van introduir «animals (la gallina), condiments (el gàrum i les espècies orientals) i tècniques de conservació noves (les salaons)». En els segles V i VI es potencià la caça i la ramaderia brava i en el IX, «els musulmans van introduir aliments procedents de l’Orient llunyà (la canyamel, l’arròs, els cítrics, l’albergínia, els espinacs, la síndria), i van millorar conreus ja existents (l’olivera i els arbres fruiters)». Continua
Activitats a l’Auditori sa Màniga (Cala Millor) per aquest cap de setmana
MOSTRA D’ART CONTEMPORANI
Visita fins el 19 de desembre de 2020
Comissari: Antoni Sansó Continua
A es Caló de Cap de Ferrutx es diferencien clarament les capes de terreny. Una de molt fina que conforma la terra, on hi arrela l’herbatge mates i pins. I una altra, que abasta d’aquesta terra fins a la mar, conformada per una mescla de petites pedres i arena que, amb el pas de molts d’anys s’anat petrificant.. Continua
Després d’haver d’ajornar dos concerts, la Comissió per a la conservació i restauració de l’orgue del Convent ha programat el «III Cicle Orgue d’Avui», que intenta una aproximació a diverses formes d’art contemporani. Serà el dissabte 12 de desembre, de les 18 a les 20h al Convent de Sant Vicenç Ferrer de Manacor.
A les 18h s’inaugurarà l’exposició de l’artista plàstica manacorina Maria Huerga que treballa a Manacor, i ha participat en diferents exposicions: a Barcelona, Madrid, Galícia, Alemanya i Marroc. Huerga, llicenciada en Belles Arts, dóna classes d’arts plàstiques per a diferents edats al seu taller. També està molt implicada en l’activisme social, i ha col·laborat amb diverses associacions com el Col·lectiu Dones de Llevant. Aquesta exposició és una petita mostra de la seva pintura, sempre molt personal, encara que Maria Huerga està experimentant, ara mateix, amb altres idees i materials diferents. Ella comenta que tota la seva vida està enfocada a l’art i per l’art. Continua
De Marga Serrano Servera i il·lustrat per Raquel Moreno Nadal.
El proper dia 11 de desembre a les 20h. a la Biblioteca Municipal de Manacor, es presentarà el conte Me vull vestir de dimonió!, de l’autora Marga Serrano Servera i amb il·lustracions de Raquel Moreno Nadal. Continua
La nostra concepció homecèntrica del món fa que ens considerem amos i senyors de les nostres decissions. El “tu tries!” en podria ser paradigma compartit d’aquesta llibertat d’elegir.
Segons les darreres aportacions de la psicologia, aquests sentiment de llibertat potser “més fals que un duro sevillano”. Continua
Mentre fotografiava el fumeral no era conscient dels animalons que tenia davall la sabata, ni de les plantes que hi havia a la vora el camí.
Em va impactar la seva amplària i clic.
En aquell precís moment, mentre l’atenció era a la llum i a l’enquadrament, no pensava ni en el rebut de la llum ni en els nombrosos morts derivats del COVID19, ni .. Continua
Sobre la imatge d’una arrel superficial, malmesa, en terra prima…, però persistent, una idea -derivada d’experimentacions- del psicòleg Stuart Sutherland Continua
Nit de coets i focs d’artifici. Moments plaents i efímers.
Semblant passa amb els nostres coneixements, però ens hi aferram com si fossin eterns. Ens agraden les recracions del passat. Continua
Un vell adagi assenyala que hi ha tres coses dignes de contemplació que no cansen mai: l’embat de les ones de la mar, el joc de les flames del foc i veure jugar infants.
Hem triat el xoc de les ones amb les roques per sustentar una altra possible topada, la del desig de tenir raó amb la veritat. Continua
Ramon Codina Bonet (Manacor, 1936) acaba de publicar «El ball de sala a Mallorca» (Documenta Balear), un llibre que resumeix gairebé dos segles de música i ball a Mallorca. Un treball que repassa i documenta de manera pacient i acurada el repertori i protagonistes de les danses des de finals del XVIII fins ben entrat el segle XX.
Músics, grups, bandes militars, el primer jazz de les Illes,locals, compositors, empreses i contractes sorgeixen de les pàgines del llibre, dibuixant una veritable xarxa de professionals de la música. L’obra s’acompanya d’un estudi complementari de Bàrbara Duran Bordoy, «De ballar ben aferrats a ben amollats. Reivindicacions “queer” i feministes en el ball popular», que proposa una anàlisi de les tendències més contemporànies, com la participació de la dona en les danses de dimonis i cossiers, a més de la desaparició dels usos del ball d’aferrat, tal com s’entenia abans, entre el jovent. Continua
El sol pedregós, la blanca flor de la ceba marina, la marina, la mar, els platejats reflexos del sol, els núvols…una superposició de plans; bellesa individual i encara més en conjunt. Continua
Caminar sobre les serrades crestes que conformen les pedres malmeses per l’onatge i el temps és tot un joc d’equilibri i de càlcul de possiblitats.
Un exercici senzill i alhora ben interessant que, potser, despert la imaginació.
Per jugar-hi basta anar una mica més enllà del Castell de la Punta de n’Amer. Continua
(tria de notes preses entre el 17 de març i el 12 doctubre d’enguany)
17 de març
Orly, Porta d’embarcament. Intercanvii correus amb Pere Rosselló. M’acomiad per telèfon de Tatiana i de Francesc Bordas. A la cua, sent darrere meu: “Que ets tu o no ets tu?” Era Rosa Capllonch, acompanyada del seu filòsof francès, el mateix amb qui prenguérem cafè a ca seva (que fou antany la casa del poeta Miquel Ferrà) fa uns anys.
Molt content de retrobar ma mare des d’avui vespre. A mitjanit –se sap des d’ahir– França es confina i tanca els seus aeroports. Vaig reservar el vol abans del 14, quan començà el confinament a Espanya. Gràcies a l’Esperit Sant hauré pogut “fugir de París”. Continua
Des del torrent de ses Planes, a l’altura del Puig Negre, amb el sol ponent que il·lumina un Penyal de Migdia ara encès, a la banda septentrional de s’Esquerda, és la imatge que sosté una encertada frase del psicòleg Steven Pinker. Continua
Sobre la imatge d’un paisatge amb lluna matinera, una altra reflexió de Daniel Gilbert sobre les experiències. Diu que són sempre unipersonals i de relativa fiabilitat. Continua
A vegades la memòria flaqueja és així que no sé d’on ho sé, però…al no haver-hi colors i actituds, ni accions, ni… pures ens hem d’acostumar a substituir la disyuntiva “o” per la conjuntiva “i”.
Genètica, si!, però també entorn. I dins aquest entorn, els missatges i creences -la cultura!- “copiats” des de la més tendra infantesa fins al solam que ens deixen totes i cada una de les nostres experiències. Continua
El passat divendres dia 18 el Club de Lectura de sa Coma començà una nova temporada. Una temporada diferent i atípica però igualment emocionant, per aquesta 12è edició. Que organitza cada any amb gran encert la bibliotecària, Antònia Brunet.
Les tertúlies, són conduïdes un any més per n’Eulari Arlès, i es duran a terme a l’Auditori de Sa Màniga per tal de poder mantenir en tot moment les distàncies de seguretat. Continua
Tinguérem la sort de poder anar a escola. Entre moltes altres coses ens ensenyaren els Deu Manaments. Procuram fer les coses més o manco bé. Fem el nostre relat personal de bonhomia -sempre relativa-. Tenim la nostra pròpia closca protectora que, adesiara, defensam amb vehemència. Els altres són els altres. I ja està!, a viure!… Continua