Santoral, 25 d’octubre

Mare de Déu de la Bonanova. Sant Bernat Calbó (†1243), bisbe de Vic, abans cistercenc a Santes Creus, nat prop de Reus. Mare de Déu del Collell. Sants Crisant i Daria, esposos màrtirs. (284) de Roma. Sants Crispí i Crispinià, màrtirs.

Crispí i Crispinià eren germans. Varen viure i morir al segle III en temps del governador de Roma, Victus Varus. Eren sabaters Continua

Santoral, 21 d’octubre

Santa Úrsula.  Sant Hilarió (segles III-IV), abat de Palestina. Sant Caius (o Gai o Cayo), soldat màrtir. Santa Celina, mare de Sant Remigi.

Úrsula de Colònia va ser una jove que va viure al segle IV. Va prometre consagrar-se a Déu i féu un viatge a Roma per tal que el papa consagrés els seus vots de virginitat. De retorn al seu país, a Colònia, segons la tradició, fou capturada per Àtila Continua

Santoral, 11 d’octubre

Santa Soledat Torres Acosta (Madrid 1826-1887), verge, fundadora de les Serventes de Maria, Vetlladores dels Malalts. Sant Germà, bisbe i màrtir. Beat Joan XXIII.

El papa Joan XXIII , italià, va néixer l’any 1881 i morí l’any 1963. Angelo Giuseppe Roncalli fou papa entre els anys 1958 i 1963 i succeí a Pius XII. Conegut com el Continua

Santoral, 9 d’octubre

Sant Dionís. Sant Joan Leonardi (Lucca, 1541 – Roma, 1609), prevere. Sant Abraham, patriarca, pare en la fe. Sant Lluís Bertran, prevere dominic, de València, missioner a Amèrica.

El sant sense cap, l’apòstol de les Gàl·lies o sant Dionís de París. Amb aquests noms es coneix el sant, bisbe de París, que morí martiritzat, juntament amb els seus companys Rústic i Eleuteri durant la persecució de Dioclecià.

A València on, tal dia com avui, celebren l’entrada de Jaume I a al ciutat, Continua

Santoral, 7 d’octubre

Mare de Déu del Roser. Sant Marc, papa (romà, 336). Sant Sergi, màrtir. Santa Julita, verge i màrtir.

Una de les advocacions de la Mare de Déu és la del Roser, que fa referència  ala planta i al rosari. Els dominics, fins al segle XVI, eren els dipositaris d’aquesta devoció que es popularitzà a partir de l’any 1571 en què el papa Pius V declarà que la victòria de la Batalla de Lepant (al golf de Patras, a la ciutat grega de Naupacto – Lepanto, en italià- Continua