Un home i una dona estaven dormint i sona es telèfon. S’homo l’agafa:
– Si, som jo. No, tot va bé, tot està molt tranquil. Sa dona? Sí, és aquí. Sí ja he fet sa darrera ronda, no he vist res. Com li dic: tot està com toca. D’acord; gràcies. Bona nit.
– Qui era? Continua
Al·lota vols que facem
lo que férem l’altre vespre?
Posarem pèl damunt pèl
i amagarem la resta.
Ho veis com els malpensats sou vosaltres? La solució és aclucar els ulls per dormir.
Què és el primer que fica l’home a la dona quan es casen? Ja hi tornam esser, idò no, és l’anell.
Un matrimoni. Ell havia estat 15 dies fora i quan arriba la dona ja l’esperava damunt el portal amb la llagrimeta als ulls. Després de les corresponents abraçades i besades, ella: Ai, ja no podia esperar més, anit serà gros. Després d’haver sopat se’n van al llit i es posen en feina. Quan fa una estona que li donen el veïnat pega dos cops a la paret i, cridant, els diu: Ja està bé, vaja una setmaneta que m’heu donat; ni que tornàssiu estar de lluna de mel!
Dos catalans, parlant del partit de futbol Barça-Madrid, un deia: Jo crec que si se saben moure, aquest partit es toca repetir. Com es pot repetir un partit d’aquesta categoria, net, sense follons ni jugades conflictives, quina base hi ha per fer-lo repetir? Tu saps que a Catalunya estan prohibits els toros i ells ene torejaren… Continua
El professor, a l’escola d’en Jaimito:
– Per demà vull que us inventeu un gràfic de les autonomies o de les seves capitals; tant m’és si el pintau a la pissarra com si me’l feis amb mímica, però no me l’heu d’explicar.
L’endemà… Continua
Avui a Notes d’humor tenim una entrenyable vinyeta dels prestigiós dibuixant Forges sobre la llengua catalana. Continua
Un home arriba a ca seva i me troba sa dona nua per la casa.
– De què vas tu?
– Res, la calor. Continua
Si alguna cançó s’ha fet famosa darrerament, i sobretot el seu ball, aquesta ha estat la de Gangnam Style. Més enllà de la seva qualitat musical (totalment discutible), no podem deixar d’obviar que s’ha convertit en tot un fenomen social, segurament pel seu ritme fàcil i ballable; cert exotisme (prové de Japó Corea del Sud); i un ball que de tant diferent a la resta es converteix en graciós.
Per això en aquest article faré un repàs a les paròdies humorístiques que s’han realitzat arreu del món d’aquest divertit videoclip (el més descarregat a nivell mundial): Continua
Tres amics estaven xafardejant, segons ells, com de poc pensen ses dones. Es primer deia:
– Mireu com són, elles. Ara sa meva s’ha encapritxat que li faci una piscina a foravila i ella no sap nedar.
Es segon deia: Continua
Quan als pobles encara era l’amo el batle, el metge, i el capellà, en un poble petit, hi havia una al·lota d’allò més ben feta i guapa del món.
El metge anava boig per ella, però com que ella es sentia cosa, i era jove, no anava ni de metge ni de compromisos. Continua
Com que ja s’acosta Sant Valentí, el Sant dels enamorats, i una manera més de que les botigues se n’aprofitin; jo voldria dedicar aquest mes, en part, a dites d’amor i de sexe: Continua
Un home un poc fantasma, arriba a ca seva tot eufòric:
-Hem de veure com progressa el món!
Sa dona:
-Ii ara què ha estat? Continua
Un matrimoni que duien uns deu anys de casats, un diumenge anaren al zoo.
Ella era una dona de bon veure i quan arribaren a la gàbia dels goril·les, un Continua
Un bon premi se mereix
s’autor d’aquesta gran merda,
perquè no l’ha feta en terra: Continua
Ja que vaig veure que en Guillem Pont i en Serafí Lliteras, dos dels nostres editors, pul·lulaven per les Beneïdes amb càmeres així com toca (no com la meva) i que per això ja faran una crònica de Sant Antoni millor que la meva, he decidit fer un article sobre “l’altra cara” de la festa. La divertida, la curiosa, l’anecdòtica… No sé som anomenar-la, però l’important era evitar duplicitats.
Per això us present un Sant Antoni diferent, que esper que vos agradi: Continua
Fa alguns mesos el Papa va fer unes declaracions en relació a Betlem que varen fer tremolar les tradicions de tota la vida, les quals, segons el meu veure, no toquen amb els peus a terra, sobretot dues. M’explicaré.
La primera, que no hi havia cap bou ni cap mula. Podríem discutir la presència del bou, que no sé si per aquells paratges sol esser tan habitual com les ovelles o les cabres, però de mula n’hi tocava haver una (o, si més no, una somera o algun altre tipus de transport animal). Si el Llibre no diu mentides, Josep i Maria se n’anaren de Natzaret a Betlem, que estan a una cinquantena de quilòmetres de mal camí, i estant ella a punt de parir, com hi va anar? A peu!? Lo lògic és que tengués un mitjà de transport -una mula, una somera…- i en arribar a Betlem, on la va aparcar si no va esser dins la païssa? Al carrer, amb el fred que feia? El Papa, per tant, s’equivoca. Continua
Un soldat es primer dia en es Corté; un veterà, un cabo, i un sergent, asseguts a una taula.
Es sergent demana: Continua