Ara que el sol intenta
posar llum a la foscor
aprofitem la claror
per fer la vida lluenta
però quan una ment lenta
s’engresca per mal camins
i intenta enfosquir els fins
que la societat explora
cuidant-se més de defora
descuidant-se de dedins. Continua
El tema és complex i encara obert a possibles rectificacions. No he sabut trobar una presentació gràfica en llengua catalana.
De moment se’n presenten dues que circulen per la xarxa, així com enllaços la Vilaweb i La Moncloa. Continua
I amb aquesta entrega posam fi al que hem anomenat “Recreació de mots essencials”. Cada persona té els seus i , si vol, els recrea així com considera.
La llista es podria allargar fins on consideràs el desig. Entenc que els 47 que s’han treballat compleixen, si més no, una primera tanda
Estimar és el darrer i potser, també el més contundent. Continua
Unorthodox (Netflix)
Des del naixement ja quedes marcat, et menyspreen, et fan creure que no vals per res, que la única veritat és la que ells propugnen i que el que hi ha a fora d’aquella comunitat és gairebé satànic. Quan prens seny penses que potser hi ha altres modes de vida no tan encorsetats i si ho comentes a qualcú de la comunitat, aquest ho fa saber a l’alta jerarquia, car així és guanya un lloc preferent a dins. Quan tot i les dificultats te’n surts, sempre hi ha qualque encarregat de, a les bones o a les males, fer-te tornar al redol, costi el que costi. Aquest és l’argument de Unorthodox, lleugerament basada en els fets reals d’una comunitat jueva ultraortodoxa d’un barri de Nova York, però que és en major o menor mesura extensible a moltes comunitats, religioses o no, d’avui en dia. Si us agrada aquesta sèrie, també hi ha un documental a la mateixa plataforma i la mateixa temàtica anomenat “One of us”. Continua
També de la nostra revista veïna i amiga, la gabellina Cap Vermell, he agafat un enllaç sobre una entrevista que s’hi fa a unes gabellines que viuen a Nürnberg. No és que les conegui ni res, però m’ha resultat interessant conèixer de primera mà com viuen allà la crisi i el confinament. Hi ha més d’un punt interessant (per això vos deix aquí l’entrevista sencera) però a mi m’ha cridat l’atenció aquest paràgraf: Continua
A poc a poc, a part de parlar d’aquest nou virus i com es pot derrotar, ja se sent a parlar molt més de com afrontarem el futur. De fet, en aquesta secció havíem començat amb una sèrie d’articles que ens apropava un poc més el covid, per saber millor què és, com es contagia, quines efectes produeix, el ritme d’infeccions… Però la setmana passada ja vam encetar un canvi de tendència posant un economista que ens parlava dels possibles escenaris econòmics que ens podíem trobar i avui, continuant aquesta tendència, posam dos articles que ens parlen de quina manera (sempre escalonada) es pot sortir d’aquest confinament.
Per això posam dos articles publicats a El País, un de Kiko Llaneras, enginyer i doctor en Automàtica i Informàtica Industrial per la Universitat Politècnica de València, el qual ja havíem posat a Card.cat; i l’altre de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), líders a tot el món en qüestions de malalties, a pesar que darrerament ha hagut de sofrir els atacs irosos del president nord-americà Donald Trump. Ambdós articles neden cap a la mateixa direcció: desconfinament escalonat, lent, i progressiu. Tot plegat me du a pensar, com a mallorquí, com ho farem aquí. Es parla que les grans multituds (concerts, teatres, escola com l’enteníem, hotels…) fins l’any que ve no podran obrir amb normalitat. Podrà Mallorca, dependent quasi totalment del turisme i serveis d’oci, aguantar tant de temps? Prevaldrà més l’opinió sanitària o la pressió econòmica que ja es comença a sentir (opinió del sector turístic, , opinió de la presidenta Armengol).
Mentre reflexionau sobre aquest tema (i ho compartiu amb nosaltres a través dels comentaris, si voleu) vos deix amb la lectura dels dos articles: Continua
Dins la voràgine d’informacions, algunes ben intencionades i altres no tant, i d’especulacions sobre el que podrà passar, o no, després del llarg confinament amb el joc de xifres a conveniència (¿algú pot explicar des de la raó perquè no en consideraven les persones mortes de coronavirus a les residències?, i el joc de les mascaretes?, voldria destacar dues informacions aparegudes aquest diumenge, i una abans, a la premsa digital. Continua
Andreu Riera Gomila, pianista i professor Conservatori de les Illes Balears
Som a Manacor amb la meva parella na Margalida, confinats a ca nostra. El COVID 19 és terrible, és una pandèmia mundial que no havíem viscut mai, ni nosaltres, ni la generació dels nostres pares. La darrera pandèmia a Espanya va ser la famosa grip de 1918. El que està passant és una experiència molt forta i l’hem de viure amb optimisme i esperança, ja que al cap i a la fi jo crec que serà positiu. Continua
S’especula molt sobre el que podrà passar després de la pandèmia de coronavirus. La glosa de Maribel Servera d’avui matí n’és un exemple.
Si les persones, en conjunt, volen poden passar coses que portin al canvi (com va passar en el maig del 68 o amb a caiguda del mur de Berlin). Però tampoc no s’han de menysprear el recursos dels diners; la majoria de filòsof de principis de segle XX varen preveure que a finals es viuria la cultura de l’oci, menys hores de feina i més per gaudir, i ja ho veis!. Continua
Com que aquesta crisi a part del component de salut també durà implícita una crisi econòmica considerable he considerat apropiat publicar què tenen a dir en aquesta matèria els entesos en economia. En aquest sentit, Toni Riera, prestigiós economista de les Balears, ens retrata tres possibles escenaris per poder afrontar l’economia tenint en compte el Covid-19. De totes els escenaris ell aposta, ja que és el menys traumàtic econòmicament (no sé jo si de salut), per crear zones segures. Aquí teniu la seva aportació: Continua
Els polítics de Madrid, uns i altres, a dreta i esquerra, sembla que hagin perdut el boll. En lloc de parlar de l’estat de la sanitat i de la pandèmia com fa la presidenta de les Illes Balears, es dediquen a repetir de forma continua, com si fos una lletania, frases com “esta pandemia no entiende de países ni de regiones” o paraules com “guerra”, “unidad”, “post-guerra”, “ejército”, … certament crec que hi ha ben pocs metges que a dia d’avui s’identifiquin gaire amb aquest discurs que sembla més propi de països com Corea del Nord, Brasil o Aràbia Saudita, en lloc del discurs d’un país europeu. Continua
Renovar-se o morir. Actualment molts vivim un tipus de vida nova, la qual podríem qualificar de sedentària a la qual no tothom està avesat (jo, el primer). Per això hem hagut de treure recursos d’on no n’hi havia per passar el dia i almanco no tenir la sensació que t’aixeques perquè passi la jornada i res pus. Continua
Darrerament se n’ha parlat molt del “treball a distància”, però… Quin és l’estat real de la qüestió?. A nivell tècnic sembla que no hi ha barreres, a nivell teòric hi ha possibilitats… I a nivell social, laboral i humà?. ¿S’ha treballat la base que possibiliti, de manera eficient, el treball adistància?. Continua
Dràcula (Netflix)
Una mini-sèrie de tres capítols d’una hora i mitja cada un que ens presenta al comte Dràcula i a la resilient monja Agatha Van Helsing, que exercirà de nèmesi del vampir a aquest relat. La sèrie transcorre durant tres períodes temporals, dos en el passat i un a l’actualitat. La sèrie destaca sobretot en els seus diàlegs i en una excel·lent factura fotogràfica. Molt recomanable també la pel·lícula “Dracula Untold” (Dràcula “La história jamas contada) del mateix personatge, però amb un relat totalment oposat a la sèrie que ens ocupa. Continua
Del 8 al 17 de març, l’IMSERSO, des de Mallorca va organitzar el darrer viatge de pensionistes, aquest cop a Benidorm, a on hi havia gent de diferents pobles, entre ells el bon amic i president de la Tercera Edat de Cala Millor, Bernadino de Arriba, que va viatjar acompanyat per la seva dona, Mari Sánchez, i tres socis més. Continua
El Decret que va declarar l’estat d’alarma ordenava la suspensió de molts de terminis administratius. En aquest punt hi tornaré a incidir quan s’acosti l’aixecament de la suspensió per tractar d’explicar com i en quins casos ha afectat la suspensió a cada tipus de procediment (si es tracta d’atendre a tributs, procediments sancionadors, terminis per pagar sancions, terminis de llicències…).
Però, específicament, s’han dictat un seguit de normes que es refereixen a la validesa temporal d’alguns títols, permisos o llicències administratives que poden ser d’interès. En aquest sentit, recolliré els següents supòsits que són els que poden tenir un major interès quotidià en els nostre àmbit territorial: Continua
Avui les recomanacions seran de sèries que encara no he vist personalment, però que gent coneguda m’ha recomanat. Continua
Quines van ser les primeres mesures que va posar en marxa l’Ajuntament de Son Servera quan va començar la crisi del coronavirus? Continua
Salutació Festes de Pasqua de Fra Pere Vallespir TOR, responsable de les parròquies de s’Illot, Cala Morlanda, sa Coma, Cala Millor, i Cala Bona, i prior de l’Convent d’Artà.
Estimats germans i germanes:
En aquests dies, en els que celebrarem la Passió, Mort i Resurrecció de el Senyor, i en els quals us recordo de tot cor i d’una manera molt fraterna i espiritual a tots; la meva salutació es dirigeix directament a vosaltres, feligresos de les parròquies de s’Illot, Cala Morlanda, Sa Coma, Cala Millor i Cala Bona que esteu connectats mitjançant els diversos mitjans de comunicació. Continua
