Torrentada. Qüestions obertes/21 – La més grossa!!
La top, la més grossa, la medalla élite, el premi dels premis, el “torrent de fang” més elaborat i plantós, de moment i mentre no canviem d’opinió, haurà de ser per aquesta espècie de maga anomenada Recursos Hídrics.
De moment, i des d’una informació generalitzada, ningú no ha mostrat cara en relació a les decisions preses. Un núvol eteri rere un nom. Continua
I aquesta vegada en estol . Que si al Parlament europeu (les que manco rebombori mouen, senyal inequívoca que aquest projecte europeu no s’acaba de consolidar), al Govern estatal, al Govern autonòmic, al Consell (això que votes de passada, senyal també que és un òrgan purament institucional),i les municipals (les que ens toquen de més a prop i més passions mouen al poble). Continua
Quan volem passar un missatge, ja sigui a amics, familiars o desconeguts, ens resulta important que arribi veritablement a l’altra persona. En aquest sentit, la persuasió ens pot resultar útil, ja que ens permet transmetre les nostres idees de tal forma que s’esdevé més rellevant per l’altre persona i així li doni importància. Continua
“Atès que les guerres neixen en les ments dels homes és a la ment dels homes on han d’edificar-se els fonaments de la pau” (article de la constitució de la UNESCO)
“Els estúpids són universals, per molt que canviïs de país”. (Gela Babluani, director de cinema) Continua
Ja han passat uns mesos des de les inundacions a Sant Llorenç i voltants, però… Què passa després d’aquests esdeveniments? Com afrontem aquestes situacions tan destructores?
Marques psicològiques
Els desastres naturals involucren no només pèrdues humanes i materials sinó també seqüeles psicològiques en les víctimes que hi sobreviuen. En aquestes situacions, dos tipus de danys ressalten especialment: el físic i el psicològic. El dany físic se soluciona de forma òbvia directament després de les destrosses, però, en canvi, el dany psicològic por anar augmentant al llarg del temps. Continua
El respecte que tens al dret dels altres!.
Resulta obvi. Si de cada dia hi ha més cotxes, s’incrementa la dificultat per aparcar vora ca teva. Sobre tot els vespres, quan la majoria dels que treballen a fora son a casa.
Tots coneixem persones barrudes, aquelles que estacionen el cotxe “a la seva manera”. Tant és si és s’ha de deixar vora un cantó, com davant un gual permanent, o si per petar la xerradeta han d’interrompre el trànsit de tota la via. Faltaria més! Continua
Una de les novetats que criden més l’atenció a dins els pressuposts de l’any 2019 és la contractació prevista d’un Major per a la Policia Local de Sant Llorenç, que comporta la supressió d’una plaça d’agent policial.
Pels qui desconeguin la jerarquia policial de les Illes Balears, el Major és un càrrec que es situa al tercer lloc del capdamunt de l’escala jeràrquica, just per darrera de l’intendent i el comissari i per davant de l’inspector i sotsinspector. Cal deixar clar abans de continuar que aquest és un càrrec inexistent a municipis molt més poblats com són Manacor, Ciutadella o Maó, municipis que compten amb plantilles de més de 100 efectius policials, quan la plantilla policial de Sant Llorenç no arriba ni a 40 efectius. Continua
“Alguns homes veuen com són les coses i es demanen per què. Jo somio les coses com mai han estat i em deman per què no?” (cita de George Bernard Shaw, dramaturg i activista polític, la qual sovint pronunciava el polític nord-americà Robert Kennedy en públic). Continua
Des de la meva experiència personal puc dir, alt i fort, que la notificació d’incidències de la pàgina web de l’Ajuntament funciona correctament. La resolució de la incidència s’acostuma a fer en pocs dies, si aquesta resolució depèn de la brigada municipal. Continua
Aquests dies, cercant informació per al llibre sobre la torrentada, he tengut ocasió de parlar detingudament amb David Robinson, marit de Joana Lliteras i pare d’Arthur i Úrsula Robinson, que es veieren afectats per la inundació: Joana i Arthur perderen la vida i Úrsula va aconseguir salvar-se gràcies a l’ajuda que li prestà Daniel Thielk. La seva història s’explicarà de manera exhaustiva en el llibre, però, en resum, els fets foren els següents:
Joana se n’anava de Manacor sa Capdepera i, per tal com la rotonda d’on parteix la carretera de Son Carrió estava tallada, va haver de creuar el poble de Sant Llorenç. Tot just després del pont de vora el magatzem de Can Salvador, els va aplegar la torrentada i els va fer navegar a la deriva pel passeig de les Brodadores fins on hi havia el basar xinès. Allà, la correntia que venia de la plaça de l’Ajuntament va empènyer el vehicle, que pegà al capdecantó de la seva dreta i amb el cop es va rompre el vidre del maleter. Com que l’aigua, en aquell indret, va arribar als dos metres d’altura, el cotxe va començar a omplir-se, però na Joana va aconseguir sortir amb els dos nins. El que no pogueren evitar és que la correntia se’ls emportàs a tots tres fins al final del carrer Gabriel Carrió, que entrassin al llit del torrent i que hi continuassin fins passat el pont de l’estació. Allà, se separaren: na Joana va continuar per dins el torrent i el seu cos va esser trobat l’endemà vora el pont de na Capirrona, dins Son Carrió; els seus fills sortiren de la correntia però seguiren dins l’aigua, fins que regolfà cap a la dreta després del magatzem de la Cristalleria Sant Llorenç, amb sort desigual per a cada un d’ells: Arthur va pegar a un arbre, es va enfonsar i va perdre la vida, i Úrsula va passar per dins un portell i per sobre d’una pareteta i va quedar asseguda enterra al començament del camí de sa Tafona, on fou recollida per Daniel Thielk. Continua
Alguns demostrem afecte de forma molt fluida i casi fora voler, i a d’altres ens costa més. Però de fet, no és el mateix demostrar o expressar carinyo que sentir-lo. En les següent línies anem a parar atenció a aquesta conducta.
Fins a quin punt és l’afecte una necessitat vital?
Per la nostra espècie, les demostracions d’afecte són bàsiques. L’ésser humà, com qualsevol altra espècie animal, té una sèrie de necessitats i una d’elles és la social. Continua
“No hi ha cap cançó que sigui capaç de fer una revolució però a totes les revolucions s’hi va cantant.” (Silvio Rodríguez, músic cubà) Continua
A on no me veia fa un any? Educant un quissó per convertir-se en un ca de teràpia assistida! Què estic fent ara? Educar un quissó per convertir-se en un ca de teràpia assistida. I és que moltes vegades, com bé sabeu, les coses no passen com un s’ho espera. Continua
Per què en un moment determinat apareix un temor?, ¿mir amb desconfiança aquella persona?, sent rebuig a una idea?…
Sempre m’he de demanar des de quina emoció pens, llavors sent i posteriorment actuo (o no) Continua
“No podem perdre la fe amb la humanitat, que és com un oceà que no s’embruta encara que un parell de les seves gotes estiguis brutes.” (Mohandas Gandhi, polític i pacificador).
Qualcú entén que a dia d’avui els fanals que arrabassà la torrentada, i més tenint en compte l’accident mortal de fa uns anys a Bunyola, encara estiguin no tan sols sense reposar, sinó que el que en quedà presentí un aspecte com el de la imatge? Tant costa, en cas de que el problema sigui de manca de recursos, llevar el que en quedà i tapar els fils i el connector (un material que a més és caríssim) amb una tapadora clavada enterra? Continua
“Als nous periodistes: Defensau aquesta professió, que de cada dia està pitjor. No doneu preferència a allò que impacte front allò que importa.” (Rosa Maria Calaf, periodista) Continua
Com ens podem queixar de que hi ha corrupció si després ens hem d’empassar instantànies com aquesta?
No m’entengueu malament, sempre he considerat en Cristiano Ronaldo un gran esportista, segurament un dels millors dels darrers vint anys, ara bé, el que discutesc en aquest cas és que hi hagi gent que el vagi a rebre (a ell o a qualsevol altre com per exemple en Messi que també fou condemnat) per idolatrar-lo a les portes d’un jutjat que l’acaba de condemnar a dos anys de presó i una multa. La imatge ho diu tot, els allà presents admiren la corrupció.
Sabem que els primers aprenentatges pesen com una llosa, per això se’ns fa difícil sortir de la idea d’un cel enllà els estels.
Sabem que vivim immersos en una determinaca cultura on, en el nostre cas, l’Església disposa de força i xarxa ben transcendents… Continua