“Si yo no hablo mejor el mallorquín, es por la buena educación de los mallorquines que cambian al castellano” (Jose María Rodríguez, expolític del PP)
La dita de la setmana (LXXX)
2
Arxiu de la categoria: Opinió
Mestall
Vivim dies intensos. El zapping, televisiu, de premsa i xarxa treu fumet. La diversitat d’interessos porta a lectures parcials (no totes ben intencionades). Sembla que com més poder més gros es pot dir el disbarat… (Vareu veure la entrevista al Ministre Dastis?. Segyuireu l’entrevista a l’exministre Borrell?) Continua
Extrema dreta
Un dels edificis més visitats d’Amsterdam és la casa d’Anne Frank, la nina autora del famós diari, que va morir en el camp de concentració d’Auschwitz. Després d’esser vençut en Hitler, el nazisme va esser prohibit i perseguit als Països Baixos i així i tot, el Partit per a la Llibertat de Geerd Wilders, d’extrema dreta, va aconseguir 20 escons a les eleccions celebrades a Holanda el març d’enguany.
França, juntament amb Anglaterra i els Estats Units, va liderar la lluita contra el nacionalsocialisme alemany, durant la Segona Guerra Mundial i es va fer famosa la seva resistència contra la invasió alemanya i el govern de Vichy. Així i tot, Marine Le Pen, capdavantera del Front Nacional, va aconseguir el 33’9% dels vots a la segona volta de les eleccions Presidencials celebrades enguany. Continua
Imatge molt millorable a la zona turística de Sa Coma
Un armari de telefonica obert i amb els fils per fora fa més d’un més; un fanal amb la perillosa regleta de corrent elèctrica i els fils de corrent a a la vista. Pilons nous de trinca absolutament prescindibles fets malbé… són tan sols algunes de les imatges molt millorables que es poden trobar si feim una volta per la zona turística de Sa Coma. Continua
Veus sàvies
Baltasar Garzón sempre ha estat un personatge que ha despertat la meva admiració. Sempre me passa amb la gent que gosa enfrontar-se als poders fàctics (di-li Garzón, el jutge Castro, Julian Assange…) a pesar de les conseqüències (tothom sap on està reclòs Assange, la campanya de desprestigi que va haver de sofrir el jutge Castro o com van llevar-se del mig el mateix Garzón).
Per això m’interessava sentir què pensava del “tema català” Continua
La dita de la setmana (LXXIX)
“L’hamaca degué ser inventada per un savi contra la temptació de devenir. Fins i tot l’espècie renuncia a reproduir-s’hi. Us inspira tots els projectes inimaginables i us dispensa de dur-los a terme. És un rectangle de temps penjat del cel”. (Fragment de la novel·la El dictador y la hamaca, Daniel Pennac)
A por ellos!
Quan els poders de l’estat desnonaven a la gent de les seves llars ,
no vaig aixecar la veu.
Jo tenia una casa per viure-hi.
Quan empresonaren els independentistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era independentista.
Quan privatitzaven els serveis públics,
no vaig protestar.
Jo tenia prou recursos per pagar-me’ls
Quan vingueren rere els immigrants,
no vaig protestar,
Jo no n’era pas. Continua
La dita de la setmana (LXXVIII)
“No hi ha hagut sant, ni papa, ni general, ni sultà que tengués el poder d’un director de cine: passar-se dues hores xerrant en l’obscuritat a cents de milions de persones” (Frank Capra,director de cinema) .
Involució
Ara que el conflicte català està estancat (o en una tensa espera, si ho preferiu) aprofit per fer-ne una reflexió. Això sí, un poc enfora del bessó de la qüestió (però d’alguna manera relacionat).
S’han escrit tants d’articles sobre el tema i he llegit tants punts de vista que tanmateix ja no sé què puc afegir. Tot depèn amb el caire ideològic que se mira: Continua
Maria
Sovint, com avui ha fet el polític Pablo Casado amenaçant al president de la Generalitat amb “que no li passi el mateix que Lluís Companys” i com també fan, impunement i amb el favor dels diferents governs, els qui acudeixen a manifestacions feixistes, es menysprea i es fa no res, el genocidi que portà a terme el colp d’estat del 1936. Els qui no el condemnen et diuen que exageres, “que sabràs tu del que va passar”, que hi havia dos bàndols (ells consideren els que defensaven el govern escollit a les urnes com un bàndol, i els que feren el colp d’estat com a iguals a una mateixa balança)… mentiders.
Tot seguit vull compartir amb vosaltres l’experiència que visqué la meva padrina durant el colp d’estat a Manacor i que em comptà de viva veu no fa gaire:
“Mon pare dormia després d’haver dinat i es presentaren dos feixistes, li posaren els canons de les escopetes davall la boca i el feren aixecar. Tot seguir rastrejaren per tota la casa i després se’l varen manar. De camí s’aturaren a cercar a un altre que li deien el “corder” i els se’n varen dur tots dos emmanillats cap a la presó, que llavors estava situada a on ara hi ha els jutjats al carrer Muntaner. Continua
Turisme (IX)
Lloguer turístic i sostre de places
La Llei diu que els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) o els plans territorials insulars (PTI) poden establir la densitat global màxima de població, delimitar zones i àmbits turístics i de protecció, fitxar-ne la grandària i les característiques, així com establir paràmetres mínims o màxims de superfície, volumetria, edificabilitat i equipaments. També poden delimitar les zones turístiques saturades o madures.
Els PIAT o els PTI poden determinar també el límit màxim per illa de places turístiques a allotjaments turístics i a habitatges residencials, en funció dels recursos insulars existents, les infraestructures, les densitats de població i altres paràmetres rellevants del seu àmbit. En aquest supòsit, les borses de places s’han d’adaptar a aquesta xifra. Fins que no es determini aquesta xifra o si no es considera necessari determinar-la, el sostre màxim de places per illa ha de ser el determinat per les existents legalment més les que integrin les borses gestionades pels organismes gestors de places turístiques o les administracions turístiques insulars. Continua
Flor de Card 45 (XII)
1983
Després d’haver-ho repassat de dalt a baix diverses vegades, he de reconèixer que, segons la meva opinió, aquell any no vàrem publicar gaire articles que destacassin partdamunt els altres, si exceptuam l’àmplia informació que desplegàrem en motiu de les segones eleccions municipals de la democràcia. Com s’ha dit, l’evolució dels primers quatre anys no es va correspondre amb les expectatives que ens havíem fet, amb un ajuntament que tenia el batle socialista, però que estava controlat per UCD, i amb tota la llista dels independents que havia renunciat a l’escó, llevat del seu capdavanter, en Mateu Girart. Continua
El borbó i els seus amics: Una mà renta l’altra i les dues la cara
Aquest passat dimarts Felip VI no va fer, per molt que alguns ho afirmin, el discurs del PP. Va fer el discurs dels que li asseguren mantenir la poltrona: Els del PP, la seva filial de C’S i el dels qui en altres temps ens volien fer creure que eren republicans, el partit de la gran mentida, el PSOE. Continua
La dita de la setmana (LXXVII)
“La nostra societat tendeix a produir <<efectes de vida>> en detriment d’allò viu, i això en tots els terrenys possibles. Els seus néts eren la prova d’això, joves cadàvers ocupats a descomposar-se davant pantalles on <<allò>> vivia en el seu lloc”. (Daniel Pennac, fragment de la seva novel·la El dictador y la hamaca) Continua
Què en trobau?
Les coses en el tema “català” s’han embolicat, ja no val mirar cap una altra banda. Digues la teva sobre el tema a través dels comentaris… Continua
Imatge sense text
Democràcia!
Avui, a les dotze, a la Plaça de l’Ajuntament, el grup d’un centenar de persones, ha expressat amb la seva presència i posteriors aplaudiments, el més absolut rebuig a la desproporcionada violència aplicada per l’Estat Espanyol contra el poble català.
Una reacció local ben extraordinària, tant pel número de persones com per la immediatesa de l’acció (mitja hora). Continua
Mots trastocats: justícia
Certament, amb la sornegueria que ens caracteritza, es podria entendre que els mallorquins no hi creiem gaire amb la Justícia. «Esser més tort que la Justícia» és una dita que s’usa quan una cosa és torta, ben torta. Una altra dita assenyala «Ni de berbes ni de veres, amb la Justícia no vulguis peres», tot indicant que al establir alguna relació amb ella sempre hi surts perdent. Continua
En Mataplana
Adesiara, i no té perquè tenir res a veure amb l’edat, algunes persones jugam el joc dels descuits. Tornar arrere per tancar una barrera que havíem deixada oberta, cercar unes claus… fan part de la rutina. Continua
La dita de la setmana (LXXVI)
“L’ésser humà remet sempre més enllà de si mateix, cap a alguna cosa que no és ell, cap a qualque cosa o cap a algú, cap a un sentit. L’ésser humà es realitza a si mateix en la mesura que es transcendeix” (Viktor Frankl, neuròleg i psiquiatre austríac)