Com que diuen que quan un ase no sap què ha fer amb la coa mata mosques, l’altre dia em demanava per què molta gent de Ciudadanos sempre està tan enfadada. Quan els entrevisten per algun programa de televisió –millor si és Antena3, que sembla que són els seus preferits–, tant n’Albert Rivera, com en Juan Carlos Girauta, en José Manuel Villegas o en Javier Nart, sempre sembla que estan malsofrits, com si tenguessin una buranya al ventrei, amb les celles que es toquen i no s’aturen de renyar els seus adversaris polítics, sobretot si són d’esquerres –a les dretes del Partit Popular també els renyen, però amb la boca més petita–. Mai no els veus amb una rialla fresca i si per casualitat se’ls escapa un mig somriure, sembla com a forçat, com en aquelles fotografies que et fan quan no tens ganes que te’n facin. Continua
Arxiu de la categoria: Política
Espipellades
Els opositors sirians a Baixar al-Àssad poden estar contents, perquè amb l’atac que feren ahir els americans, els anglesos i els francesos ja no els mataran amb armes químiques. A partir d’ara, només els podran matar amb bombes, a trets de fusell o tallant-los el coll amb matxets. Les democràcies occidentals han donat un gran pas amb aquest avanç ètic i tecnològic!
Siau qui sou
L’any 1906, Miquel Costa i Llobera va voler retre un homenatge a Horaci dedicant-li setze composicions poètiques, que va titular Horacianes. A una d’elles, la XII, que va dedicar i titular Als joves, s’inclou la famosa sentència siau qui sou, recuperada l’any 1980 per Guillem d’Efak, quan va estrenar una rapsòdia històrica amb el mateix títol, a la qual hi va posar música el també manacorí Antoni Parera Fons.
El poema, a més d’instar els joves a esser fidels a la terra i a les tradicions mallorquines, els recomana que s’allunyin de “buidors lluentes, de la coloraina i l’oripell, pomposos tresors de la misèria“, per això he considerat que podia anar bé com introducció a una petita reflexió sobre màsters i llibres. Continua
Sostenella y no enmendalla
A la pàgina d’internet que porta el títol “Xarbet”, hi ha a següent explicació de la locució Sostenella y no enmendalla: “Aquesta expressió, que ve del castellà antic, apareix a Las mocedades del Cid, obra de Guillem de Castro, del segle XVII, i es refereix a l’orgull i obstinació equivocat del pare de dona Jimena.
Defineix l’actitud de qui persisteix obstinadament en errors colossals, fins i tot sabent-ho, per orgull o per mantenir les aparences, encara que entestar-se en l’error causi un mal pitjor que rectificar. És l’actitud i el concepte de l’honor dels antics “hidalgos” que, segons alguns, si havien desembeinat l’espasa per mor d’algun agravi, encara que sabessin que s’havien equivocat, no tenien més remei que sostenir-la i usar-la fins el final, per no quedar en entredit”. Continua
Estratègies
Dec ser un mal estratega. Així que me convé no ficar-me en jocs de rol, ni política ni tan sols entrenador de futbol. Se veu que ho faig fatal. Ja me passava en els temps d’en Mourinho, que en cada roda de premsa incendiària i ofensiva que feia jo me’n burlava, mentre la premsa de Madrid l’excusava d’estratega i gran controlador de les paraules. Allà on jo només veia mal perdre i mala educació, ells hi veien estratègia, de la qual encara avui no he estat capaç de descobrir els beneficis que en produïa.
El mateix me passa ara amb en Puigdemont. Continua
Què canten els poetes espanyols ara?
(Traducció lliure i processada del poema de Rafael Alberti “¿Qué cantan los poetas andaluces ahora?”)
Dedicat als silencis de Sabina, Aute, Serrat, Víctor Manuel i Ana Belén
Què canten els poetes espanyols d’ara?
Què miren els poetes espanyols d’ara?
Què senten els poetes espanyols d’ara?
Canten amb veu (impostada) d’home…
però, on són els homes?
Amb ulls d’home miren,
però on són els homes?
Amb pit d’home diuen que senten,
però on són els homes? Continua
Comunicat de El PI de Sant Llorenç des Cardassar
El passat dijous dia 15 es va celebrar Plenari a l’ajuntament, dins l’ordre del dia, el Pi presentava proposta de resolució per instar el Govern Autonòmic per un canvi legal que permeti ampliar i finalitzar els habitatges legals en sòl rústic en parcel·les inferiors a 14.000 metres.
La proposta es va aprovar per unanimitat.
CESSIO D’UNA PARCEL.LA MUNICIPAL PER L’AMPLIACIO DE L’ESCOLA DE SON CARRIO
El Batle, dins el mateix plenari va presentar per via d’urgència, fora de l’ordre del dia i per tant, sense possibilitat de debatre a la comissió informativa, la cessió d’un solar que ha comprat l’Ajuntament a la Conselleria d’Educació per ampliar l’escola de Son Carrió. Continua
Es convoquen per avui a les 19:00 concentracions per demanar la llibertat dels presos polítics
De moment aquestes concentracions s’han convocat a Manacor (Plaça de Sa Bassa) i a Felanitx (davant l’ajuntament). Continua
Un jutge just i imparcial
Vet-aquí la imatge d’un home satisfet, un home gojós per haver complit amb el seu deure d’impartir Justícia amb majúscules, d’un home imparcial i feliç, que ha fet valer la separació de poders que assenyalava Montesquieu quan va definir els pilars de la democràcia, indiferent a les més que probables pressions o “suggeriments” del Gobierno de España.
És ver que 650 juristes d’arreu de l’Estat, agrupats sota l’anomenat “Col·lectiu Praga”, han enviat un informe al Consell d’Europa denunciant que s’ha vulnerat la llibertat d’expressió, de reunió, de sufragi, d’esser elegit o el dret a tenir un jutge imparcial, però aquesta denúncia no té fonament, perquè Pablo Llarena és una persona justa i imparcial, que no té altre objectiu que defensar la Constitució i la unitat d’Espanya. Continua
Tren de Llevant sense via
Demà, dissabte, 24 de març, a les 19,45, el programa Zoom d’IB3 ens oferirà TREN DE LLEVANT SENSE VIA.
Després de quaranta anys del tancament del tren de Llevant, després de 20 anys de mobilitzacions per a la recuperació del tren Manacor-Cala Rajada, IB3 ens ofereix aquest documental que explica el posicionament dels polítics sobre la qüestió i la lluita que han mantingut diversos col·lectius per a la recuperació d’un transport essencial per a tota la comarca.
Tabàrnia
Avui, fent zapping, he vist que na Susana Griso ha dedicat una part important del seu programa a Antena3 per parlar de Tabàrnia, perquè sembla esser que en Boadella se n’anirà a Waterloo per fer befa d’en Puigdemont. Per la premsa he llegit que no és la primera vegada, ja que el tema de Tabàrnia el troben molt interessant i jo crec que fan molt bé, si consideren que això és important per a la seva audiència. Al contrari del que estableix la “Llei mordassa”, jo som partidari de la llibertat d’expressió, sobretot si no estic d’acord amb allò que es diu. Continua
Fibra… a Algaida
Aquesta és la imatge que es pot veure avui al Facebook de ConectaBalear, l’empresa que també estava passant aquest mateix fil a Sant Llorenç i que anteriorment ho havia fet a Vilafranca sense cap problema i a on ja tenen actiu el servei d’internet via fil de fibra. Continua
Ple ordinari de dijous
PROPOSTES DE LA SESSIÓ PLENÀRIA DEL DIA 15 DE MARÇ DE 2018 A LES
13:00 H :
ORDRE DEL DIA: Continua
Les caretes
Que la independència que reclamaven dos milions grossos de catalans, a hores d’ara, no ha arribat a bon port és un fet que poca gent podria discutir. Probablement els mancaven, com a mínim, una d’aquestes dues premisses: o un bon exèrcit capaç de defensar allò que havia votat la majoria dels catalans, o un ampli reconeixement internacional que pressionàs l’estat en aquesta direcció, i s’ha pogut comprovar que no en tenien cap de les dues. Potser també caldria afegir-n’hi una altra: una gran majoria de catalans que es decantàs per la separació, cosa que tampoc no han aconseguit.
Així i tot, però, hi ha una cosa que sí que han aconseguit: llevar la careta als partits de dretes PP i Ciutadans, al PSOE, a la majoria de la premsa espanyola –diaris i canals de televisió– i al grup de suposadament progressistes que solien alçar la veu davant demandes socials com la igualtat de la dona o l’IVA cultural. No pretenc que tots aquests grups es decantin a favor de la independència si no hi estan d’acord; tenen el seu dret i la seva opinión és tan respectable com la dels altres. Continua
Sabíeu que … (Pensions)
La Comissió Europea ha calculat que d’aquí a 12 anys, l’any 20130 2030, les persones jubilades rebran com a pensió el 60% del seu últim sou. L’any 2013 rebien el 79%.
Cap a aquest objectiu van encaminades les reformes del Govern d’Espanya que, a partir de l’any 2019, començarà a aplicar un coeficient corrector a lesnnoves pensions, basat en la perspectiva de la mitjana dels anys de vida que li queden al pensionista,
Concentracions d’avui a Mallorca en suport a Valtònyc
Concentracions en suport a Valtònyc, convocades avui dissabte 24 de febrer a les 19 h, davant dels ajuntaments de les següents localitats: Continua
Cospedal i TV3
Maria Dolores de Cospedal, aquella ministra que assegurava que a Luis Bárcenas li havia pagat una indemnització en diferit en forma de simulació, assegura que “a una inmensa mayoría de ciutadadanos de Cataluña y, por descontado, del resto de España, creemos que TV3 ha dejado de ser un medio de comunicación social para pasar a ser un medio de propaganda política y de manipulación”, per la qual cosa és del parer que, si se segueix aplicant l’article 155, el Gobierno hauria d’intervenir TV3, sigui per tancar-la, sigui per controlar-ne tots els continguts. Continua
El Pi de Sant Llorenç, demana solucions pel retard de les obres del local de la 3ª edat de Son Carrió
Dia 4 d’agost de 2017, l’ajuntament adjudicava per un import de 145.707, 16 euros les obres de reforma del local de la tercera edat de Son Carrió, el qual indicava expressament que el termini d’execució era de tres mesos. Continua
Ulleres, papada, xuleria…?
Tenc un dubte: no sé com és que na Soraya Sáenz de Santamaria alça tant el cap, a la fotografia publicada avui al diari Ara.
Deu esser perquè encara no s’ha avesada a les ulleres progressives noves que s’ha comprat i no hi acaba de veure-hi bé per la banda de baix? O per dissimular la papada que comença a congriar davall la barra que té (perdó per lo de la barra; no ho deia en sentit figurat). O tal vegada és per demostrar un puntet de xuleria davant el repte que li han plantejat Puigdemont i el president del Parlament, Roger Torrent? Continua
Els arbres em fan la punyeta
L’ofici del foraviler és dur: o plou massa o no plou gens; l’herba et passa davant; el becut roig, la tuta, la xilella, l’aranya roja, el poll, la mascara, els fongs, el mildiu… envaixen els teus camps i la feina de la temporada se’n pot anar en orris en un santiamèn. I ara, per afegir-hi al banyat, els arbres no em fan ni punyetero cas, la qual cosa em pot suposar conseqüències imprevisibles amb la justícia.
Dic això perquè, tot i l’explícita prohibició de propagar onsevulla el color groc, s’han proposat fer-me la punyeta i m’han omplit la finqueta de fulles grogues. A mi, que m’en cuid de podar-los quan és l’hora, adobar-los, regar-los a l’estiu, que fins i tot vaig fer un curset de manipulador de productes fitosanitaris per poder-los fumigar així com cal… Continua
