Malgrat les dues accepcions que mostra l’Alcover-Moll, en el nostre entorn sols s’usa la segona, fonamentalment quan en tracta de allioli.

Bé, aquí podriem entrar en un altre debat sobre les diferències entre allioli i maionesa; realment el que s’acostuma a escaiar, d’ençà que hi ha el braç elèctric conegut pel nom comercial “turmix”, és la maionesa.

Usant idèntica fórmula, si mes no en aparença, nou vegades va bé, però una s’escaia!. Llavors resulta divertit fer llistat del motiu de l’escaiament: que si l’ou, que si l’ordre, que si conve posar un drap sota el pot, que si la concentració…tantes opinions com persones! Continua →

A vegades, potser pere semblança en la dicció, hi ha paraules que en la parla habitual s’usen com a sinònims, quan en realitat no tenen res a veure.

Toixarrut, tossut, testarrut, caparrut. tancat… podrien sen exemples a considerar.
Però una cosa és que una persona sigui mala de convèncer i altre que s’obstini en acoseguir una determinada meta o que sigui una persona grossera o estúpida. Continua →

Avui, dia dels Reis, serveix com qualsevol altre per recordar unes paraules totalment en desús.

La tasca persisteix, però no el mot, si mes no, de forma habitual. Cuidador o cuidadora han substituït el concepte nostrat. Ara en el nostre entorn, sols persones d’edat avançada parlen de tetes.

Al ser una tasca considerada  “femenina” -el patriarcat encara és ben arrelat!- El concepte masculí encara resultaria més estrany. Continua →

Sens dubte el mot, per a nosaltres té un ús ben habitual atenent “ses cases” i la contrada que, entre les darreres cases del poble i Son Barbot es situa el vell establit amb aquest nom..

D’altra banda, en sentit estrite (greix i tel que cobreix els budells) era mot ben viu en el Sant Llorenç rural.

Tot canvia, i l’ús de llengua també. El sagí és greix menystingut. Les persones “rompudes de sagí”, ara tenen hèrnies inguinals… sols que resten els solar per “devers Son Sagí”. Continua →