Si algú representa bé el moviment de la Movida Madrileña, és Alaska. El seu aspecte cridaner, pintada de dalt a baix i amb roba extravagant; lletres lleugeres, melodies enganxadisses… és un perfecte prototipus del que va significar aquell moviment dels 80. Continua
A vegades pensam que ho sabem tot de la música en català, però segurament hi ha més d’un grup que desconeixem per la raó que sigui. I en aquesta secció pretenem solucionar aquest tipus de mancança, com avui amb el grup Rauxa. No us perdeu la seva música festiva!!! Continua
Un jove de Califòrnia, multinstrumentista, vocalista, capaç de fer pop, rock, electrònica, hip-hop i folk (i fer-ho bé, que no és el mateix que fer-ho), i per més inri rosset i cara de no haver trencat mai cap plat… Estem xerrant, com no, de Beck. Continua
Aprofitant que aquest cap de setmana és la festivitat dels difunts (Tots Sants, per uns; Halloween, per altres) quin millor tema per posar que Thriller, de Michel Jackson, la cançó terrorífica i d’ultratomba per antonomàsia. Continua
Avui viatjam als països nòrdics, Dinamarca, per descobrir The Raveonettes, perquè allà també es fa pop indie, i del bo. Continua
Si per alguna cosa es coneix el nom de Ry Cooder és per l’extraordinària banda sonora del film París-Texas, però avui aquí posarem una cançó més recent d’aquest extraordinari guitarrista (i també cantant), per deixar així constància que continua en plena forma. I qui encara no el conegui… a què esperau? Continua
Avui toca visitar una cultura més desconeguda, però no vos creieu que em refereixi a Àfrica o Àsia (que de per si ja sonen “exòtics”). Lamentablement avui en dia en qüestions de música, si sortim d’Amèrica, Anglaterra o Espanya, tota la resta ens resulta quasi desconegut. Per això presentar un grup com Kapela ze wsi Warszawa, de Polònia (sí, membre de la Unió Europea) sona tan inhabitual. Continua
Si alguna cosa té bo escoltar Radio 3 és que et permet descobrir nous músics i bandes, fins i tot amb la nostra llengua ( i això que és una cadena feta a Madrid. Ai quina visió més diferent d’Espanya tendria si tots fessin el mateix, respectant la pluralitat…). És el cas del grup que us present avui: La iaia. Continua
Avui posam un mite viu del rock and roll estatal, però del rock de veres, genuí, el de carretera. No aquest prefabricat que ens intenten vendre avui en dia. I si hi ha algú que representi aquesta genuïtat a Espanya, aquest és Rosendo. Continua
Un poc de tecno sempre va bé en bon matí. Si algú s’acaba d’aixecar potser cregui que es troba en un after amb la música de KMFDM. Continua
Després del merescut homenatge a Peret, avui recuperam una artista, Madjo, que ja vaig posar al principi d’aquesta secció (ja fa tres anys… mirau si passa el temps). Com que va ser tant ben acollida pels lectors, us present una altra cançó d’aquesta artista francesa injustament desconeguda a la nostra terra. Qualitat i veu no li falten. Continua
Tornam a adoptar el nostre format habitual i ens deixam de rareses d’estiu, però voldríem haver pogut començar la temporada amb una millor notícia que la mort de Peret, el rei de la rumba catalana. No obstant, l’actualitat mana i seria pecat no recordar-lo en aquesta secció. Continua
Avui acabam aquest cicle d’estiu de mescles, col·laboracions, versions, duets… i altres curiositats. En dos mesos hem mesclat música amb cinema, sèries de televisió i ràdio; i hem ajuntat també cultures tan diferents com l’africana amb la nord-americana i la gaèlica amb la jueva. Avui, per acabar, ens acomiadam amb un bon matxembrat mallorquí: Antònia Font canta Tots Sants. Continua
Davant l’èxit de la setmana passada amb George Clooney, avui tornam a juntar cinema i música a partir de la banda sonora de The Crow. Això sí, canviam al senyor Clooney per Brandon Lee i el grup The Soggy Bottom Boys per la vocalista Jane Siberry. Continua
Avui juntam un actor de primera fila, George Clooney, cantant una brillant cançó en el film Oh Brother!. I és que en aquesta secció hi cap de tot… Continua
Avui mesclam de manera brillant música americana amb son africans. Només Dirtmusic ho podien fer, però és que, a més, ho fan amb una versió de All tomorrow’s parties, tot un clàssic de la Velvet Underground. Continua
En aquesta ocasió continuam ajuntant músics oposats com la setmana passada. Aquest pic entre la irlandesa Susan McKeown (representant del folklore gaèlic) i Lorin Sklamberg (representant de la música tradicional jueva). Continua
Continuam amb la nostra mostra de versions, col·laboracions i rareses diverses. Avui ens proposam juntar l’impossible: Loquillo (rocker per antonomàsia marcadament espanyolista) amb Maria del Mar Bonet (cantautora també per antonomàsia i catalanista reconeguda) a través de la poesia de Pere Quart. I és que la música no entén de llengües, estils i gèneres, ja que és universal i capaç d’unir-ho tot. Mirau-ho si no… Continua
Acabat el minicicle del Primavera Sound, obrim l’especial d’estiu, el qual en aquesta secció sempre dedicam a col·laboracions entre artistes, versions peculiars de gran èxits o rareses. I per això començam ajuntant en un mateix escenari els tres primers espases de la música algeriana (i de la música oriental en general diria jo): Rachid Taha, Khaled i Faudel. O dit d’una altra manera: recuperam el brillant disc 1, 2, 3 Soleils. Continua
Per acabar amb aquest minicicle del Primavera Sound avui vos propòs un grup jove que amb poc temps ha aixecat moltes expectatives: Belako. Continua