Fotografies antigues

Aquesta setmana public l’estampa escolar que em faltava de madò Bel Ballester . Si a la darrera entrega posava l’aula femenina de l’escola pública de Sant Llorenç de l’any 1902, aquest pic toca el torn als nins, que en la mateixa data posaven envoltant el quadre de qui devia comandar en aquell temps. Ben al centre, protegint el retrat hi ha el mestre, que era el senyor Joan des Camps. Entre els alumnes podem distingir n’Esteve Ballester (que era el pare, precisament, de Bel Ballester), en Tomeu Llinàs, en Pep Melis, el pare nde a Busca, el pare de na Tomassa, el pare d’en Jaume Figuera… i molts més. Continua

Politiqueig

Un periodista pretén parlar de corrupció al Sr Rajoy. El Sr Rajoy, tot seriós i sense despentinar-se, li contesta: Bé, per desgràcia sempre s’afica qualque ovella negra dins la política. Gràcies a Déu dins el PP ni n’hi ha, ni n’hi haurà, ni n’hi ha haguda mai, i si un moment donat n’hi ha qualcun el treim del disc i ja està. Idò, que no és guapo això?

Volia donar les gràcies al Sr Montoro per haver-me avisat per carta de la puja de la pensió. Perquè si no ens avisa, jo que ja tenc el cor un poc gastat, m’exposava a patir un infart veient els números. Però hi he trobat a faltar que amb el mateix escriure no ens hi posàs una carta amb els consells sobre on poder invertir el sobrant, ell que està dins això.

2014: Any dels brodats a Sant Llorenç

Declaració institucional de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar per commemorar l’any 2014 Any dels brodats amb motiu del 90 aniversari de la fundació del primer taller de brodats a Sant Llorenç des Cardassar

Exposició de motius.

La transcendència de la indústria dels brodats a Sant Llorenç des Cardassar és tal que avui podem afirmar que els brodats a Sant Llorenç formen part de la història social, cultural i econòmica del municipi i que la seva evolució és deguda a aquesta indústria manufacturera. Avui, un segle després dels seus inicis, es vol valorar i reconèixer l’activitat generada entorn als brodats i sobretot, la tasca i l’empremta de la dona llorencina. Continua

Crònica: Escolar-Cardassar

Degut a la proximitat entre els dos pobles, eren molts els afeccionats llorencins que es desplaçaren fins a Capdepera per presenciar el partit. I sortiren ben eufòrics, ja que els jugadors del Cardassar guanyaren de tres a un.
S’avançava prest el Cardassar, quan Coll marcava; després, amb molt ordre defensiu, actitud, urpa i sortint bé a la contra, els groc-i-negre mantenien el resultat fins arribar al descans.
Ja en el segon temps, una genialitat de J. Fernández ampliava l’avantatge a 0-2, fins que l’àrbritre de l’encontre pitava un més que dubtós penalt a favor dels locals, que feia posar nerviosos els jugadors, el cos tècnic i l’afecció llorencina, perà en una contra Tòfol feia el tranquilitzador 1-3.
Amb aquesta victòria els llorencins ocupen plaça de lligueta. Continua

Concert de comiat a Pere Siquier director de la Banda de Música de Manacor

Concert de la Banda de Música de Manacor: comiat a Pere Siquier.
Dia 1 de febrer al Teatre Municipal de Manacor (telf. 971 554 549). Hora: 20:00h. Entrades: 2€

Vos convida’m al concert que farà la Banda de Música de Manacor dia 1 de febrer al Continua

Coses del futbol

Sovint sentim parlar que el futbol és una mala influència: violència, insults, polèmiques, gent exaltada, joc brut, apostes il·legals… I els qui ho denuncien no els falta la raó, però  jo sempre dic el mateix: la culpa no és del futbol, sinó de qui el rodeja. De fet, el futbol, com la majoria d’esports d’equip és molt enriquidor: un grup humà (l’equip) que s’ajunta per aconseguir un objectiu (guanyar el partit) a través del sacrifici, l’esforç, la companyonia… Per això se’m posen els pèls de punta quan veig pares i mares apujats per damunt la paret dels camps de futbol dient el nom del porc a l’àrbitre o al rival (quin exemple d’educació se’n pot endur el fill de tot això) o gent mínimament culte i educada que va a l’estadi a treure els seus instints més baixos.

Per això s’agraeixen escenes com la del següent vídeo de la lliga turca en què un jugador plora, no de dolor, sinó per haver lesionat fortuïtament un company:  Continua

Els dimonis de Son Carrió i Sa Coma participaren en la Dimoniada de s’Illot

Amb la Dimoniada, fogueró, torrada, i ball de bot  de s’Illot s’acaben les festes de Sant Antoni al terme municipal de Manacor. L’encesa del fogueró de s’Illot el passat dissabte 25, donà pas  a una multitudinària torrada, seguida de  la tradicional Dimoniada de s’Illot que reuní als dimonis de Porto Cristo, Son Carrió, Sa Coma, i s’Illot. Continua