Arxiu de l'autor: Guillem Pont

De la premsa: Macro granja de gallines

Publicat el per
Respon

Darrerament es donen situacions sorprenents. En una illa “panxacontenta” -viu i deixa viure, si no em toquen la meva butxaca!- comença a haver-hi certs moviments socials. Es va començar amb l’ocupació del Caló des Moro, i posteriors accions reivindicatives contra la sobre explotació turística. Un moviment social contra la instal·lació d’una antena 5G a Cas Concos. I ara el moviment sineuer costra la macro granja de gallines.

Interessant!.

Com no podia ser d’altra manera l’Associació de la Producció Agrària Ecològics de Mallorca (APAEMA), també hi diu la seva. Continua →

El sol surt per a tothom/6: Pagesos

Publicat el per
Respon

Ho diuen els pagesos de tota la vida, “ara i aquí el futur de l’agricultura no depèn tant de lleis com de la pluja”.

Ho diu el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB: “La temperatura del mar balear assoleix el seu màxim registrat, amb 31,87ºC a la Dragonera”

Ho diuen els arbres. Les figueres que es van morint lentament, els ullastrars que mostren un color verd grisós pansit amb taques ocre de ferro rovellat, taques ocres que també mostren determinats pinars… Continua →

El pou de les set corrioles/7

Publicat el per
Respon

Com a darrera entrega d’aquest resum que hem anomenat “El pou de les set corrioles”, poalejarem en els autors que han tractac el tema dels mites i de l’espiritualitat.(Chinen, Campbell, de Mello, Tolle, Panikkar…)

S’ha seleccionat una frase d’Anthony de Mello , el jesuita d’origen indú, treta de “Despierta. Peligros i posibilidades de la realidad” (2010). Continua →

Una de llibres: La flora del terme municipal de Calvià

Publicat el per
Respon

“A vegades (atzar?) arriba a les mans un llibre que et fa enveja. Sana enveja. Un d’aquells llibres que et meravellen. Pel coneixement que implica la seva redacció, per l’estructura didàctica que mostra, pels seus objectius i finalitat.”

Així comença la introducció del qual n’és coautor el company Jaume Seguí. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/21

Publicat el per
Respon

De l’entrega d’avui en voldria destacar el “destrobeir”, paraula fins ara per mi desconeguda, i les “poc usades”: desvarietjar, diassa -per assenyalar (dia immediat i ja passat”- i didatge.

El tema de les dides i el seu reconeixement és una qüestió que, com a poble, tenim encara pendent. Sortosament la tasca i professió corresponen a temps passats, però la seva incidència social i econòmica va ser important i fa part, encara, de les arrels d’algunes families llorencines.

Continua →

Gràcies Guillem!

Publicat el per
1

Una de les pàgines més entranyables de card.cat, al meu entendre, és el “Gràcies” que Pau Quina va publicar el 24 d’agost de 2019

De forma clara un fill agraïa als seus pares set dels aspectes que conformen les atencions i la formació rebuda de forma conscient.

Segons diuen les petjades més fondes són les que resten a l’inconscient, però no deixa de ser un generós exercici d’introspecció pensar i donar forma, mitjançant redacció d’un text, als aspectes rebuts que es consideren més destacables. I tot sense considerar l’exercici de gratitud que implica parlar-ne, dir-ho a les persones implicades.

Per tot el que comporta, indagar sobre les persones que resulten referents i sobre les fonts del nostre comportament, i després manifestar agraïment a la persona que correspongui és tasca recomanable i exercici habitual en qualsevol dels actuals tallers o sessions de desenvolupament humà.. Continua →

El pou de les set corrioles/6

Publicat el per
Respon

Entrarem en el pou del coneixement avui amb la corriola de la sociologia.
Com sempre es fa difícil seleccionar una de les idees d’Echeverria, Bauman, Sennet…

Avui em triat aquesta, que també es podria definir com el “res és”.

(Es clar, costa superar tots aquells aprenentatges que assenyalen just el contrari: “anem a la realitat!” com a manera per imposar la “meva mirada”: Continua →

Una de llibres: La saviesa del no saber

Publicat el per
Respon

Antonio Lozano, persona corporalment senzilla i de somriure fàcil dolç i amable. Em va sorprendre el contingut del llibre que m’arribà per informació de l’Institut Relacional de Barcelona.

Desconeixia el seu vessant investigador.
La síntesi resulta contundent: si aprofumdim en el coneixement resulta que no sabem res de res i que, a més, el que creiem saber és, generalment, fals.

Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/20

Publicat el per
Respon

De l’entreda d¡avui en voldria destacar dues paraules perdudes o poc usades com “desnonar”,o “destralejar” i fa anys ben habituals.

Si un desnonava una barrina era font de conversa de bona part del poble. Fer “destralejar” una persona, podia tenir una connotació negativa com la que mostra Mn. Galmés, però també s’usava en el sentit d’empaitar o de jugar.

Continua →

El pou de les set corrioles/5

Publicat el per
Respon

Poalejrem, avui, amb el poal de la psicologia.
Bona part de les “lectures referides” venen d’aquesta font (Jung, Kahneman, Goleman, Gardner…). Triar una idea no resulta gens fàcil, però aquests és el repte autoimposat.

En general diria que la idea-força més contundent és aquesta: el sentir -l’aplicació de fílies i fòbies en cada una de les circumstàncies, les afiliacions, les sintonies…- entela sempre la raó..
(Malgrat poguem pensar que som justos, centrats, equànimes…)

Continua →

El pou de les set corrioles/4

Publicat el per
Respon

Els estudis de la composició i actuacions del cervell han aportat noves mirades que, com en cas de la teoria qüàntica, tratoquen els vells “sabers coneguts”.

Poalejant el pou amb el poar de la neurociència (Gazzaniga, Damasio, Sachs…) apareixen “novetats” relatives als “records” i a les “deliberacions conscients” que, en el fons, no són tan fiables com pensàvem. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/19

Publicat el per
Respon

D’entrada, l’entrega d’avui m’ha seblar repetitiva. Però al repassar les aportacions de Galmés he canviat d’opinió.

I es que la manera d’esplicar les coses que té Galmés és el que el fa singular, únic. Sols per mostra: “Un germec de descontentament dels que sempre coven perduts entre dues molècules d’assaciament” o “El manto d’anar a missa posat sobre el cap, descuidadament esbadellat per devant”. “L’espatla esquerra més baxa que la dreta…, defecte que no li desgraciava gens la figura”

Continua →

El sol surt per a tothom/4: Tristesa

Publicat el per
Respon

No és el color del cel, avui un tant grisós i mancat de transparència. Tampoc els ocres ara daurats o el diversos tons de verd que mostren els mostres camps a l’estiu.

Tampoc es tracta d’un malestar físic o emocional concrets i diferents dels altres dies,,,

No ho sabria definir, però no tots els dies són iguals.

Avui una singular tristesa m’acompanya. No sé si s’hauria de considerar tristesa o sols incomoditat, neguit, preocupació, desgana… Continua →

El pou de les set corrioles/3

Publicat el per
Respon

Avui poalejam amb el poal de la biologia (Dawkins, Maturana, Lipton…). Les seves aportacions sobre comportaments cel·lulars  resulten trancendents.

Sobre una mateixa imatge, els establits de Balafi farcits de casetes dues idees. Una fa referència a la impossibilitat de no afecció; la simple presència -volguem o no, esset-ne conscients o no- afecta, canvia, trastoca.

L’ltra fa referència a que “tot” és lectura d’un observador. Si no hi ha observador no hi ha res

Ambdues lliguen amb les aportacions de l teoria quàntica.

I ens conviden a “desaprendre” vells conceptes arrelats. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/18

Publicat el per
Respon

Potser de la mostra d’avui en destaquen una sèrie de “mots perduts” com és ara: demble, departar, desbordellar, descompassar…

Aquesta darrer, al meu entendre, mostra una descripció ben galmesiana: “ El cor del jove bullia de passió, qui… perillava esclatar prest y desbordellar-se ab impetuositat de cràtera volcànica”

Continua →

De la premsa: “Model” turístic

Publicat el per
Respon

Encara ben fresca la contundent manifestació del proppassat diumenge exigint un nou model econòmic per a les Illes, surt a la premsa, avui una referència al “turisme il·legal i descontrolat”, aqu7ell que es fa fora dels circuits habituals i/o reglats.

Tots els qui tenim veinats a fora vila coneixem la situació. En el meu entorn relacional, un vell cas paradigmàtic en va resultar “sa Ferrissa” -se’n desconeix la situació actual- sempre ocupada per “amigos” de la  propietat. Tots els pagesos del voltant “sabien” que eren amigos que pagaven les estades.

En tot cas -lloguers il·legals a pisos,, habitatges turístics en cases il·legals, el cas dels “amigos”…- en el cas d’haver-hi voluntat política, com es podria controlar la situació? Continua →