A l’atropellada i en forma de xiuxiueig entre el xivarri festós de Sant Joan Pelut, n’Antoni ho amollà tal qual: -Una paraula en desús que ara s’ha posat de moda: curro! Continua
Mots: curro
1
Arxiu de l'autor: Guillem Pont
Avui: Concert de la Coral Llorencina
Avui, Sant Joan
Mots: alís
Mots: arader
A vegades hi ha propostes de mots curiosos.
Es veu que la present és una paraula menorquina que serveix per definir la persona que treballa eines del camp, fonamentalment amb llenya d’ullatre.
En canvi a Mallorca li ho diuen a un “fuster groller”
(Els “fuster grollers” del diccionari poden ser preuats artesans)
AL38 Feines
Tenim la memòria curta i tendència a sobrevalorar el passat. Abans la gent era més feliç! o Primer feien bona feina! podrien ser expressions significatives de tal tendència.
Atès la manca de dades comparatives -entre altres coses abans no s’acostumava a fer enquestes sobre satisfacció laboral- no es podrà assenyalar, amb certesa, si abans es treballava millor o pitjor del que realment es fa ara. Continua
Mots: arreu
Bella paraula.
En voldria destacar tres significats que es destaquen en negreta-, un de viscut, allò de fes-ho ben arreu! i l’altres dues de les quals potser n’hem sentit parlar però que són en desús.
La paraula sorgeix de l’aportació indirecte d’Antoni Font al proposar “arader” que sortirà un altre dia. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
A vegades, les imatges parlem més clar que no les paraules. De fet hi ha especialistes en l’estudi dels missatges dels gestos i les posicions corporals. Contemplar les darreres imatges publicades a Card.cat resulta ben interessant.
Els pagos, com les persones, mostres les plomes de la millor manera que saben.
Sobre les plomes exteses d’un pago en primavera, el missatge d’Elaine Fox, directora del Departament de psicologia i del Centre de ciències del cervell de la Universitat d’Essex. Continua
De la premsa: Cal actuar.
Avui és de la presentació del Butlletí LINCC UIB (Laboratori interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB)
Mostra:
Per als que seguim de prop les notícies sobre el canvi climàtic, els darrers mesos han estat molt preocupants: una acumulació constant de senyals negatius, sembla que de cada vegada més alarmants. Bona part de les institucions del món insisteixen en la necessitat d’actuar: a la Unió Europea es parla de fer més ambiciosos els objectius de mitigació, i el Banc Mundial proposa reorientar bilions de dòlars d’ajudes públiques. Mentrestant, però, guanyen terreny opcions polítiques que menyspreen la urgència de posar-hi remei. I, si la setmana passada parlàvem de com l’Àrtic perd gel marí ràpidament, aquesta setmana portam la dada de l’Antàrtida, en el mateix sentit. Cal actuar.
De la premsa: Pacte a l’Ajuntament
El Diario de Mallorca d’avui, en un petita ressenya signada per Biel Capó, informa sobre el pacte a l’Ajuntament.
La nota sintonitza amb la rumorologia que, des de les eleccions ençà, circulava per les taules del cafès. Continua
Mots: odre
Es dóna el cas que, a vegades, hi ha mots que naveguen en la incertesa. Els hem sentit alguna vegada però no formen part del llenguatge propi, ni tenim en el record, una imatge concreta que els pugui definir.
Sentit però desconeguts.
Abans del establits de les possessions, els de sa Begura, anaven a cercar oli a Morell; el mesuraven en odres
Mots: cofí
Ja s’ha dit altres vegades, la llengua, com el caràcter, te molt de familiar; en aquest entorn més intim sentim paraules que fem nostres i usam habitualment. Posteriorment amb lectures i altres entorn relacionals anirem ampliat la llista de paraules usades.
Però l’univers de la llengua va molt més enllà. Existeixen les “paraules inexistents”, aquelles que mai has usat ni has sentit. Tota una lliçó d’humilitat.
Predre’n consciència també és objectiu de la present secció.
En negreta s’assenyalen les accepcions recollides en entorns propers. Continua
Mots: flascó
Una de les meravelles de la llengua -i de la secció- és la descoberta de la riquesa i variabilitat de la nostra llengua.
I també serveix per prendre consciència de les mancances i de l’esquifit patrimoni personal que usam en la comunicació habitual.
El mot potser era usat en l’entorn familiar, però de ser així, la memòria no el tenia gens present. Continua
De la premsa: Eugeni Canyelles
El Cent x cent d’aquesta setmana, en una bella i sentida ressenya de Bàrbara Duran, es fa ressò de la defunció d’Eugeni Canyelles.
No el coneixia gaire, de banda l’apreci de la música tradicional -ell sonant i jo intentant ballar- i les cordials salutacions no compartiem gaire cosa més. Però si recordo que al llarg d’una sèrie d’anys, si més no desde la meva mirada, en aquells inicis de Tramudança i d’indagacions en l’arxiu parroquial, diria que es va sentir temporalment llorencí. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
El niu de caçamosques, amb les butzetes que comencen a tenir tronquet, em semblen una imatge idònia per presentar el contingut de la idea.
Segons assenyala el coneixement que mostra la ciència actual, bona part del ésser de les persones es conforma des de la gestació als tres primers anys de la vida. Es aquí, idò, on haurien d’incidir l’interès i la formació, tant a nivell local com a nivell educatiu general.
Però… apoltronats en les nostres creences – pensam que les nostres sempre són les millors!- ens deixam portar per modes i models empresarials. Continua
Mots: brusquer
Mot un tant singular. Molt usat pel jovent en els anys setanta del segle passat, no s’esmenta en el DCVB (“brusca” va per altres tiranys) i en canvi el recull el Normatiu.
Si un brusquer és tota persona que té dèries,tots som una mica brusquers. O no? Continua
Mots: virgueria
Tal vegada podria representar el paradigma dels mots usats, en el nostre entorn, de forma incorrecte.
Una “virgueria”, una persona “virguera”, una acció o acte “virguer” en l’imaginari de bona part de les persones era un sinònim d’ocurrent, singular, delicat,”xulo”…
Idò no!. Segons el DCVB una virgueria és el que ara s’anomena despectivament “un petit pongo”, aquella cosa inútil que no saps ben bé on posar. Continua
AL37-Dormir en el sostre
Resten uns quants serrels d’aquesta sèrie d’articles que hem anat publicant sota en nom d’Anecdotari llorencí /AL). El d’avui fa referència a una llarga tradició viscuda en el nostre entorn -i també en altres indrets-, el costum de dormir en el sostre.
Un costum que es va començar a perdre a partir dels inicicis del segle XX, quan les possessions deixaren de ser centres de producció i facilitadores de feina. Continua
Mots perduts: moca
Una curiositat que acompanya el mot és que, en el nostre entorn i des del meu coneixement, “treure la moca” fa referència a treure la ventresca, fonamentalment, dels peixos. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Les dures roques de sa Punt de n’Amer acariciades per la transparència i adaptabilitat de l’aigua em sembla una imatge ben escaient per suportar la frase del biòlg cel·lular Brice H. Lipton (2007).
Es un envit a fer les coses d’una altra manera. Continua