Tren de LLevant: ara més necessari que mai

l’OCB de Manacor ens envia aquesta nota de premsa:
L’Obra Cultural Balear de Manacor organitza la taula rodona “Tren de Llevant: ara més necessari que mai”, en la qual membres de diverses associacions pro transport públic debatran sobre la conveniència de tornar a impulsar la reobertura de la línia ferroviària Manacor-Artà. L’acte tendrà lloc a Can Lliro dia 30 d’octubre a les 20 h.

Hi participaran Paco Galián, de l’associació Volem el Tren de Llevant; Guillem Ramis, de l’Associació d’Usuaris del Tren, i Eloy Crusat, de l’associació Mobilitat Mallorca (MoMa). Conduïrà el debat el periodista Sebastià Sansó.

US HI ESPERAM

Continua →

Una de llibres: Recupera la ment

La psiquiatra Marian Rojas Estapé entre altres coses és mostra ben activca a les xarxes. Vaig descobrir el llibre una mica per atzar; a la biblioteca el seu era el llibre editat de forma més recent (2024) a la secció de psicologia.

El llibre es presenta en el que podriem anomenar estil post pandèmia: capítols curts i resums de les aportacions.

De banda passar-m’ho bé, em va ajudar a pensar. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Resulta fascinant aquesta capacitat que tots tenim per a enganyar-nos i fer-nos creure a nosañltres mateixos que sóm coherents, equidistants, lògics…bons.

La nostra capacitat per teixir un relat on trober-nos-hi còmodes. I una vegada construit el defensem per damunt totes les coses creient que tenim raó, tota la raó.

Laimatge és cercada, un esbarzer puxós, aferredís, perillós. Continua →

AL50 Guarda Rural

Hi ha haver un temps, temps ja llunyans en que el conflictes a fora vila precisaven d’un guarda rural. Un funcionari que es passejava per fora vila que malavejava posar pau i resoldree possibles conflictes entre veinats entre veïnats.

En el seu passejar també detectava possibles irreguralitats, com per exemple assentar una paret sobre un camí que és de tots. Coses velles de temps passats. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/29

Llegint les aportacions d’aquesta entrega el primer que copsa l’atenció és el carrer de ses Roques. Potser era el nom anterior de l’actual carrer d’es Pou?. Tendria la seva lògica al constatar la duresa del pedreny que es troba a l’nici del carrer. És simple suposició.

Una altra curiositat és el coneixement que Galmés té de la “malaltia de l’amor”.

També en destaques les descripcions plàstiques “bavarades de xafogor enervant”, “engallant llurs caps”…

D’altra banda es veu que no tenia eamb gaire estima les rutines: “fredors i foscura morals qui enerven i tuden…”

Continua →

El solt surt per a tothom/11: Urbanització

No és la primera vegada que passa. Diria que és una constant. La imaginació sempre va varies passes per davant l’administració.

Va passar en aquella primera fase d’urbanització de fora vila dels anys vuitanta i noranta. Quan ens vam adonar bona part del turons que volten la vila i les petites porcions de terreny properes a la mar passaren a ser propietat de persones alemanyes o d’especuladors professionals que, en pocs mesos, duplicaven el valor del que havien comprat. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Un caragol aferrat a la fulla de l’olivera pot representar una bona metàfora del que es vol explicar i que defineixen Ceberio i Watzlawick: No sempre veim que no hi veim.

Ens fabricam una closca de certeses -que conforma el nostre relat- i així podem transitar per la vida, de forma còmoda i sense haver de mirar altres possibilitats. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/28

Amb un “Mot usat per Salvador Galmés“, l’Alcover-Moll destaca la singularitat de la paraula “encarnatjament” com a sinònim d’encarnissament.

També m’agradarà destacar “empinar la maça” com a expressió lligada a la perduda feina de picar càrritx, el “malavejar”, també perdut i les suggestives i ben galmesianes frases que apareixen a “encoxinament” i “encoixinat”.

Continua →

El sol surt per a tothom/10: Cartells

D’un dia per l’altre el carrers de Cas Concos aparegueren amb cartells i pancartes amb un “No volem antena”.

Amb el lema “No em toquis els ous” es mogueren entitats i associacions de Sineu i altres indrets per paralitzar el projecte de la creació d’una macro granja de gallines.

En altres indrets s’exposen, a llocs transitats, malgarbades gloses de dubtós gust anunciant unes noces.

Certament el sol surt per a tothom, però no tothom ho viu de la mateixa manera ni amb el mateix sentiment de pertinença a la comunitat.

Una de llibres: Sobre emocions

Respostes biològiques, emocions, condicionaments socials, creences… indagar sobre els motius del nostre ésser sempre resulta tasca apassionant. A vegades, però resulta dolorosa i en altres ocasions ens fa por.

Potser per això resulta més plaent mirar per la finestra, cap a l’exterior i jutjar i opinar sobre el que veiem. Continua →

De la xarxa: Reconeixement a la feina de Tomeu Caldentey

El Facebook de Tomeu Caldentey Cuiner mostra:
Estamos de enhorabuena! ✨
Nos complace compartir una excelente noticia con todos vosotros: Tomeu Caldentey Cuiner ha sido galardonado con el Travellers’ Choice Award 2024 de Tripadvisor, lo que nos sitúa entre el 10% de los mejores restaurantes del mundo. 🌍🍽️
Este reconocimiento no sería posible sin vuestro apoyo continuo, vuestras reseñas, visitas y recomendaciones. Gracias a cada uno de nuestros clientes, amigos y seguidores por ser parte de esta maravillosa aventura culinaria.
Este premio es tanto vuestro como nuestro. Nos inspira a seguir ofreciendo vivencias gastronómicas únicas, siempre con la pasión y dedicación que nos caracteriza.
¡Nos vemos en la mesa para seguir disfrutando juntos de momentos inolvidables! 🙌❤️
Enhorabona Tomeu!!

Imatge amb text / Text amb imatge

L’aigua del basal reflecteix els raigs del sol travessant, en aquests precís moment, les tiges de les plantes aquàtiques.

Sobre la taca blanca una frase de Sestià Serrano referida a la felicitat. Em resulta reconfortant pensar sobre les dues potes que assenyala: amistat i amor. Pensar sobre els possibles conceptes que, segons el lector, guarden els mots assenyalats. Continua →

Tothom amb Carol Parejo Muñoz

La Penya Barcelonista Els Tamarells de Felanitx, a la seva pàgina Facebook mostra una entrada referida a la X TRAIL SOLIDÀRIA amb el següent text:

Diumenge dia 15 de desembre de 2024, totes i tots per ajudar a na Carolina Parejo Muñoz, o simplement Carol com la coneixen a ella .Atlota de Sant llorenç que pateix múltiples síndromes compressius vasculars, (Síndrome de Nutcracker, Síndrome de May-Thurner, Síndrome de MALS i Síndrome de congestió pèlvica).
De 8:30h a 9:30h podreu adquirir les paperetes solidàries per 2€ cada una i optar a un dels nombrosos obsequis que ens estan fent arribar establiments de la comarca, a més d’objectes personals dels millors esportistes. A les 10h serà la sortida a la volta corrent per les muntanyes de Felanitx, i a la caminada fins al Puig de Sant Salvador. A la tornada al Parc Municipal podreu comprovar si heu tingut premi.
També podeu adquirir les paperetes 🎟️ de forma anticipada en diferents punts de l’illa que anirem anunciant. Així mateix, ja disposam d’un número de compte on també es podran fer aportacions:
➡️ ES56 3058 4509 09 2720010606
T’esperam diumenge dia 15 de desembre a Felanitx per ajudar a na Carol ! Solidaritat, esport i natura! 

Na Lali, la nostra presidenta, informà als membres de la Coral Llorencina de la reunió realitzada anteriorment a l’Espai 36 on, amb la presència de na Carol, la seva mare i membres de la Penya Barcelonoista Els Tamarells, s’havien convidad les associacions de la vila.

Belar escarrufador

Hi havia una creença, molt estesa en el món de la pagesia referida al ser dels animals. Que si eren llestos, que si tenien coneixement… fins i tot, a vegades, s’hi afegia allò de “tant o més que les persones”.

Avui sabem que no es que els animals tenguin qualitats humanes, sino que els humans tenim més d’animal del que haviem suposat. Qualificam de comportament humà el que és característic de bona part dels mamífers. Continua →

AL49 Cercadors

Et pots imaginar un comerç de soles usades de sabates de gomes de mòbil?. I arreplegar botelles de vidre del torrent per poder embotellar tomàtiga? i de persones que viviuen del que trobaven a fora vila?… bé, idò no fa tants anys que això, aqui, passava.

Oblidam el passat compartit amb tanta facilitat… Continua →