Sabut és que les lleguminoses regeneren la terra. La ciència i el saber tradicional, en aquest cas, van a la par. Ho sabien els vell pagesos quan feien rotació de cultius (faves-blat-ordi-civada-ermàs-faves…). i ho saben ara, quan fa poc s’evidencià que la mescla de civada i veça és la pastura més sostenible i el sembrat que més augmente la captació de carboni.
La lectura és, tal vegada, la millor lleguminosa pert regenerar el pensar. Continua
Com cada divendres, continuam amb aquesta sèrie de petites narracions o comentaris relatius al Club Card, intentant entendre, amb ulls d’avui, el que va passar fa cinquanta anys.
Es comenten etapes i característiques amb especial èmfasi en els motius que provocaren l’expulsió del local social situat a la segona planta de l’Ajuntament així com les circumstàncies que impossibilitaren retrobar l’èxit popular inicial.
50 anys del Club Card. PN/4 Etapes i característiques
(Imatge: Ball de bot a Son Berga, inici del Card en Festa, de Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar. Arxiu de Francesca Galmés)
10 de gener de 2022. Mitjan matí. Trajecte curt. IB3 ràdio pels altaveus del cotxe. La primera veu és la d’un home, deduesc que parla de les festes de Sant Joan a Ciutadella. Amb veu segura assenyala “les dones saben bé quin és el seu paper a les festes de Sant Joan”.
Es cas de tenir cabells s’haguessin adreçats, com els pels de l’esquena del moix quan s’enfronta amb un ca. -Què ha volgut dir aquests home?. Que els homes han de muntar els cavalls i les dones han de fer coques?. Hagués pogut orientar la seva opinió de moltes maneres però va triar dir el que sentia, la crua realitat. I així ens va!
El programa segueix fent una entrevista a una de les dimònies de Manacor. Continua
Ës un joc. Pot resultar entretingut. Es necessiten tres persones, dues fan de presos i l’altre de director de la presó. Hi ha moltes variants. De fet el jugam cada vegada que ens enfrontam a una altra persona. ¿Anam a guanyar o anam a cercar la millor solució per a tots?.
Segons llocs i famílies potser una refenta, esclafada, coca de pa o prima. Son paraules sinònimes.
El vaig sentir no fa gaire, dit per una persona major. Es pot considerar mot perdut perquè resten lluny les pasterades casolanes. Es així que ja no sobra pasta una vegada fets els pans. i si en sobra ningú ja fa ersclafades o refentes; els valors són uns altres!
Encara que ben mirat, i després de consultar la Viquipèdia, tal vegada es podria recuperar. M’ha fet goles tastar una refenta calenta amb sal i oli.
Continua
Cert és que la llei, generalment, va endarrerida en relació a la ciència. Cert és que els costums, generalment, van endarrerits en relació a la llei…però, un dia o altre arriben els canvis.
La nostra generació haurà passat del cans penjats a una branca d’ullastre -perquè no eren útils- o del fil de ferro a la grufa del porc -perquè no aixecàs la reixeta- o les ovelles tancades en un codolar -”tenen un menjarer!”-… a la consideració dels animals com a éssers “dotats de sensibilitat”.
Ja era hora! Continua
Una bella i novella flor d’ametler per recordar, altra vegada, un dels nostres condicionants.
El nostre estat emocional, potser la ràbia per desconèixer una determinada cosa, potser la identidicació o disparitat amb una altra persona, potser… guia pensaments i accions. Continua
Mot de moltes accepcions.
En el nostre entorn, i segons el meu coneixement, s’usaven fonamentalment les destacades en negreta.
En el Sant Llorenç preturístic encara era ben habitual veure algunes dones o els forners amb una capçana sobre el cap per traginar, en cada cas, objectes o la post dels pans. Continua
De banda la festa d’inauguració, un campionat local de ping-pong, un concurs de felicitacions de Nadal, la cavalcada dels Reis d’Orient i la representació del “Rei Herodes”, foren les primeres activitats del Club Card, Si a aquestes primeres hi afegim les de febrer i març: excursions, “Flor de Card”, conferències i cinema (més els campaments a l’estiu), tendrem un ampla ventall ben en línia del que s’havia treballat en el llarg procés de gestació.
Unes primeres activitats que defineixen el que hauria de ser el Club Card en aquella primera etapa tant a nivell del “que” com a nivell del “com” que vendria definit, en certa manera, per l’estructura del poder de decisió. Continua
Crec que aquí encara no es pot considerar mot perdut.
Es el clàssic mot que usen els estudiants mallorquins a Barcelona per bravejar de llengua ja que és mot deconegut pel català peninsular. Continua
I per començar l’any, una planta diferent, metzinosa.
Metzines (Solanum linnaeanum).Planta invasora que, segons la font prové d’Austràlia i Nova Zelanda o d’Africa del Sud. Atenent les severs característiques segurament se li assignà el nom.
L’Alcover-Moll a la veu metzina, entre altres, mostra: “2. (usat principalment en pl., metzines) Substància verinosa preparada; cast. Veneno”.
És una de les planters que pares i padrins mostren (mostraven) als infants amb toc d’alerta: -Vius!, aquesta no és bona! Continua
Els clots irregulars d’un marès blanc molinat serveixen de fons a una frase per a la possible reflexió.
El pensar, l’acció mental, resulta potent: ens pot fer sentir il·lusionats o trists, satisfets o queixosos, ens pot dirigir cap a un determinat indret o justament cap el contrari… fins i tot pot aconseguir modificar el nostre cos.
Llavors, per què pensam el que pensam?. On ens porta el nostre pensar?.El podem modificar? Continua
Per començar l’any un mot potent: esca de caramutxa
Esca, en algunes de les accepcions encara és mot ben viu. Per a la gent de la mar la primera, pels amants de les plantes l’esca de garrover…
Morí la popularització del fumar en pipa i molt abans havia desaparegut el costum d’encendre la pipa amb esca de caramutxa.
Preparar l’esca de caramutxa era una tasca que tenia certes dificultats. Encendre la mica d’esca dipositada sobre el tabac amb un ferro i una pedra foguera, era tot un art. Continua
Tant si contemplam la llista de socis fundadors com si ens guiam pel ritme d’activitats de la primera etapa (1972-1975), o pel ventall de seccions que continuaren en la segona de les etapes (1977-1981), sense dubtar-ho s’haurà de considerar una iniciativa exitosa.
Vegeu, al meu entendre quines són les claus de l’èxit.
Unes claus que s’aplicaren de forma intuïtiva però que s’han de considerar encara ben vives a dia d’avui per a qualsevol inciativa social o cultural.
Es possible augmentar la massa muscular sense fer exercici físic?
Encara que sembli mentida sembla que la ciència, la ciència del cervell, assegura que si. El pensar també pot modificar el cos Continua
El dBalears.cat d’ahir publicava un interessant article de Bernat Joan sobre la defunció i filosofia del bisbe anglicà Desmond Tutu, Premi Nobel de la Pau.
De l’article m’interessa destacar el concepte de neutralitat que s’hi exposa. Diria que de la mateixa manera que no és possible la “no comunicació”, tampoc és possible la “neutralitat”. Continua
La proposta de “mots perduts” per part dels lectors es pot considerar, també, un instrument que serveix per mesurar l’evolució del llenguatge. Molts del mots són encara vius, i ben vius! -sols es perden els que ja no resulten útils- però no vol dir que “s’usin habitualment”. Uns pocs anys de diferència d’edat validen la proposta d’avui. Continua
Assenyala Campbell que “tot ésser humà és educat en algun tipus de mite”, potser s’hi podria afegir que cada família i cada persona té, a més, els seus mites particulars.
Els mites, tots els mites, aquests fets falsos que es donen com a vers es fonen o s’esbuquen amb el coneixement.
Un exemple paradigmàtic de mite familiar en podria ser “l’arbre de la sínia”. Just a peu de la tenassa de la sínia de l’hort de sa Begura, a la banda de mestral hi havia l’esponerós arbre mític.. Continua
Una frase sobre la imatge del niu de metralladora, malmès i abandonat de sa Coma.
Ara es retiren de forma immediata. Fa uns anys quan hi havia un accident a la carretera el cotxe espatllat hi podia quedar uns quants dies. Tots podíem comprovar que una vegada deixat el cotxe, ben aviat hi compareixien persones curioses que acostumaven a “trobar-hi” les peces o objectes que necessitaven.
I si no el retiraven amb el temps quedava completament desballestat. Continua
De tots els mots que tenc pendents de recrear, potser el més nadalenc és el de les “mans balbes”.
Qui no recorda unes mans fredes abans d’entar o al sortir de matines?.
Estirar les mans cap a la ximenea abans de la xocolata amb ensaïmada és un acte gairebé reflex per aixecar la temperatura de les mans i l’esperit
Sens dubte hi ha moltes i variades imatges nadalenques. La de les mans fredes potser seria la més ximple i desconsiderada, però present i compartida Continua