Son flors efímeres, però de bellesa espectacular.
Entretenir-se mirant l’arbre florit, el detall de la flor rosàcia, o com un busqueret de roca s’entreté cercant-hi petits insectes resulta tot un espectable poètic.
En el nostre entorn, pruneres, albercoquers, melicotoners.. també anomenats fruiters de pinyol (drupa), .mostren, ara, a principis de primavera el seu brancam l’altre dia nu i ara vestit de flors. Continua
No deixa de resultar curiosa la relació que com a comnunitat, en el nucli urbà de Sant Llorenç, tenim amb els arbres. Els plàtans del Pou Vell resisteixen i configuren l’excepció de la continua rotació de tipus i situacions. De les mimoses a la pedra, dels oms del Lloc Sagrat a certa diversitat en situació de minva, de les màlies de la Plana Nova als pebreboners… Rotació que fa que no poguem disposar d’arbres vells, icònics com, per exemple, ho va ser “Na Pera” a Pocafarina
Una altra característica és la que podriem anomenar “a la carta” o “al servei dels veinat més proper”, en són testimonis la substitució dels arbres prevists a la nova plaça de la Solidaritat, o els diversos buits que hi ha a la fila de llorers del carrer Major. Continua
Segurament les diferències pluviomètriques no són gaire substancials. Diferent deu ser el cas del vent i de la salinitat que aquest porta, sobre tot quan ve de gregal.
Els fets diferencials més importants, a nivell botànic, deven ser el de la naturalesa del terreny i, fins a un cert punt, el de l’altura.
Encara que sigui molt de passada, contemplar la vegetació de l’itinerari de la llarga pujada a En Ferrutx (523 m) passant per la Font des Siulet (311m) i s’Ermita de Betlem és tot un poema de maridatges i diversitat. Continua
El fort vent de la setmana passada va provocar la caiguda d’un enorme pi a zona verda del carrer Murtons, on hi ha el pas de vianants amb sortida al carrer Dàlies.
A més, el vent arrenca de quall un arbre de la zona verda pública de davant de l’església de sa Coma, que segueix sense ser retirat. Continua
Ara, passejant per fora vila, ja es poden començar a veure les mosques grosses (Himantoglossum robertianum o Barlia tobertiana), la més primerenca i grossa de les nostres orquídies.
Es troba a tot el Mediterrani
Francesc Bonafé en fa una descripció, però no en descriu utilitats
De banda “Informacions”, ens haurem de conformar, idò, amb la bellesa de la gran orquídia. Continua
Se’n poden trobar alguns exemplars aïllats en zones de jardí o sembrades en algun pinar, però per contemplar savines un entorn natural, amb tota la seva bellesa i variabilitat de formes ens haurem des desplaçar a la platja de sa Coma o a sa Punta de n’Amer, segurament un dels savinars més importants de la mediterrània. Continua
Si poguéssim aplicar qualificatius a les plantes, diríem que el càrritx (Ampelodesmos mauritanica) és la més abundat i humil de les nostres plantes.
No és el cas, tot ésser viu viu el viure que vol viure, és així que els qualificatius son ocurrències humanes que obeeixen als interessos de qui els usa. Continua
A diferència del que passa a la Serra de Tramuntana, en el nostre entorn no es troben gaire alzinars. Rere Calicant, ja dins el terme de Manacor, vora l’hort de ses Planes… Més que d’alzinars s’hauria de parlar de petits grups d’alzines que es poden trobar a qualsevol indret.
Es fa referència a alzinars vells i es deixen a banda els petits aulets sembrats a manera zona enjardinada. Continua
Gairebé totes les persones nascudes en un poble, si més no les que ho feren en les dècades dels anys quaranta i cinquanta del segle passat, coneixeran bé la planta de la vinagrella.
Potser altres també.
Al llarg de molts anys era considerada planta “amiga”, es feia a les vores dels camins i els infants arrabassaven les seves tiges florides per xuclar aquell característic sabor fort i aspre. Continua
La presència d’un bruc (Erica arbòria) a Son Soler no deixa de ser una lliçó d’humilitat.
En aquella ja llunyana primera etapa excursionista del Club Card de principis de la dècada dels anys setanta del segle passat, alguns dels excursionistes aprofitàrem les excursions per intentar trasplantar en el nostre entorn algunes de les plantes joves que trobàvem.
Una mala idea que, ara mateix, rebutjaríem de pla. Tots som fruit del nostre temps. Continua
Les plantes de gal·landa (Lavandula dentata o Lavandula stoechas) és molt semblant a la de l’espígol (Lavandula latifolia), aquesta darrera té les fulles llises i la gal·landa les te dentades. Pel demés flors, olor, estructura…es molt semblant.
A “Menuda natura” s’assenyala: “En medicina popular s’empra per alleujar les malalties de l’estomac i dels ronyons. En aromateràpia s’usa per les propietats relaxants i calmants.
Com tots els espígols s’empra com ambientador, per aromatitzar la casa o la roba dels armaris, posant-la en petites bosses de tela.
Es diu que el seu perfum allunya al poll i altres insectes perjudicials de les plantes del voltant”. Continua
Amb els fongs, líquens i altres ésser vius considerats “menors”, en la ja llunyana època d’estudiant, no s’acostumava a destinar-hi gaire energia ni gaire temps.
Amb tot i amb això els fongs, -ara els líquens es classifiquen en la divisió Fungi (fongs)- amb el canvi climàtic, i amb les noves malalties que afecten els arbres, van agafant nou protagonisme. Els fongs, en si mateixos, ja constitueixen tot un univers, en general, poc conegut. Continua
Front a l’agricultura extensiva i tradicional, la dels tactors, grans extensions i la dels adobs sintètics que a la llarga s’ha evidenciat que empobreixen la terra, sorgeix, -entre d’altres rera les experiències de Savory- una nova manera de mirar fora vila, tot cercant harmonia i l’equilibri ecològic- Continua
Potser de forma més primerenca o tardana. Potser amb més o menys producció i esplendor. Potser… però els cicles de la naturalesa són continus i alhora diferents. La màgia -en sentit figurat- del viure, del conjunt d’éssers vius.
Enguany, any de pluges tardanes, una nova estampa nadalenca: verdet amb gírgoles d’estepa (Tricholoma terreum)
Una excusa com una altra per recordar el complex univers dels bolets. Continua
El passat dia 6 de desembre, de les 10 a les 13.30h es va celebrar amb gran èxit d’assitència la demostració culinària de Plats Nadalencs a càrrec de Tomeu Caldentey, a Mimosa Garden Center de la carretera Porto Cristo a Son Servera. Continua
Deia el savi Maturana que s’aprèn reflexionant amb altres; crec que tenia raó.
La reflexió a l’entorn del Puig Negre des de ses Planes estant, l’altre diumenge, va resultar alliçonadora.
L’actual ullastrar, fa una setantena d’anys, era un esponerós ametlerar.
Les carretades d’ametles que baixaven d’aquell coster! Continua
A la vora del camí, en el pinar o enmig d’una pastura sobreexplotada es pot detectar la clapa verda de la rapa de frare (Arisarum vulgare).
Des de vora mar fins al cim de les muntanyes, sobre tot a lloc ombrívols i frescs.
Les ovelles detecten la seva perillositat i per això la deixen. Continua
De passeig per aquest vell espai fronterer que determina la síquia de Son Llullets, exactament la mateixa que fa més de vuit-cents anys separava els assentaments andalusins de Benimaior (ara sa Begura) i el Rafal de Mafomat Abén Bunel (després la possessió Sobirana i actualment Son Llulls i els seus establits)
En aquest precís lloc que feia part de l’antic verger, s’hi pot contemplar la bellesa tardoral que se’n deriva dels vermells dels caquiers entre els verds de polls, alzines i llampúdols. Un bons fons per a la frase d’Etcoff. Continua
Sobre la imatge (feta amb “macro”) d’una bella, delicada i efímera flor de Pitahaya (Hylocereus undatos) una frase d’Allan Savory, un dels defensors de la nova agricultura.
Una obvietat, una “perogrullada” en dirien en casatellà.
Una veritat massa vegades oblidada Continua
Jo tenc sembrat dins dos tests
herba que se diu vidauba.
A mi me dónes paraula
i amb un altre tens es fets.
(Cançoner 2.0)
Sobre una paret seca, enfilada a una reixeta… en aquesta època es pot contemplar la vidalba florida (Clematis Cirrhosa). Flors en forma de campaneta. Amb el temps els pistils en desenvoluparan i es convertiran en una mena bolla cotonosa de plomalls grisos que s’espargiran un dia de vent. Continua