En un intent de lligar el mon rural amb el pensament i la situació que ens toca viure, avui es mostra un exemple del joc imaginari “el meu paisatge”, fent una petita menció a la necessitat de replantejar el control i existència de les residències de la gent major.

Disposar d’una residència és una vella aspiració de gran part de les persones llorencines. La proa fefaent és que, a les darreres eleccions, era esca de tots els grups polítics. Però alerta!. El coronavirus ha mostrat que algunes residències de fora no disposaven del control sanitari ni del servei que s’espera. Continua →