Justificació
-Som els mateixos si estem voltats de desordre o ens situen en un lloc pulcre i ordenat?
-Fins a quin punt ens condicionen els aspectes físics que ens volten?
-Fins a quin punt es certa aquella sentència que diu que la brutor fa brutor? Continua
El broll d’aigua del pantà raja vers la resclosa que la portarà vers un o altre conducte.
Semblant passa amb les paraules que usam.
Sense trair el nostre relat personal podem orientar el nostre vocabulari pel canat positiu o negatiu, Continua
Cada persona té la seva manera d’explicar les coses, d’explicar qualsevol cosa. No sols això sinó que, depenent del moment i les circumstàncies una mateixa persona pot explicar coses semblants de forma ben diferent.
Dues frases:
-La vetlada va resultar enèrgica i esperançadora, no sols es desprenia orgull per la feina feta sinó que despertà nous interessos.
-En la vetlada s’ha pogut detectar certa prepotència, i un cert mal ambient derivat de possibles enveges. M’ha deixat entristit. Continua
La necessitat de disposar habilitats personals no canvia però si que canvien aquestes habilitats. Sense anar més lluny i a tall d’exemple, el càlcul mental ha passat de ser imprescindible en una societat analfabeta a ser convenient. Cosa semblant ha passat amb la memorització de rondaies, amb la destresa cal·ligràfica… Continua
Tenc documentades sis variacions de la flor del cascall, la rosa de 4 fulles, la rosa doble, la vermella de 4 fulles, la vermella doble, la lila de 4 fulles i la lila doble. En Mendel ens explicaria com s’hereven el color i amb quin percentatges; en Darwin i en Wallace ens explicarien els avantatges evolutius de cada varietat. Però jo ho veig com un exemple de la imperativa importància de la biodiversitat. No són sols el color, he observat que a les flors roses de 4 fulles les polinitzen les abelles de mel, a les roses dobles una vatietat de escaravatons, a les vermelles de 4 fulles un borino negre… i de la resta, no en tenc dades.
Això em fa veure que la diversitat implica molts canvis i interaccions que no coneixem; què farien les vermelles sense el borino negre? Desapareixeríen? I el borino, què faria en temps de floració del cascall… no ho se. La importància de la bioverssitat és tant grossa i en coneixem tan poc de les seves interaccions en cadena que no ens podem permetre perdre cap varietat del que sigui, trob. Continua
En la línia d’anàlisi de les darreres aportacions científiques toca, avui, parlar del que entre famílies, comunitat i escola ensenyam als nostres fills.
Ja no basta saber llegir, escriure i preparar-se per entrar dignament en el món laboral. La incertesa i mobilitat del esdevenir planteja altres necessitats i altres reptes.
No sembla que per part del “Gobierno de España” hi hagi gaire intenció d’incrementar, de forma drastica, els pressupostos. S’haurà, idò, d’afinar l’enginy. Continua
Entre sentències del Constitucional referides a les hores de llengua castellana a les escoles i el pactes/no pactes per l’ús de la llengua catalana e les plataformes digitals, el tema de la llengua torna a ésser notícia.
Aparentment hi ha persones i institucions que quan no tenen res calent, que sacsegi els ànims, els agrada treure el tema de la llengua…i ja hi tornam ésser! Continua
Qui ens ho havia de dir…
Avesats a estudiar assignatures sense cap relació aparent. A classificar segons taxonomies derivades d’aparences físiques. A separar el pensar del sentir i els fets de les idees. A separar les obres de les persones…
Qui ens pot dir ara que tot és un embolic. Quye tot es relaciona amb tot i que tot és mestall. Qui ens ho havia de dir… Continua
Una bella i afinada balança anglesa és la imatge seleccionada per suportar la frase, referida o complementària, com sol passar darrerament, a la darrera EC publicada.
Stuart Sutherland, el prestigiós investigador sobre dades experimentals aportades per la psicologia, qüestiona el costum de premiar el que ens sembla. Continua
M’agraden els “mercadillos” i aquesta setmana vaig trobar a un d’internet aquestes fotos que vos present de cara i de revés. Continua
Deia aquell que encara que no te n’adonis, les coses passen.
Podem continuar encallats en les creences que varem adquirir al llarg de la infància i bona part de l’adolescència. Però també les podem qüestionar.
Una dels objectius d’aquesta sèrie d’articles referits als experiments científics (EC) és precisament destapar preguntes; qüestionar els meus, els nostres, coneixements. Continua
Una llarga platja atlàntica, amb petjades de les onades i d’essers vius, serveix de fons a la idea.
Que les experiències radicals, per exemple canviar de feina o de ciutat de residència, ens afecten no en tenim dubtes. Però…
¿Fins a quin punt una experiència subtil: una abraçada, una mostela, els ànims d’una persona estimada…ens afecten?. Continua
Fa ja anys que tenc a ca meva, a la carrera de terra, on no es llaura mai,un formiquer d’aquestes formigues negres que traginen grans.
No sé si a l’hivern tapen la boca del formiguer o si l’obrin durant el dia. El que si sé es que a l’estiu solen obrir una sola boca per on entren i surten les formigues. També sé que si ha de ploure, en poc temps la tapen. Continua
Justificació:
-“Som el que fem” la contundent sentència que redola, entre altres indrets, per diversos llibres de psicologia (R.Echeverria).
-Han servit de res aquelles experiències didàctiques planificades i programades?, aquest dubte permanent dels que ens hem dedicat a la didàctica.
-Aquella experiència, aparentment intranscendent, ha deixat algun tipus de solam? Continua
Els regalims de terra roja a les pedreres de Son Ribot conformen, avui, els fons la imatge que sustenta el text.
Una altra idea fonamentada en experiències científiques: fomentar la passivitat no és bon negoci (per a la persona que exerceix tal passivitat).
Es tema conegut i explicat, però com adesiara passa, una cosa és el coneixement i l’altra el compromís. Continua
Justificació:
-Es coneguda la sentència: “tothom s’oposa al que s’imposa”.
-Tots coneixem persones que després de treballar de jornalers en una empresa, amb el temps decidiren fer-se independents per crear la pròpia empresa. (També en coneixem que no volgueren assumir riscos i treballaren tota la vida a sou).
-Les empreses procuren fidelitzar els seus empleats, fent que sentin els colors de l’empresa; per això, per evitar fugues dels bons treballadors, normalment hi destinen recursos.
Em va semblar il·lustradora l’experiència que es presenta. Es pot aplicar a molts àmbits de la vida: municipi, entitats i associacions, empreses…
Experiència: Continua
Dan Ariely, professots de psicologia i economia del comportament a la universitat de Duke ens orienta sobre la manera que tenim de prendre decisions.
“No sols som irracionals a l’hora de prendre decisions, sinó que som “previsiblement” irracionals”,
Per què compram el que cpompram?, porten engay les ofertes?. Influeixen les marques en el grau de satisfacció?… Continua
La pesada i mostosa gota de reina de la soca del pi podria suggerir tristesa. Una tristesa derivada de les dificultats en entendre la complexitat de la comunicació humana o, de forma més concreta, en el control de la pròpia comunicació.
L’eixida del “Chemombo” de Margaret Mead ens ajuda a discriminar l’entendre del comprendre. Continua
Sona molt rar avui aquest nom,però era una peça de porquim molt útil en època preturística. Està compost sobre tot per greix enredoltant el membre del porc mascle sanat. S’emprava per lubricar, especialment útil en fusteries on hi untaven les tatxes i serres, en selleters per untar els guarniments i també en casa de particulars per untar ferros, botes de pell i guarniments de la bístia. Continua
Justificació:
-Per què parlant en mateix idioma no sempre ens entenem?. O millor dit, ¿per què entenent les paraules no som capaços de comprendre el missatge?
-La comunicació humana, un tema estudiat i apassionant… però d’aplicacions complexes.
-De banda l’engany, la voluntat de sortir-ne amb la meva, les mentides interessades…¿Quines són les variables que enterboleixen la comunicació?
-Hi ha varis exemples, maneres i formes de presentar les divergències entre el missatge que vol emetre la persona emissora i el que pot entendre la persona receptora. Avui “Chemombo”. Continua