L’arxiu municipal de Sant Llorenç des Cardassar és el servei públic que s’encarrega de recollir, conservar, organitzar, interpretar i posar a disposició dels ciutadans i de la pròpia administració tota la documentació municipal que generen i reben els diferents serveis municipals i els seus ens dependents. És, per tant, un servei essencial tant per l’administració local com per la ciutadania. Continua
1820 S’ANY DE SA PESTA . Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç
Capítol 4
COM VIVIEN ELS HOMES I DONES QUE S’ENFRENTAREN A LA PESTA?
INTRODUCCIÓ
Abans de seguir endavant amb la narració de l’evolució de l’epidèmia crec que val la pena fer una parada i intentar contextualitzar-la ,encara que de forma molt breu, descrivint quina era situació econòmica , política i social dels pobles que la patiren.
Aquestes dades ens donaran més perspectiva per analitzar i entendre moltes de les situacions per les que passaren els pobles acordonats i a la vegada podem trobar algunes pistes que ens ajudin a respondre a moltes de les preguntes que van sorgint: Per què Mallorca ,a través de la història ,ha patit tantes epidèmies ¿Per què la pesta de 1820 va ser tan letal, sobretot a Son Servera i Artà? Com va ser introduïda a l’illa? Hi ha uns culpables clars o va ser mala sort ? Continua
1820 L’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç
J. Lliteras
Introducció
Aquests dies on tots, sobretot els més majors, vivim amb l’ai al cor per la propagació del covid-19, he pensat que és un bon moment per recordar que, ara fa tot just dos-cents anys , la nostra comarca visqué, salvant les distàncies per la intensitat i mortalitat, una situació molt semblant a l’actual.
La por i l’angoixa durant aquells llargs vuit mesos de confinament (de finals de maig del 1820 a l’1 febrer del 1821) feren aflorar tot tipus de conflictes, tant que, resseguint els documents de l’època s’observen uns tipus de comportaments que aquests dies veiem com es repeteixen. Encara que el temps sigui un altre, l’ésser humà és el mateix. Continua
Pocafarina va ser, molts d’anys, la possessió de referencia de Sant Llorenç. On la majoria de bergantells i algunes bergantelles, encetaren l’experiència laboral anant-hi a collir ametles i garroves. Una mena de procés iniciàtic per a bona part de les persones que, ara mateix, viuen la dècada dels setanta i vuitanta.
Cent per cent, de la mà d’Antoni Riera mostra una interessant entrevista a n’Antoni, el fill de l’amo. Continua
Anit passada aquesta historiadora i escriptora llorencina presentà a l’Espai Na Camel·la a on es porten a terme cada dilluns les conferències de l’Obra Cultural Balear de Manacor, la seva òpera prima, que posa nom i lloc als diferents camps de concentració que hi va haver a Mallorca durant la guerra civil, els quals molta gent -de forma intencionada- n’havia negat la seva existència. Continua
L’Espai Na Camel·la acollirà avui dilluns que la presentació del llibre “Esclaus Oblidats. Els camps de concentració a Mallorca 1936-1942”, a càrrec de la seva autora, la historiadora llorencina Maria Eugènia Jaume que serà presentada per l’historiador i escriptor Antoni Tugores. Continua
L’Ajuntament de Son Servera, per commemorar el bicentenari de l’arribada de l’epidèmia de la Pesta, han editat aquest joc en un taller didàctic organitzat per la Regidoria de Joventut
Els joves de Son Servera han participat durant tot el mes d’octubre en uns tallers creatius duits a terme al Centre Jove i a les biblioteques del municipi, on a través del dibuix han mostrat la seva idea sobre la festivitat de Sant Ignasi a Son Servera i de l’epidèmia de la pesta. Continua
Sense data.- L’any passat, en una data que desconeixem, Joan Sureda, un nin de Son Carrió de 12 anys, va guanyar el campionat de Balears de Motocross, en la categoria de 65 cc (Centxcent).
9 gener.- A l’Espai36, s’estrena el documental “Terres de fang”, realitzat per IB3 i Nova televisió, que mostra així com s’està recuperant el poble dos mesos després de la torrentada (Card). Continua
Rafel Perellò, a centxcent, l’altre dia de pagès, feu una sucosa entrevista etoantropològica a la centenària llorencina Bel “Pisca”. Tot un homenatge i recordança a les nostres arrels. Continua
A poques setmanes de la popular representació del rei Herodes a Son Carrió (aquest any en format vermut al poliesportiu, just abans del dinar de reis), Margalida Blanquer, periodista carrionera que ha treballat entre d’altres a TV3 o Ràdio Nacional, va fer una xerrada sobre la història i principals trets del rei Herodes.
Emmarcada dins el Nadal Cultural, la conferència organitzada per Card.cat (amb la inestimable ajuda de la Caixa Social i sobretot a nivell organitzatiu de Joan Adrover) va servir per conèixer un poc millor la història d’aquesta obra i el seu origen. Continua
“Vencereu perquè teniu la força, però no convencereu perquè no teniu la raó” (Miguel de Unamuno, escriptor i filòsof)
Aquí teniu algunes fotografies de la diada de memòria històrica que es va du a terme ahir al terme municipal de Sant Llorenç: Continua
El dilluns, 2 de setembre, va començar la 19a campanya d’intervencions en el jaciment prehistòric de s’Hospitalet Vell, que finalitza el dia 20 de setembre.
Aquesta excavació forma part, juntament amb el jaciment de Son Peretó i el projecte Entre illes, dels projectes d’investigació que es duen a terme des del Museu d’Història de Manacor. Continua
De la mà de Sebastià Sansó, l’escriptor i investigador manacorí Damià Duran em va regalar el seu darrer llibre, “Els pobres”, que parla de les classes més desafavorides de Manacor i Sant Llorenç entre 1600 i 1800, una obra completíssima i molt ben documentada, com es fa palès en les gairebé 800 notes a peu de pàgina amb què compta la publicació. Per als qui els agrada la història local del nostre municipi, val la pena llegir-lo. El seu extens contingut –prop de 500 pàgines– no em permet fer-ne un resum a Card.cat, però sí comentar algunes de les informacions que més m’han cridat l’atenció. Continua
Antigament, al Parc Natural de Llevant molts dels que estaven establits sobrevivien gràcies a les paumes. Continua
El tradicional, en la Mallorca preturística, canvi de missatges i amos de posessió, del dia 8 de setembre de cada any, era una petita migració interna on les persones cercaven un millor benestar. Continua
Mirau per on, l’altre dia mentre llegia la novel·la gràfica Los surcos del azar, de Paco Roca, (una lectura més que recomanable per conèixer la contribució en la Segona Guerra Mundial d’alguns republicans espanyols exiliats) vaig sentir una espècie de deja vu. En unes pàgines del llibre (les reproduesc a baix) me va cridar l’atenció uns fets que van passar a uns refugiats espanyols, exiliats de la Guerra Civil, en una colònia francesa on intentaven auxiliar-se i el meu cervell automàticament ho va connectar amb un altres fets que actualment passen a les costes europees. No vos sona de res? I el més trist és que la resposta i actitud ara és la mateixa que fa setanta anys. Evolucionam?
I vosaltres… què en trobau? Continua
L’Associació per a l’Estudi dels Aliments i la Societat (en anglès ASFS: Association for the Studi of Food and Society) és una associació nordamericana fundada el 1985 que es dedica a allò que s’esmenta en el seu títol, atorgant premis (al millor llibre, a l’excel·lència acadèmica, a la pedagogia d’estudis alimentaris, a la contribució dels estudiants mitjançant treballs…), a donar conferències sobre la història de l’alimentació i a la publicació d’una revista trimestral.
Aquesta associació científica ha atorgat el premi al millor llibre d’articles d’Història de l’Alimentació publicat el 2018 als Estats Units a “Food and Representation in Central and South Modern Modern Southwestern Europe”, publicat per Montserrat Piera Ed., en el qual hi ha participat amb un llarg article sobre l’alimentació dels cistercencs en el segle XII, el nostre amic llorencí Antoni Riera Melis, catedràtic d’Història a la UB i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Des d’aquí li volem fer arribar la nostra enhorabona.
Mare de Déu Trobada, dia d’església a vessar, de goigs i de brots d’alfabeguera. Una festa sentida, de significança singular per a bona part de les persones llorencines. Continua