D’haver-n’hi n’hi continua havent (i de grosses!), però el mot ha virat cap a sinònims més generals com “borratxera”, “gatera” o en un altre sentit “constipat fort”. Un mot ben graciós i nostrat! Continua
Mots perduts: melopea
Respon
Arxiu de la categoria: Mots perduts
Mots perduts: nito, nita
Una altra paraula ben nostra. El dubte és si s’ha de considerar, o no, mot perdut.
A vegades vaig nito. Amb el temps he arribar a aclarir quan és que decideixo mostrar malhumor…
Veureu que el mateix diccionari ens remet a nic, niga, que tampoc no surt en el normatiu.
Mots perduts: mansiula
Abans si no te portaves bé te donaven una” mansiula” ben pegada. Ara encara sent a dir “bambelleta”, “clatellada”, “cop de puny”, “galtada” o simplement “pegar”, però no tant el mot “mansiula”. Per això repassam aquí aquesta expressió d’ús exclusiu de Mallorca que convé no perdre. Continua
Mots perduts: alís/alisa
Compartiem espai, però no participava en la conversa. Gent major que parlava de les seves coses. I entyre aquetes una referència a les persones conegudes que han aferrat malaltia o no es troben bé del tot.
Va ser així que va sotir la paraula “alia”. Feia estona que no l’havia sentida, però era usada habitualment pels pares i padrines.
Fixi’s que la segona de les accepcions és recollida a Sant llorenç des Cardassar. Les meves referències eren, però de la tercera accepció: melancòlic, que no es trobava bé. Continua
Mots perduts: mès/mesa
“Saps que hi va de mès…” era una d’aquestes frases curioses que de petit sentia a dir als més grans quan parlaven d’algú arrogant o que simplement tenia més que la resta (l’enveja sempre ha estat present en totes les èpoques).
Ara el mot, a pesar que de tant en tant encara ho puguis sentir a dir a la gent més gran, ha estat substituït majoritàriament per paraules més generals (o directament castellanismes) com “xulo, cregut, estirat..”. Com sempre us en deix la fitxa informativa: Continua
Mots perduts: neular
N’Alicia, una lectora, ens fa arribar el present comentari: “Coneixeu la paraula esneular? La meva padrina la feia servir molt sovint quan la flor queia abans de fruitar. No l’he trobada enlloc. Gràcies.”
Gracies a tu Alicia, per jugar el joc dels “mots perduts” i per fer una interessant aportació.
Si orientam la mirada a les variants que mostra el DCVB veurem que, de banda el cas de les figues, totes les altres referències són de la Catalunya peninsular. Si la padrina de n’Alicia és mallorquina, aportació de doble valor!
Mots perduts: murga
Si bé el mot encara es pot sentir en l’expressió negativa “donar murga”, no tots els joves l’usen i, sobretot, la majoria de gent en desconeix la definició original i per què s’usa en aquesta expressió tan singular (les accepcions 1 i 2 no deixen lloc al dubte). Continua
Mots perduts: aidar
Hi ha comptades persones d’edat que encara l’utilitzen. De mica en mica s’ha anat substituint per ajudar. Es el contagi d’una llengua forta, la castellana, sobre una llengua més feble, la catalana. Amb el temps anam modificant i empobrint. Les nostres padrines i padrins aidaven; nosaltres ajudam.
Continua
Mots perduts: màrfega
Com és normal un element que en el temps es deixa d’utilitzar també perd el mot que el designa (si és que no té altres significats). És el cas del mot màrfega (o màrfiga) que ens ocupa avui. I és que avui en dia ja no dormim en “una tela farcida de palla per a servir de matalàs”…
Significat:
1. Tela farcida de palla per a servir de matalàs; cast. jergón.
2. Dona grossa i malgirbada; cast. jergón.
Grafies documentades: “El primer vespre em vaig enyorar. Llavors jéiem damunt màrfegues. Els parellers em varen dir “porqueret! Aquesta és la teva màrfega”, i era un caramull d’aritges i llavors una màrfega de palla d’ordi a damunt dos llençols de drap; i els parellers em diuen: “el vespre et sentiràs córrer qualque rata per la cara”. Tu!, vaig començar a sentir “rec-a-rec, rec-a-rec!” davall la màrfega. No vaig dormir. L’endemà vaig mirar davall i vàren ésser escarabateres de cul alt…” (Entrevista a Joan Llull Nadal, Totsol (Sant Llorenç, 1932) a la revista Cent per Cent)
Etimologia: de l’àrab marfaqa ‘coixí’.
(Fonts: diccionari Alcover-Moll)
Mots perduts: Avaria
Es una proposta indirecte d’un twiter d’Optimot referit a “averia”.
Resulta curiosa la semblança en la pronúncia d’ambdós mots: avaria i averia.
Amb negreta destac les accepcions, gairebé perdudes, del nostre entorn.
“Ha tengut avaria!”, tant es podia referir a un sotrac en la salut, com a una pèrdua imprevista.
D’altra banda els matancers saben ben bé que és l’averia negre Continua
Mots perduts: coverbo
En el nostre entorn l’havia sentit en la tercera de les accepcions: “No em venguis amb coverbos” era una manera de manifestar rebuig a les converses sobreres o de dubtosa adaptació a la realitat.
En tot cas les altres accepcions també són recollides a Mallorca.
El normatiu el redueix a la primera de les accepcions: “Narració anecdòtica de caràcter humorístic”
Mots perduts: plànyer
Si bé en sentit de “sentir llàstima” encara es pot sentir (a pesar que altres sinònims tenen més èxit), no podem dir el mateix en el sentit d’ “estalviar”. Per exemple: “Te pareix que m’has de plànyer un berenar”. Continua
Mots perduts: atabacat
A vegades els mots ens sorprenen. Els sentim en un determinat entorn, escoltam el raonament, i li donam valor de certesa.
Estar “atabacat” l’he sentit a manera de sinònim de: “incòmode”, “mal fet”, com si hagués fumat més del compte i no s’acabàs de trobar bé…
Idò no! Continua
Mots perduts: llepissós/llepissosa
Un dels mots que tenia arxivat és aquest i, la veritat, ja se sent ben poc. Aquí en teniu tota la informació: Continua
Mots perduts: nyeula
Avui un mot ben nostre (manacorí), singular tant en les accepcions com en la grafia.
No heu sentit mai veus més sonores que les altres?. Hi ha persones que, parlant normal, sense cridar, escampen la veu metres i metres… Quina nyeula que té aquest!
Mots perduts: esquiterell
Després d’uns dies absent (la feina mana) retorn amb una aportació del nostre company i editor de revista, Joan Umbert. És un mot que vam discutir si entraria en la categoria de “mot perdut”, però des del moment que jo mateix, a pesar que me soni, quasi mai l’uso em va fer veure clar que sí era un “mot perdut”, o almanco en desús en generacions més joves. Continua
Mots perduts: memeu
“I un memeu!”. A vegades utilitzat a manera de sinònim de “No m’ho crec” o “ves a porgar fum!”, “dius un disbarat”…
“Dus un bo memeu!!”, a manera d’identificació -o, depenent del tò- distanciament amb l’altre, perquè perceps que porta un bon constipat.
“Vaja un memeu que du!“, manifestació de distanciament i rebuig, referit a tercera persona, davant el descontrol d’una gatera…
Certament era un mot, aquí, molt utilitzat.
Mots perduts: talent
I tu què dius: Tenc gana o tenc talent?
Tenir o no tenir talent. El vaig sentir l’altre dia en una conversa.
Un d’aquells mots que, per zones i/o families es manté encara que, en bona part s’hagi de considerar mot perdut.
Talent, a més, com mostra el diccionari, és mot polisèmic. Ara i aquí ens referim a la quarta de les accepcions.
A manera de curiositat es podria dir que, el el nostre entorn, “tenir gana”, en general, s’ha anat imposant. I quan es té molta de gana solem dir “tenir fam”. Però resta ben viu a la fraseologia.com en el cas de “Fer el desmenjat amb talent” Continua
Mots perduts: Ave Maria Pusíssima
Era una salutació d’entrada a casa externa. Nomalment la resposta era “Concebuda sens pecat” i a partir d’aquí començava la conversa.
També molts recordarem el toc de les tres avemaries, entre altres coses, fita de retorn a casa si jugàvem pel carrer.
Si l’esmentada salutació era d’entrada a casa, n’hi havia una altra d’escomesa al carrer o a fora vila: “Alabat sia Déu!” a la que es responia “Per sempre sia alabat”. Continua
Mots perdurs: aprés
Algunes cases de fora vila, poques, fet de paret seca, encara el mantenen. Era paraula ben coneguda i usada pels pagesos i utilitzat pels pastors.
Ara mateix, excepcions a banda, no es munyen les ovelles de forma manual, és aixì que no es necessita l’aprés i es perd el mot que, abans, era necessari per a la tasca. Continua