Comunicat: – Somtemps és un recull de relats il·lustrats pel mateix autor sobre el concepte temps en diferents dimensions. Miquel Àngel Albis convergeix de manera extraordinària les seves dues passions, l’escriptura i l´art plàstic. En la primera, domina amb una agilitat admirable els diàlegs, així com també la descripció, convertint la seva narrativa en una obra que convida al lector a fer les seves pròpies interpretacions en un viatge, el de la lectura, que no acaba mai. Continua
Una metàfora sobre “com mirar” les altres persones. Continua
Divendres dia 6 d’octubre, a les 20’00 hores va tenir lloc en la sala d’actes de l’Associació Cultural s’Agrícola, la presentació del nou llibre del escriptor Vicente Castro i Álvaro, titulat La Luna, único testigo, després de les novel·les, El secreto de la cuevona de los Remedios i El caso Lupo, novel·les que també foren presentades en el seu moment a S’Agrícola. Aquesta es la tercera obra d’intriga policial que publica l’autor. Continua
Una altra de les idees potents que ajuden a pensar. Rogovsky en el seu màster aplicat en el món de l’empresa, però extensoble a tots els àmbits de la vida assenyalava de forma insistent que “sense resistències no hi ha canvi”.
Tot canvi implica rompre criteris i costums.
Bert Hellinger,el de les constel·lacions familiars,en una mateixa línia assenyala “Sense resistència no h iha coneixement” Continua
Dissabte, 7 d’octubre, a l’Espai 36 de Sant Llorenç des Cardassar, amb molta assistència de públic, es presentà el llibre FOSCA NEGRA de Joan Tomàs Martínez Grimalt, editat per LaBreu edicions. Continua
L’entrega d’avui va de parts obscures, d’allò que amagam sota set claus, del que sovint ens amagam a nosaltres mateixos… i tanmateix hi és!.
Des de la psicologia (Jung), des de la biologia cel·lular (Lipton), ens recomanen reconèixer i acceptar les nostres parts obscures.
No és fàcil, requereix una forta dosi d’humilitat, però es pot aconseguir si es superen les primeres barreres de la superficialitat. Continua
El passat divendres 15 de setembre de 2023 la Biblioteca de sa Coma inicià la seva quinzena temporada del Club de Lectura d’adults. Continua
En aquest repàs estivenc d’idees força totes, al meu entendre, resulten dignes de pausada reflexió.
Però algunes disposen d’una càrrega emocional addicional. Una es aquesta, i la càrrega deriva de la dura experiència vital de Viktor Frankl
Fèrem referència al totpoderós cost econòmic, i a la seva opacitat.
Ara i aquí es volen relacionar altres costos que, per no tenir, ni tenen indicadors clars.
Fes referència al cost ambiental i al que anomenam “cost didàctic” referit al que ensenyam “sense voler”. Continua
La sisena d’aquest resum d’idees-força seria el reconeixement a l’individualitat, cada persona és, en si mateix, un petit cosmos.
Assunir el concepte porta al respecte. El que viu l’altre és tan vàlid com el que pugui viure jo des del meu sistema de creences.
No implica ni submissió ni passivitat, implica acceptació. Continua
A vegades la vida et regala experiències imprevistes.
És el cas. Més que descriure “n’Estel”. s’intenta una aproximació a les singulars i inesperades condicions d’un menet que es puja amb viveró. Continua
La lectura de la interessant i recent aportació de Josep Cortès “Antoni Soler. El MALLORQUI (1882-1920). Biografia d’un pistoler” pot suggerir un feix d’interrogants, i de qüestions de present que resten obertes: ¿Com pot passar un infant llorencí, fill de moliners a ser pistoler professional? ¿Quines condicions de l’entorn el portaren a ser com era?.
Dues idees d’un mateix tema, la primera més directa i l’aportació de Mancuso més científica.
Es continua amb la llista d’estiu del que també es podrien anomenar “conceptes bàsics que sovint oblidam”.
No es mal d’entendre, tot té un cost a diversos nivells: econòmic, energètic, relacional, didàctic, ambiental, social… Continua
Continuam amb aquest repàs d’estiu.
Després de centrar la mirada en el adonar-se’n a manera de primera passa i de la necessitat de seguir els nous camins que ens mostra la ciència, avui dues idees transformadores: una referida a la “veritat” i l’altra a la “realitat” que esbuquen les creences tradicionals apreses a l’escola o de l’entorn. Continua
Un petit relat derivar de l’observació casual de la naturalesa més propera i, alhora, una reflexió sobre la transcendència dels “adonar-se’n”.
Ho comentava Rogovsky referit a les organitzacions, adonar-se’n és sempre la primera passa!. Continua
Dilluns, 14 d’agost de 2023, a les 20 hores, a l’Espai 36, tindrà lloc la presentació del llibre de Josep Cortès Servera, “Antoni Soler, ‘El mallorquí’ (1882-1920) Biografia d’un pistoler.
Antoni Soler va néixer a Sant Llorenç, fill d’Antoni Soler i Francisca Esteva. Durant la seva infància i adolescència es ficà en múltiples embolics, entre ells els robatoris. L’any 1919 el trobam a Barcelona com a pistoler a sou de la patronal barcelonina a les ordres de Manuel Bravo Portillo, primer, i, després, del baró König, per apallissar i Continua
Quan efímera resulta la vida!, sembla que era l’altre dia i ja fa quinze anys!.
Mirar arrere, no resulta gaire útil, ja és passat.
Pot alimentar un cert hedonisme, es poden detectar possible errades i, alhora, es refresca la feina feta, en aquest cas en l’entorn virtual. Continua
Amb un poc de retard vull retre un petit homenatge a un dels autors clàssics de còmic ( o tebeo) més brillants que hi ha hagut: Francisco Ibáñez. Si en una mateixa línia juntes alguns dels seus personatges (Mortadelo y Filemón, Pepe Goteras y Otilio, 13 Rue del Percebe, Botones Sacarino, Rompetechos…) te n’adones ràpidament de l’abast de l’obra d’aquest artista. I per mi parlar d’ell és recordar la meva infància, assegut a qualsevol banda (tassa del vàter inclosa) per llegir les seves divertides vinyetes. Continua
Les imatges marines, per a nosaltres els illencs, sempre resulten reconfortants. I encara més escoltar el renou de l’aigua i olorar-ne la sal i el iode. Una singular pau envaeix el pensament. (Clec-clec, clec-clec mentre es fa la llarga inspiració).
També resulten novament clarificadores aquelles velles idees dels autors que conformen la “nostra biblioteca emocional”.
Ara mateix imaginar la frase sobre paper transparent i situar-la sobre converses i fets d’aquí, propers, nostres, resulta alliçonador. Continua
Escoltava la radio del cotxe. Feien una entrevista a un professor que compaginava la seva tasca docent amb els concerts de música.
El periodista (?) amb una mica de befa li estirava la llengua en relació a les noves lleis d’educació de les quals no en sabia ni el nom. El professor (?) -vaig deduir que era de Secundària- encara encallat en la transmissió de coneixements assenyalava que els “pares no entendrien els nous sistemes d’avaluació”
Maremevadelsantroser!!
Cert és que no hi ha pitjor sord que aquell que no hi vol sentir!
Les persones que dirigeixen l’educació d’aquest País no ho tenen gens fàcil. Continua