A vegades les coses evidents, òbvies, el que els castellans anomenen “perogrullada” també poden portar a la reflexió. Cap explicació addicional necessita la frase, que recorda Peterson en un ampli text. Tots ho sabem!
Hi ha d’haver fulles i brots perquè sorgeixi un borró que es convertirà en poncella i després en flor (com aquesta que es mostra de magraner) i després vendrà el fruit… Continua
Sobre la imatge del sol que es reflecteix a l’aigua corrent del Gorg, un Gorg ple de vida, una frase del divulgador científic B. Bryson.
Un altre envit -la reiteració pot ser indicador de dificultat- a desfer-nos de bona part de les nostres creences, en concret d’aquella que mostra l’home “dominador” de la naturalesa. Continua
He vist la mateixa frase, amb petites modificacions, atribuïdes a diversos autors. Es presenta la que mostra Taleb,.
Es un clar envit a la participació, I encara més, intenta rompre l’extesa creença de menfotisme que s’expressa de diverses maneres: “si no m’afecta directament, ja se n’avendràn” o aquella altra, també, habitual “no diguis que ho has vist i així no hauràs d’anar a declarar!”. Continua
Es moda parlar d’escola. S’acostuma a utilitzar l’escola com a instrument electoral. Una manera com una altra de desviar l’atenció. Mestre es parla de l’escola, o de la llengua, o de l’adoctrinament… no es parla, per exemple de frau fiscal, de balances fiscals compensatòries o de partides pressupostàries. Continua
El Facebook de Jaume Claret mostra aquesta informació:
“La recerca de la Maria Eugènia Jaume (Col·lectiu Recerca) primer va ser un Treball Final del Màster d’Història (UOC & UB), després un llibre exitós publicat per Documenta Balear i ara un documental a IB3. Ben aviat, serà també una tesi a la UIB codirigida per David Ginard”. Continua
Sobre el fons de la imatge d’un vell i espinós coixinet de monja, una de les frases del reconegut Nassim Nicholas Taleb a “Antifràgil”.
Val a dir que la idea que sustenta la frase no és gens nova. Tot el que no resulta útil es perd. Ho evidencia la llarga llista de mots perduts. Continua
La col·lecció Verum et Pulchrum Medium Aevum, dirigida per Flocel Sabaté –ex-alumne seu i el primer a qui va dirigir la tesi–, de la Universitat de Lleida, s’ha embarcat en una llarga tasca de recerca, a fi de què els estudiosos d’història puguin gaudir de l’obra completa d’Antoni Riera Melis, en Toni Xaret, per a nosaltres. Així, publicarà les seves obres ja exhaurides o de més difícil accés, a més d’incloure la seva extensa bibliografia, que conté aproximadament 220 títols. Continua
La natura sempre depara sorpreses. Tal és el cas d’aquest cascall de flor grana que va néixer just a la junta del trespol i la paret.
L’excepcionalitat del cascall contrasta amb la coneguda paradoxa que, malgrat la pretesa hegemonia del poble hi ha empreses que tenen més força decisòria que no els governs. Continua
La Casa dels Bressols, La Casa Buida, Goyo i Sobre els Talaiots són les obres guardonades d’aquesta edició.
El passat dilluns migdia s’han anunciat els guanyadors dels Premis Ciutat de Manacor 2020. Donada la situació inèdita que vivim l’anunci s’ha fet, per primera vegada, via telemàtica. Continua
L’arxiu municipal de Sant Llorenç des Cardassar és el servei públic que s’encarrega de recollir, conservar, organitzar, interpretar i posar a disposició dels ciutadans i de la pròpia administració tota la documentació municipal que generen i reben els diferents serveis municipals i els seus ens dependents. És, per tant, un servei essencial tant per l’administració local com per la ciutadania. Continua
Sobre el fons d’una tija robusta i aplanada de figuera de moro, a la qual, popularment anomenam fulla, el naixement d’una petita i efimera fulla vertadera (que neixen a la primavera i solen durar uns 15 dies) i una frase del reconegut físic quàntic David Bohm. Continua
Fora vila ja és farcit dels singulars “rollos” de palla que, en pocs anys han substituit les anterior “bales” , prismes quadrangulars. Aquí empacar farratges seques és una activitat relativament “moderna”, vull dir que encara no és centenària. Continua
Comforma, aquesta, la quarta i última entrega de reflexions que intenten relacionar el món rural amb la recepció local de la pandèmia.
Parla de diverses estratègies amb una mateixa finalitat.. Continua
Qui va amb un coix, al cap d’un any ho són tots dos.
Hauré de confessar que aquest refrany, malgrat ser el 8è de l’esmentada llista dels Top ten no em queia gaire simpàtic. El trobava un tant despectiu vers l’ésser personal i, a més, sempre l’oïa en cer to despectiu i generalista.
Tampoc m’agradava el to moralista del significat que mostra DCVB: “vol dir que els vicis se prenen fàcilment”. Continua
Tenir cintura, disposar de ment oberta, saber adaptar-se… són maneres de descriure la inevitable flexibilitat per poder viure en comunitat i per poder eixamplar, en extensió i profunditat, l’àmbit relacional.
No confondre flexibilitat amb absència de principis i valors. (En aquest cas, per deixar-se portar com un suret sobre l’aigua de la mar, no caldria flexibilitat) Continua
En aquests dies calorosos d’arrelada primavera i encara amb fases del covid-19, fonamentalment els matins i els horabaixes. just quan el sol, encara o ja és baix, i acaricia les façanes de les cases , es pot contemplar i escoltar el vol constant d’aquestes singulars i, per a nosaltres, beneficioses aus que són les falzies. Continua
Amb l’entrega de dilluns passat referida a l’estimar es tancava la secció que anomenàrem “Recreació de molts essencials”.
A l’enllaç que es mostra tot seguit es presenta la llista, per odre afabètic, dels mots tractats. Continua
Els nigulats tormentosos d’horabaixa rere els nuclis de pioblació il·luminats presenten una imatge idònia per plantejar dubtes sobre les certeses del propi relat.
Aquella història i composició del món que ens inventam i donam per bona per justificar els nostres comportaments. Continua
I amb aquesta entrega posam fi al que hem anomenat “Recreació de mots essencials”. Cada persona té els seus i , si vol, els recrea així com considera.
La llista es podria allargar fins on consideràs el desig. Entenc que els 47 que s’han treballat compleixen, si més no, una primera tanda
Estimar és el darrer i potser, també el més contundent. Continua
Alguns assenyalen que, després del coronavirus, el que és essencial -descomptant l’empobriment general-, tot continuarà igual.
Altres que l’excepcional situació viscuda és una oportunitat per treballar en el sentit de fer un món més humà.
Les persones i el temps, diran.
Segurament un dels aspectes més destacats del que hem viscut n’ha resultat el bombardeig i la manipulació mediàtica. Continua