Recreació de mots essencials – Compromís
Avui toca el compromís, la capacitat de comprometre’s amb alguna persona o alguna cosa, amb un mateix,
L’interès es despert en una conversa d’estiu curta i puntual sobre l’evolució en l’aplicació del mot. Continua
“Hi ha una cosa tan inevitable com la mort: la vida” (Anton Txèkov, escriptor) Continua
Si hi ha una pel·lícula que ha marcat el camí de la ciència ficció, sobretot si parlam de futurs distòpics, sense cap dubte hauríem de parlar de Blade Runner. Si hi ha una persona que musicàs l’èpica com ningú, obligatòriament hem de parlar de Evangelos Odysseas Papathanassiou, més conegut com a Vangelis. Continua
S’esgota el temps i Pose i Podemos estan a punt de fer un bon ridícul i sobretot un magre favor a la democràcia espanyola. Pel que sembla no arriben a un acord (això sí, tot en política pot canviar en qüestió d’hores i, fins i tot, minuts) i ens abocam a una repetició d’eleccions si no se posa un poc de seny a la situació. Continua
Definitivament aquest no és l’any de Cala Nau. Si la setmana passada xerràvem de l’aparició d’una alga o herba que ha enterbolit l’aigua (la qual cosa remarcàvem que era una cosa natural per la qual calia tenir paciència a pesar que llevés el característic color turquesa de l’aigua), ara una altra brutor ha fet acte de presència i, el que és pitjor, aquest pic és humana i per això cal donar el crit al cel i queixar-se. Continua
Adesiara resulta encertat fer determinades anàlisis comparatives per clarificar l’encert o desencert dels camins que es transiten.
Hi pensava l’altre dia contemplant un d’aquells caramulls, abans habituals aquí, de contenidors, brutor i objectes inservibles d’una altra localitat. Per a nosaltres aquests caramulls de brutor provocats per l’incivisme i d’ençà de la recollida selectiva porta a porta ja són llunyà record.
Un encert que s’ha de saber reconèixer i valorar. Continua
”Déu havia donat a l’ase una cua per espolsar-se les mosques, però s’hauria estimat més no tenir ni cua ni mosques”. (George Orwell, fragment de la novel·la La rebel·lió dels animals)
Allà va el menú d’estiu que vos hem preparat:
Aquesta setmana, una pacient va arribar a consulta després d’analitzar que la seva parella li aportava més mal que bé i, entre llàgrima i llàgrima i intentant recuperar el seu alè, em va dir:
“No vull patir més aquest dolor, vull passar aquesta síndrome d’abstinència i oblidar-me d’ell. Vull que deixi d’utilitzar-me com li vingui de gust, però no puc aturar-ho, no aconsegueixo resistir-me a aquest desig incontrolable. És més fort que jo, per molt que no vulgui, el segueixo buscant.” Continua
“Les úniques cartes d’amor provenen de la presó” (Alfredo Astort, carter de la Soledat). Continua
Després de la ressaca política d’aquests darrers dies, toca un poc de reflexió (i sarcasme) per pair-lo tot un poc millor (que han estat moltes emocions seguides i el poble encara no se’n sap avenir). Miam si vos agrada el menú, idò, però avís que aquest pic hi haurà més lletres que allò habitual ja que he estat incapaç de resumir tot aquesta muntanya russa de política llorencina amb uns simples emoticones:
Bono, després d’una setmana convulsa, amb notícies que canviaven en un sant-i-amèn, a la fi tenim la Corporació constituïda, amb 11 regidors a l’equip de govern i 2 a l’oposició, una circumstància que no s’havia donat mai a l’Ajuntament llorencí i que sembla indicar que aquesta legislatura serà molt còmoda per als que detenten el poder.
Per aconseguir aquest acord tan ampli, ahir horabaixa, dia 14, després d’afirmar que les negociacions s’havien romput, el PSOE es va afegir inesperadament al pacte que havien signat el mateix dia GISC, EL PI i MÉS, en el qual i sense aprofundir-hi gaire, es parla d'”impulsar i facilitar la construcció d’una residència per a la Tercera Edat…”, de “crear l’embrió del Casal Salvador Galmés”, d'”impulsar la creació d’un institut de secundària…”, de “recuperació del patrimoni històric”, de la “construcció d’un pavelló esportiu a sa Coma”… entre moltes altres promeses. La primera cosa que em va venir al cap, després de llegir-lo, va esser el comentari que va fer Josep Pla el 1954, en el viatge a Nova York per escriure un reportatge per a la revista Destino. Quan va veure la gran quantitat de llums que il·luminaven els enormes gratacels de Manhattan, va demanar a la guia: “Escolti, i tot això, qui ho paga?”. Res no em faria més content que equivocar-me, però aquestes promeses es vénen fent des de fa molts anys a gairebé tots els pactes que han signat els respectius equips de govern, sense que a hores d’ara s’hagin complit. Es compliran aquesta vegada? Ja ho veurem. Tant de bo que sigui així. Continua
RME – Etica
El diccionari DCVB defineix l’etica com “Ciència que defineix i estudia la moral; doctrina dels drets i deures morals” i segons el DIEC: “Relatiu o pertanyent a l’ètica, a l’acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals”
Sembla que arrela en el mot grec ethos: manera de fer o adquirir les coses, costum, hàbit.
Per no perdre’ns convé furgar en el concete moral: “Que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa”. Continua
Què us pareix si recapitulàvem un poc sobre la situació politica local i pensàvem en lo que sabem i en lo que ignoram? Au idò, anem-hi.
En principi, crec que sabem algunes coses del nou organigrama de la Corporació llorencina: Sabem que Onofre García formarà part de l’Equip de Govern, de la junta d’administració de Bellver SA i que serà el representant de l’Ajuntament a la Federació de Municipis. També sabem que Dolors Sánchez formarà part de tots els òrgans de gestió de l’Ajuntament i que se’n cuidarà de diverses àrees, sense especificar quines. Així mateix, sabem –perquè ens ho han dit– que el PSOE, a través dels dirigents de Ciutat, intentarà –potser que avui diumenge ja ho hagi fet– parlar amb en Mateu Puigròs per tal d’arribar a un acord amb els seus quatre regidors, el que suposaria que 11 persones formassin part de l’Equip de Govern i 2, de l’oposició. Ho veieu com sabem algunes coses? Continua
Divendres migdia. 15.35 hores, si fa no fa. Panxa plena: caldereta de me (l’ocasió bé ho mereixia ja que el sogre feia 70 anys). Televisió posada: Antena 3 . Programa: Deportes. Continua
“Per molt que estiguem en el tron més alt del món, sempre ens acabarem seient damunt del nostre cul” (Montaigne, pensador francès del segle XVI)
Segons la nota que va publicar ahir Antònia Bauzà a Card.cat, el GISC i el PI han arribat a un acord per intentar governar el municipi en els propers quatre anys, una nota que, d’entrada, em va sorprendre una mica, perquè no feia cap menció al PSOE ni a MÉS, amb els quals el Grup Independent de Son Carrió havia governat des de feia vint anys. Tot i que la nota és molt curta, permet fer algunes especulacions sobre la situació actual en el nostre municipi, en el ben entès que no són més que això, especulacions, fruit de l’opinió personal del qui signa aquest article. Continua
Després de diversos dies de negociacions, Gisca i el Pi han arribat a un acord per intentar governar els propers anys al municipi. Així, el Pi formaria part de la junta de govern, consell d’administració de Bellver i consorci de Turisme, a més de ser el representant de l’ajuntament a la federació de municipis de les Illes Balears. Continua
Passem vint anys en dedicar-nos als nostres fills, a passar pena, compartim les seves alegries i les seves tristeses, els seus èxits i els seus fracassos. Els recolzem infinitament… Generant-nos moltíssima satisfacció com a pares. I després d’aquests anys tan intensos i dedicats al seu benestar i felicitat, decideixen fer el seu camí, independentment de nosaltres. Se’n van a estudiar a fora, van a viure amb la seva parella o simplement reclamen el seu espai i formen el seu “ca seva”. Continua
