“Els viatges són una brutalitat. Obliguen un mateix a confiar en estranys i a perdre de vista tota la comoditat familiar de la casa i dels amics. S’hi està en continu desequilibri. Res et pertany, excepte les coses essencials: l’aire, el descans, els somnis, el mar, el cel… i tot tendeix cap a allò etern o cap allò que imaginam de l’eternitat”. (Ian McEwan, El plaer del viatger) Continua
L’altre dia va passar mig desapercebuda (potser faltava ressenyar-ho un poc més a l’entradeta de la notícia) la polèmica sobre l’ampliació de l’escola de Son Carrió. Aquest fet, que vol aprovar tant l’Ajuntament com el Govern, pareix que troba certa oposició entre alguns carrioners, els quals, almanco certa part, prefereixen mantenir l’escola petita i “local” que havien mantingut fins ara.
Vosaltres què trobau de tot plegat? S’hauria d’escoltar més el poble o com que l’escola depèn del Govern ha de donar un servei més generalitzat a tota la comunitat? Continua
Dec ser un mal estratega. Així que me convé no ficar-me en jocs de rol, ni política ni tan sols entrenador de futbol. Se veu que ho faig fatal. Ja me passava en els temps d’en Mourinho, que en cada roda de premsa incendiària i ofensiva que feia jo me’n burlava, mentre la premsa de Madrid l’excusava d’estratega i gran controlador de les paraules. Allà on jo només veia mal perdre i mala educació, ells hi veien estratègia, de la qual encara avui no he estat capaç de descobrir els beneficis que en produïa.
El mateix me passa ara amb en Puigdemont. Continua
(Traducció lliure i processada del poema de Rafael Alberti “¿Qué cantan los poetas andaluces ahora?”)
Dedicat als silencis de Sabina, Aute, Serrat, Víctor Manuel i Ana Belén
Què canten els poetes espanyols d’ara?
Què miren els poetes espanyols d’ara?
Què senten els poetes espanyols d’ara?
Canten amb veu (impostada) d’home…
però, on són els homes?
Amb ulls d’home miren,
però on són els homes?
Amb pit d’home diuen que senten,
però on són els homes? Continua
Una imatge que al poble s’ha repetit tantes vegades (almanco des que jo era petit) sorprenentment avui és viral a les xarxes. Miquel Salamanca, un dels homes del temps d’IB3, ha compartit la típica estampa llorencina de cotxes aparcats al torrent del camp de futbol, a pesar del mal temps. I això, que a nosaltres ja no ens sorprèn per habitual, s’ha compartit per tot i fins i tot és notícia al diari Última Hora sota el títol de “Estupor por unos coches aparcados en el lecho de un torrente en plena alerta por lluvias”. També el mateix Salamanca ha manifestat de manera contundent: “Són cotxes aparcats al llit d’un torrent, és Mallorca i és avui. Llavors passa el que passa i encara culparem el temps, la previsió o la mala sort”.
I vosaltres què en trobau? Continua
Aquí teniu el menú del dia d’avui. Avisam que és de difícil digestió, així que els comensals “delicats” millor que s’abstenguin. De totes maneres, ho hem intentat endolcir amb un bon entrant i unes delicades postres:
Vet-aquí la imatge d’un home satisfet, un home gojós per haver complit amb el seu deure d’impartir Justícia amb majúscules, d’un home imparcial i feliç, que ha fet valer la separació de poders que assenyalava Montesquieu quan va definir els pilars de la democràcia, indiferent a les més que probables pressions o “suggeriments” del Gobierno de España.
És ver que 650 juristes d’arreu de l’Estat, agrupats sota l’anomenat “Col·lectiu Praga”, han enviat un informe al Consell d’Europa denunciant que s’ha vulnerat la llibertat d’expressió, de reunió, de sufragi, d’esser elegit o el dret a tenir un jutge imparcial, però aquesta denúncia no té fonament, perquè Pablo Llarena és una persona justa i imparcial, que no té altre objectiu que defensar la Constitució i la unitat d’Espanya. Continua
Demà, dissabte, 24 de març, a les 19,45, el programa Zoom d’IB3 ens oferirà TREN DE LLEVANT SENSE VIA.
Després de quaranta anys del tancament del tren de Llevant, després de 20 anys de mobilitzacions per a la recuperació del tren Manacor-Cala Rajada, IB3 ens ofereix aquest documental que explica el posicionament dels polítics sobre la qüestió i la lluita que han mantingut diversos col·lectius per a la recuperació d’un transport essencial per a tota la comarca.
Avui, fent zapping, he vist que na Susana Griso ha dedicat una part important del seu programa a Antena3 per parlar de Tabàrnia, perquè sembla esser que en Boadella se n’anirà a Waterloo per fer befa d’en Puigdemont. Per la premsa he llegit que no és la primera vegada, ja que el tema de Tabàrnia el troben molt interessant i jo crec que fan molt bé, si consideren que això és important per a la seva audiència. Al contrari del que estableix la “Llei mordassa”, jo som partidari de la llibertat d’expressió, sobretot si no estic d’acord amb allò que es diu. Continua
Fent una volta per Sa Coma, a la zona situada entre el carrer Baladres i Mare Selva, et trobes una sèrie d’incoherències que són ben males d’explicar:
-Per què no es possibilita la circulació en els dos sentits tant al carrer Liles com al tros de carrer Baladres que ha quedat sense “embellir”, a causa d’aquesta incongruència els situats als voltants d’aquest carrer, es veuen obligats a fer un trajecte de prop d’un quilòmetre i mig havent d’anar a voltar per davant la biblioteca (línia vermella), quan si s’eliminàs la direcció prohibida (línia verda) existent al carrer Liles seria un trajecte de tan sols uns dos-cents metres? Continua
“Les divisions de dues xifres són un tipus de comptes curiosos que només fan els mestres de Primària, els alumnes de Primària i els pares dels alumnes de Primària” (Origen desconegut)
Quants de vosaltres heu rebut un missatge com aquest o similar per sol.licitar un préstec ràpid?
I jo que me pensava que amb na Bel Fullana i en Guillem Nadal anàvem més que servits al municipi d’artistes visuals “actuals” i ara resulta que en dos dies n’he descobert dos més, i per més inri de renom (i estic segur que la llista encara es pot eixamplar més). Això diu molt poc de la meva cultura artística (de ver, m’ha quedat cara de llosco), encara que també me du a reflexionar sobre si en feim suficient promoció (tant des de les institucions com dels propis mitjans de comunicació locals) i per això no arriba la informació a la gent. Continua
Que la independència que reclamaven dos milions grossos de catalans, a hores d’ara, no ha arribat a bon port és un fet que poca gent podria discutir. Probablement els mancaven, com a mínim, una d’aquestes dues premisses: o un bon exèrcit capaç de defensar allò que havia votat la majoria dels catalans, o un ampli reconeixement internacional que pressionàs l’estat en aquesta direcció, i s’ha pogut comprovar que no en tenien cap de les dues. Potser també caldria afegir-n’hi una altra: una gran majoria de catalans que es decantàs per la separació, cosa que tampoc no han aconseguit.
Així i tot, però, hi ha una cosa que sí que han aconseguit: llevar la careta als partits de dretes PP i Ciutadans, al PSOE, a la majoria de la premsa espanyola –diaris i canals de televisió– i al grup de suposadament progressistes que solien alçar la veu davant demandes socials com la igualtat de la dona o l’IVA cultural. No pretenc que tots aquests grups es decantin a favor de la independència si no hi estan d’acord; tenen el seu dret i la seva opinión és tan respectable com la dels altres. Continua
“Espinacs? Però si s’hagueren d’inventar en Popeie perquè algú en menjàs!” (Origen desconegut) Continua
A l’entrevista que el 20 de febrer en Xerafí va fer a Conectabalear no s’esmenta –crec– el temps que es torbaran a acabar la instal·lació dels cables de fibra òptica, si és que arriben a aconseguir el permís per acabar-la.
Ho dic perquè en el carrer de l’Esperança fa algunes setmanes que hi ha un gran rodet d’aquesta fibra, mig desfet i amb alguns trossos tallats, que fa nosa per voltar i ocupa l’espai d’un aparcament de cotxe, ara que n’anam tan escassos. Si no fan comptes acabar prest l’esmentada instal·lació, crec que l’haurien de llevar, o l’empresa o l’Ajuntament, no fos cosa que passàs com les barreres grogues que hi ha escampades aquí i allà des de temps immemorials. Continua
“No sabríem com imaginar un món sense paraules: un univers emmudit. El mar sense que ningú digués MAR i els núvols privats de les paraules gris, blanc i brillant, o de les expressions amb què desitgem la pluja necessària; les criatures que can creixent cap a un món complex òrfenes dels mots d’ànim, els amants sense paraules d’amor. Cal, doncs, tenir cura de les paraules, salvar-les, conservar-les, perquè no tornin a la foscor i al silenci”. (Jesús Tusón, Històries naturals de les paraules) Continua
1988
Aquell any, la revista no va publicar gaire articles de ressò –exceptuant el mes de febrer, amb el cas de l’hepatitis a l’escola–, tot i que les seves pàgines, com sempre, es feren ressò de l’actualitat llorencina: la sèrie d’articles mensuals d’Alfred Fuster Arnau sobre els jaciments talaiòtics del terme, la compra de ca ses Monges per part de l’Ajuntament (gener), la publicació de la tesi doctoral de Pere Rosselló Bover, sobre la vida i l’obra de Salvador Galmés (abril) i la inauguració de la Unitat Sanitària (agost). Només n’esmentaré tres: Continua
Per posar llum damunt de l’actual situació del desplegament de la xarxa de fibra òptica a Sant Llorenç, que millorarà notablement la situació de les telecomuniacions a Sant Llorenç però que resta aturada per ordre de l’equip de l’equip de govern, he anat avui migdia a aclarir alguns dubtes amb els responsables d’aquests desplegament, l’empresa mallorquina amb seu a Manacor ConectaBalear, que molt amablement m’han atés i han contestat una per una i sense embuts a totes les qüestions que els hi he anat plantejant: Continua
“En aquest món capitalitzat per aconseguir la veritat sempre s’ha de seguir el rastre dels diners” (Origen desconegut) Continua