Arxiu de la categoria: Opinió

Comunicat d’El Pi

Publicat el per , null
Respon

EL PI DE SANT LLORENÇ CELEBRA ASSEMBLEA PER ELECCIONS AL NOU COMITÈ LOCAL.

Sant Llorenç, 22 de novembre de 2017. Seguint les pautes marcades en el II Congrés Balear i de Mallorca de El PI, en el que es va aprovar procedir a renovar els comitès locals arreu de les illes, els afiliats i simpatitzants de Sant Llorenç es varen reunir per triar els nous càrrecs, comptant amb la presència de Jaume Font, Josep Melià i Josep Franco, essent elegits per unanimitat:

Onofre Garcia (President), Tomàs Amer (Secretari), i com a vocals Magdalena Mascaró, Miguel A. Caimari, Ramon Artigues, Andrés Zamora, Tomàs Adrover, Aina Melis, Miquel Mascaró, Antoni Aguilar, Miquel Cànaves, Mateu Nadal, Maria José Ortiz i Jeroni Amorós. Continua →

Per què tornen els plenaris de l’ajuntament a l’horari del migdia?

Publicat el per , null
1

Un dels punts que s’aprovaren al plenari de l’ajuntament d’ahir era el de tornar a passar-los a l’horari del migdia, de 12 a 14 h.

La raó primera per fer-ho fou que la gent no hi anava amb aquest horari, i una de les divagacions que es va fer quan es proposà aquest punt, va ser que potser el que s’havia de fer era pensar per què la gent no hi anava.

La meva opinió és que si la gent no hi va és perquè els plenaris són, per dir-ho en poques paraules, com en les pel·lícules de l’humorista espanyol Paco Martínez Soria. Continua →

Dieta informativa

Publicat el per , null
5

Quan ja tens una certa edat, t’adones que no pots menjar tot el que et posen damunt la taula: el colesterol amenaça les coronàries, la panxa no et deixa ajupir-te amb la facilitat que abans, l’excés de saïm et provoca agrura, si et passes amb el vi, la cervesa o els licors ho pagues amb maldecap…, així que no et queda més remei que fer una mica de dieta per evitar mals majors. És ver que et perds alguns plaers gastronòmics, però també ho és que en guanyes d’altres, per ventura no tan excitants, però que, ara que ja no ets cap nin, saps valorar en la mesura que consideres adequada. Continua →

Flor de Card 45 (XIII)

Publicat el per , null
Respon

1984

El primer trimestre de 1984 va tenir un cert protagonisme en Guillem Galmés Riera, Conier, sobretot a partir del 28 de gener, en què el BOE publicà el nou nom de l’escola de Sant Llorenç, que passà a denominar-se “Colegio Público Comarcal Mestre Guillem Galmés”. El mes de febrer, la revista en va fer un Editorial, explicant que les informacions rebudes anys abans, quan recolzà la proposta de posar el seu nom a l’escola, no eren tan exactes com ens pensàvem i, en certa manera, en demanàvem disculpes per no haver-ho comprovat. El mes de març Bàrbara Ferrer, envià una carta a la revista explicant que l’escola que aleshores ella dirigia mai no va enviar cap instància a l’Ajuntament sol·licitant el canvi de nom, sinó que fou Llorenç Galmés el que ho manejà tot, sense comptar amb el recolzament de cap mestre ni, evidentment, del Claustre de Professors. Continua →

Veus sàvies (II)

Publicat el per , null
1

Si fa uns dies em feia ressò de les paraules d’un personatge que admirava, Baltasar Garzón, ara toca el torn a un altre que en el mateix article també mencionava, el jutge Castro. M’interessa l’opinió d’ambdós per ser persones coratjoses que no s’arruguen davant del poder, com bé han demostrat en la seves respectives trajectòries; per ser eminències en temes judicials (i per això les seves opinions no són de qualsevol en aquest tema);  i per més inri no són precisament nacionalistes catalans (és a dir no se deixen dur per partidismes). I, mirau per on, ambdós opinen exactament igual sobre el conflicte català. Dóna què pensar, la veritat…

L’entrevista al jutge Castro es féu ahir a IB3 i aquestes són algunes de les perles que ens deixà (curiosament en molts punts, sobretot als referits al cas català, opina ben igual que Garzón si ho voleu comparar): Continua →

Esbaldrec

Publicat el per , null
3

Malgrat el desig d’agafar distància, no puc donar-li la volta i vèncer la implicació emocional. M’emociona veure una munió de persones amb el braços a l’aire i les mans obertes (quan aquí ens costa tant mostrar el nostre pensar i sentir com va passar en el tema, per exemple, de les «camisetes verdes») defensant, a contra corrent, les seves creences; i m’indigna la barra de qui, amb tota autoritat amolla el que sap que és descarada mentida. No hi puc fer més!. Continua →

I ara què?

Publicat el per , null
1

Ja ho vaig dir però ho repetesc: en aquest estat no tenim esperit democràtic (almanco si entenem democràcia per diàleg per arribar a acords). Tant el Govern de Catalunya com el d’Espanya tenien dues maneres per afrontar el conflicte en què estam immersos: diàleg i debat per una part; execucions radicals per l’altra. Ambdós han optat per la darrera opció, la manco democràtica, i que Déu sap on ens farà arribar. Continua →

Mestall

Publicat el per , null
1

Vivim dies intensos. El zapping, televisiu, de premsa i xarxa treu fumet. La diversitat d’interessos porta a lectures parcials (no totes ben intencionades). Sembla que com més poder més gros es pot dir el disbarat… (Vareu veure la entrevista al Ministre Dastis?. Segyuireu l’entrevista a l’exministre Borrell?) Continua →

Extrema dreta

Publicat el per , null
1

Un dels edificis més visitats d’Amsterdam és la casa d’Anne Frank, la nina autora del famós diari, que va morir en el camp de concentració d’Auschwitz. Després d’esser vençut en Hitler, el nazisme va esser prohibit i perseguit als Països Baixos i així i tot, el Partit per a la Llibertat de Geerd Wilders, d’extrema dreta, va aconseguir 20 escons a les eleccions celebrades a Holanda el març d’enguany.

França, juntament amb Anglaterra i els Estats Units, va liderar la lluita contra el nacionalsocialisme alemany, durant la Segona Guerra Mundial i es va fer famosa la seva resistència contra la invasió alemanya i el govern de Vichy. Així i tot, Marine Le Pen, capdavantera del Front Nacional, va aconseguir el 33’9% dels vots a la segona volta de les eleccions Presidencials celebrades enguany. Continua →

Imatge molt millorable a la zona turística de Sa Coma

Publicat el per , null
3

Un armari de telefonica obert i amb els fils per fora fa més d’un més; un fanal amb la perillosa regleta de corrent elèctrica i els fils de corrent a a la vista. Pilons nous de trinca absolutament prescindibles fets malbé… són tan sols algunes de les imatges molt millorables que es poden trobar si feim una volta per la zona turística de Sa Coma. Continua →

Veus sàvies

Publicat el per , null
Respon

Baltasar Garzón sempre ha estat un personatge que ha despertat la meva admiració. Sempre me passa amb la gent que gosa enfrontar-se als poders fàctics (di-li Garzón, el jutge Castro, Julian Assange…) a pesar de les conseqüències (tothom sap on està reclòs Assange,  la campanya de desprestigi que va haver de sofrir el jutge Castro o com van llevar-se del mig el mateix Garzón).

Per això m’interessava sentir què pensava del “tema català” Continua →

A por ellos!

Publicat el per , null
Respon

 

Quan els poders de l’estat desnonaven a la gent de les seves llars ,
no vaig aixecar la veu.
Jo tenia una casa per viure-hi.

Quan empresonaren els independentistes,
no vaig aixecar la veu.
Jo no era independentista.

Quan privatitzaven els serveis públics,
no vaig protestar.
Jo tenia prou recursos per pagar-me’ls

Quan vingueren rere els immigrants,
no vaig protestar,
Jo no n’era pas. Continua →

Involució

Publicat el per , null
3

Ara que el conflicte català està estancat (o en una tensa espera, si ho preferiu) aprofit per fer-ne una reflexió. Això sí, un poc enfora del bessó de la qüestió (però d’alguna manera relacionat).

S’han escrit tants d’articles sobre el tema i he llegit tants punts de vista que tanmateix ja no sé què puc afegir. Tot depèn amb el caire ideològic que se mira: Continua →