Cronologia (I)

Fa una partida de mesos, alguns membres de la delegació llorencina de l’Obra Cultural Balear –en Tomàs, en Guillem i jo– ens reunírem per veure si organitzàvem alguna cosa en motiu dels 125 anys de la independència municipal i, després de pensar-nos-ho, sorgiren tres propostes, que traslladàrem a l’Ajuntament: celebració d’un acte institucional per part de l’Ajuntament, el dia 3 de juliol; organització de diverses conferències sobre el que han estat aquests darrers 25 anys; i edició d’un llibre amb un extracte de les esmentades conferències, que vendria a esser una espècie de continuació del Llibre del Centenari. Entre els possibles temes a tractar, entre d’altres, pensàrem en els següents: Com s’ha resolt el tema de l’urbanisme (embelliments dels cascs urbans, mobilitat, normatives…); els efectes de la multiculturalitat (immigrants, estrangers, relacions amb els llorencins tradicionals…); com ens ha afectat la integració a la Unió Europea (1985) i la implantació de l’euro (2002); què ha suposat la creació de la col·lecció de llibres Es Pou Vell; pros i contres de l’estabilitat municipal, amb 22 anys del mateix batle i amb un equip de govern semblant; el turisme rural com a complement/alternativa als hotels tradicionals; el paper de l’auditòrium Sa Màniga com a dinamització de la cultura; la relació entre els pares i les escoles; la toponímia del municipi; com ens agradaria que fos Sant Llorenç d’aquí a 25 anys més; etc. El llibre es complementaria amb una enquesta entre la població, que tractaria sobre diversos temes d’interès general. Continua

Primeres impressions de la Taula Rodona

Siguem clars. Va ser un vespre decebedor. No perquè la Taula Rodona no anàs bé (em vaig sentir més còmode  i tot que en altres ocasions), sinó perquè el que havia de ser una festa de la democràcia es va convertir en una petita reunió de 20 persones. Sí, hi havia més gent que a un ple, però no me serveix. Almanco 50-70 persones haurien d’haver estat allà per sentir-me content i satisfet. I no valen excuses de mal temps ni res parescut. Toca reflexionar i molt. Continua

El tema Catalunya

També es podria titular: Del “projecte” a “qui dies passa anys empeny“.
No és un tema local, però és un tema relativament viu en el sí de les converses locals. Qui més qui manco munta la seva película i hi diu la seva “fonamentada opinió” (no sé perquè em recorda el plantejament del PORN del Parc Natural de Llevant, ¿recordau allò que se n’havien de dur els ous que fessin les galines?). Continua

El cas de les protuberàncies (“Baden”)

Avui, que comença l’escola, potser és un bon dia per parlar-ne. Per parlar de la velocitat d’alguns cotxes (pocs però perillosos) quan circulen pel carrer Mn. Salvador Galmés.

Una certesa es que nosaltres, els llorencins som una mica singulars. Tan singulars com ho son totes les altres comunitats però, tal vegada. una mica diferents. Una de les característiques, més o manco generalitzada, és la de la queixa. Continua

La dita de la setmana (LXXIII)

“La imaginació és el major do que té l’ésser humà, tant en la ciència com en qualsevol forma d’expressió. La forma en què veim el món, la nostra consciència del que ens rodeja, és totalment subjectiva. Cada individu té la possibilitat d’evitar els controls preestablerts i imposats.” (Jim Jarmusch, director de cinema)

 

Què en trobau?

A un diari extremeny vaig trobar aquesta petita curiositat en la qual el Govern d’allà impulsava que les benzineres posassin personal i s’oblidassin del format automàtic. Com que a Mallorca encara en tenim amb aquest format, la pregunta seria:

Trobau que el Govern d’aquí hauria d’impulsar el mateix? O seria un excessiu intervencionisme? Continua

Turisme (II)

Lloguer turístic i sostre de places

Seguint amb els arguments de l’escrit anterior, malgrat el franquisme, que ofegava qualsevol discrepància política, allò que importava a la immensa majoria era el canvi econòmic que s’estava produint a les Illes Balears. Amb les vacances pagades dels europeus varen aparèixer els majoristes de viatges, els famosos TTOO, que juntament amb l’extensió dels vols xàrters, començaren a oferir la possibilitat de passar uns dies, que moltes vegades arribaven als quinze, pagant als TTOO una quantitat fitxa que incloïa el vol d’anada i tornada, l’estada a l’hotel, excursions i també, molt sovint, el dinar i el sopar. Si hi afegim la diferència en el canvi de divises, això fa que aquests turistes europeus tinguin una capacitat adquisitiva molt més gran que no al seu país d’origen. Així, no era gens estrany que es produís el primer gran boom turístic. Continua