Gràcies Susana Díaz per les teves paraules d’avui:”Muchos de los que se cabrearon con nosotros no habían perdido diez escalones en su calidad de vida, habían bajado uno. Pero es que pensaban que iban a subir diez.
Es que pensaban que iban a poder tener su casita en la playa, que iban a poder salir no una vez al mes sino una vez a la semana, que iban a conseguir que sus chavales fueran a la universidad y además tuvieran un máster, que iban a conseguir ver a sus nietos con mucha mas calidad de vida que la que tuvieron ellos y cuando eso no fue posible se cabrearon, se indignaron, y ahí le hicimos el juego a la derecha y a “los otros”. A la derecha que quería que la gente se resignara y a los que querían galopar sobre la indignación de los ciudadanos”.

Es veu que per a Susana Díaz que els nostres fills puguin estudiar a la universitat és demanar massa, i no en parlem de treure’s un máster, a on s’ha vist mai!. I que me’n deis de tenir una caseta a la costa, un escàndol!. Sortir un pic a la setmana? quina barra que tenim!. El que no hem de consentir -això ja si que no- és que els nostres nets tenguin més qualitat de vida que nosaltres, perdona’ns Susana, ens hauria de caure la cara de vergonya per voler això! Continua →

No entenc el sentit de les paraules que avui el diputat del parlament balear David Abril escriu a un article al diari digital DBalears:

“Ens bastam nosaltres tots solets, per massificar les nostres festes populars, totes elles condemnades a perdre el seu encant si no ens aplicam una mica d’autocontrol, i cadascú es conforma amb les seves, i si voleu un tast de les dels pobles dels veïns i amics. I ens bastam tots solets també per sobrecarregar els nostres espais naturals i les nostres carreteres, els turistes (quan no ho som nosaltres) són un afegitó, que òbviament amb els seus rècords de visites al nostre estimat paradís serveixen per certificar que aquest no és el bon camí.” Continua →