Fa una partida de mesos, alguns membres de la delegació llorencina de l’Obra Cultural Balear –en Tomàs, en Guillem i jo– ens reunírem per veure si organitzàvem alguna cosa en motiu dels 125 anys de la independència municipal i, després de pensar-nos-ho, sorgiren tres propostes, que traslladàrem a l’Ajuntament: celebració d’un acte institucional per part de l’Ajuntament, el dia 3 de juliol; organització de diverses conferències sobre el que han estat aquests darrers 25 anys; i edició d’un llibre amb un extracte de les esmentades conferències, que vendria a esser una espècie de continuació del Llibre del Centenari. Entre els possibles temes a tractar, entre d’altres, pensàrem en els següents: Com s’ha resolt el tema de l’urbanisme (embelliments dels cascs urbans, mobilitat, normatives…); els efectes de la multiculturalitat (immigrants, estrangers, relacions amb els llorencins tradicionals…); com ens ha afectat la integració a la Unió Europea (1985) i la implantació de l’euro (2002); què ha suposat la creació de la col·lecció de llibres Es Pou Vell; pros i contres de l’estabilitat municipal, amb 22 anys del mateix batle i amb un equip de govern semblant; el turisme rural com a complement/alternativa als hotels tradicionals; el paper de l’auditòrium Sa Màniga com a dinamització de la cultura; la relació entre els pares i les escoles; la toponímia del municipi; com ens agradaria que fos Sant Llorenç d’aquí a 25 anys més; etc. El llibre es complementaria amb una enquesta entre la població, que tractaria sobre diversos temes d’interès general. Continua
Arxiu de la categoria: Opinió
Primeres impressions de la Taula Rodona
Siguem clars. Va ser un vespre decebedor. No perquè la Taula Rodona no anàs bé (em vaig sentir més còmode i tot que en altres ocasions), sinó perquè el que havia de ser una festa de la democràcia es va convertir en una petita reunió de 20 persones. Sí, hi havia més gent que a un ple, però no me serveix. Almanco 50-70 persones haurien d’haver estat allà per sentir-me content i satisfet. I no valen excuses de mal temps ni res parescut. Toca reflexionar i molt. Continua
La glosa de Maribel Servera (70)
Com quedam?
Espanya com representa
que acabà la dictadura?
Varen llevar la censura
de la premsa i de la impremta
i la gent, lliure i contenta,
va anar a votar amb eficàcia. Continua
La dita de la setmana (LXXIV)
“La forma de la ciutat canvia més ràpidament, desgraciadament, que el cor humà.” (Charles Baudelaire, poeta) Continua
El tema Catalunya
També es podria titular: Del “projecte” a “qui dies passa anys empeny“.
No és un tema local, però és un tema relativament viu en el sí de les converses locals. Qui més qui manco munta la seva película i hi diu la seva “fonamentada opinió” (no sé perquè em recorda el plantejament del PORN del Parc Natural de Llevant, ¿recordau allò que se n’havien de dur els ous que fessin les galines?). Continua
El cas de les protuberàncies (“Baden”)
Avui, que comença l’escola, potser és un bon dia per parlar-ne. Per parlar de la velocitat d’alguns cotxes (pocs però perillosos) quan circulen pel carrer Mn. Salvador Galmés.
Una certesa es que nosaltres, els llorencins som una mica singulars. Tan singulars com ho son totes les altres comunitats però, tal vegada. una mica diferents. Una de les característiques, més o manco generalitzada, és la de la queixa. Continua
La glosa de Maribel Servera (69)
Miserables amenaces
Qui deixa un xot putrefacte
atempta contra tothom.
No sabem encara el nom
de l’autor d’aquest maltracte.
Però a partir del seu acte
el trobarem prest o tard. Continua
Mirar la festa
Les festes donen per molt. L’actitud de les persones, dels gestors públics i de l’autoritat em temps de festa evidencia la realitat social que ens toca viure. Talment com si es posas a l’aparador la rutina del que es viu de forma continuada. Continua
La dita de la setmana (LXXIII)
“La imaginació és el major do que té l’ésser humà, tant en la ciència com en qualsevol forma d’expressió. La forma en què veim el món, la nostra consciència del que ens rodeja, és totalment subjectiva. Cada individu té la possibilitat d’evitar els controls preestablerts i imposats.” (Jim Jarmusch, director de cinema)
Tir el mac i no amag la mà
El comentari que m’ha fet arribar gent del poble, la pregunta que m’han fet molts de clients alemanys, i jo mateixa també em demano el mateix.
Per què els bars tanquen els capvespres de l’estiu quan a Sant Llorenç hi ha tantes cases vacacionals i el poble està ple de turistes? Continua
La glosa de Maribel Servera (66)
Qui curarà la llengua?
Quan anam a l’hospital
volem que ens puguin comprendre.
La llengua, la vol aprendre,
qui és un bon professional.
És la cosa més normal,
justa, digna, noble i clara… Continua
La glosa de Maribel Servera (65)
De cada vegada més!
Duim vuit milions de turistes
enguany als nostres carrers.
Gairebé un vuit per cent més
que l’any passat! Quins artistes,
els hotelers egoistes
i còmplices de l’abús! Continua
La glosa de Maribel Servera (64)
La cala i la nit
Quina agradable sorpresa!
I que trist el meu pecat!
Mai t’havia visitat
quan la lluna estava encesa!
T’he trobat una bellesa
de crescuda magnitud… Continua
La glosa de Maribel Servera (63)
Classes de persones
No em diguis que és diferent
la gent de les altres races.
No he cregut mai en les classes.
No mir el compte corrent. Continua
La glosa de Maribel Servera (62)
El govern del canvi
Treu una resolució
que eximeix del català
i al moment diu que farà
una modificació.
I com quedam? Sí o no? Continua
Què en trobau?
A un diari extremeny vaig trobar aquesta petita curiositat en la qual el Govern d’allà impulsava que les benzineres posassin personal i s’oblidassin del format automàtic. Com que a Mallorca encara en tenim amb aquest format, la pregunta seria:
Trobau que el Govern d’aquí hauria d’impulsar el mateix? O seria un excessiu intervencionisme? Continua
Els suposats avantatges dels desfavorits
Partirem d’un comentari que s’ha convertit en recurrent a les meves classes (i que també he sentit a més llocs):
ALUMNE: Idò jo ho trob injust. Per què als moros els han de pagar aquestes ajudes i nosaltres no? Continua
Turisme (II)
Lloguer turístic i sostre de places
Seguint amb els arguments de l’escrit anterior, malgrat el franquisme, que ofegava qualsevol discrepància política, allò que importava a la immensa majoria era el canvi econòmic que s’estava produint a les Illes Balears. Amb les vacances pagades dels europeus varen aparèixer els majoristes de viatges, els famosos TTOO, que juntament amb l’extensió dels vols xàrters, començaren a oferir la possibilitat de passar uns dies, que moltes vegades arribaven als quinze, pagant als TTOO una quantitat fitxa que incloïa el vol d’anada i tornada, l’estada a l’hotel, excursions i també, molt sovint, el dinar i el sopar. Si hi afegim la diferència en el canvi de divises, això fa que aquests turistes europeus tinguin una capacitat adquisitiva molt més gran que no al seu país d’origen. Així, no era gens estrany que es produís el primer gran boom turístic. Continua
