Seguint l’exemple de na Isabel Preysler i en Mario Vargas Llosa, la meva dona i jo hem acordat divorciar-nos i vendre l’exclusiva a la revista “Hola!”. També ho vàrem proposar a Card.cat pel mateix preu, però els editors no varen anar de res.
L’any que ve, si ens presenten una bona oferta, per ventura ens tornarem casar…

 * * * * * Continua →

Quan ETA estava en plena activitat, sobretot durant la Transició, els partits hegemònics no s’aturaven d’exigir-li que deixàs les armes i que els abertzales s’atrevissin a presentar-se a les eleccions, l’únic camí acceptable dins un sistema democràtic. Finalment s’hi avingueren i muntaren Herri Batasuna (1978), que poc temps després fou il·legalitzada; posteriorment s’agruparen entorn d’Euskal Herritarrok (1998), Bildu, Sortu (totes dues el 2011) i un caramull més, com Aralar o Nafarroa Bai, a Navarra, per només esmentar-ne-ne algunes.

Arnaldo Otegi, que en el darrer quart del segle passat havia pertangut a ETA, va formar part d’algunes d’aquestes candidatures (HB, EH i Sortu) i a principis d’aquest segle es va convertir en el principal interlocutor entre les forces democràtiques i ETA per intentar aconseguir que la banda terrorista deixàs definitivament les armes, cosa que sembla que s’ha aconseguit. Continua →

Si Pedro Sánchez és economista i Albert Rivera, abans de dedicar-se a la política, treballava a la Caixa, hem de suposar que saben sumar i que, per tant, són ben conscients que la sessió d’investidura de dimarts que ve no té cap possibilitat de tirar envant, perquè els “nos” pel PP, Podemos i els partits catalans superaran amb escreix els seus “sís”. Així, què pretenen amb tota aquesta comèdia dels pactes? Continua →