Publicada a l’any 1995 a l’àlbum “Moviments salvatges” que per molta gent és un dels millors de la música en català, “Així i tot” fou la que donà l’empenta definitiva a la formació menorquina.
Tot i que, gràcies a que tocaren molts de pals musicalment parlant, és molt difícil Continua
Ja que vaig tenir el gust de degustar el Primavera Sound, celebrat el passat cap de setmana a la Ciutat Comtal, obriré un minicicle per donar a conèixer alguns dels grups que allà vaig descobrir. Avui, per exemple, és el cas de Spoon. Continua
Si estau llegint aquestes línies vol dir que ja som per Barcelona, gaudint del festival de música Primavera Sound. Nine Inch Nails, Caetano Veloso, Arcade Fire, Nacho Vegas… són alguns dels grups que s’hi podran veure. I també els veterans que us present avui: Pixies. Continua
Dirtmusic són un grup de blues-rock americà que un bon dia decidiren aventurar-se en una experiència vital: anar a Àfrica una temporada mesclant-se i aprenent de la cultura autòctona d’allà que tant els fascinava. El resultat va ser el disc BKO, un àlbum que entremescla molt bé el seu estil genuïnament americà amb l’autòcton d’arrels africanes. De la mescla en resulta una petita joia que us convid a descobrir… Continua
Aquesta vegada a La cançó de la setmana ens posam nostàlgics i comercials, i posam una d’aquestes composicions que de jove sonava per tots els bars. Xerram ni més ni manco que de Mucho mejor (Hace calor) dels mítics Los Rodríguez. Continua
Unes moneies àrtiques cantant rock and roll? Això és el que ens ofereixen Arctic Monkeys, el grup de rock més interessant que ha donat Gran Bretanya en els darrers anys. Ni Oasis,ni Blur, ni res d’això… Continua
Reconec que no coneixia l’artista que us present avui: Joan Dausà. De fet vaig saber de la seva existència de pura casualitat (participant en una Gran Gola, concurs de preguntes, amb el meu institut), però la cançó que vaig sentir d’ell, Quan tothom dorn, em va captivar per la seva emotivitat i senzillesa. Per això avui la vull compartir amb vosaltres. Continua
Avui a la cançó de la setmana juntam cinema i música amb la banda sonora d’Amor a quemarropa (Tony Scott, 1993). El tema que us present és instrumental i compost pel gran Hans Zimmer i podríem dir que és el tema central del film. Continua
Voleu veure un espectacular videoclip d’un dels més populars grups de música electrònica, Fatboy Slim, protagonitzat per l’actor Cristopher Walken? Idò no espereu més i entra en aquest article: Continua
Ja fa més de dos anys que dura aquesta secció i mai abans havia repetit artista (excepte en els especials d’estiu), així que ja tocava. Si bé la meva intenció és no repetir gaire músics perquè el que vull és que en conegueu el major nombre possible, també veig injust que alguns artistes que tenen més d’una composició genial no siguin considerats les vegades que faci falta. Com em va dir un bon amic meu “fas la cançó de la setmana” i no “l’artista de la setmana”. Així que avui, més de dos anys després repetim músic, Neil Young, però ja veureu que bé valia la pena. Continua
Després d’aquest empatxament de grups balears, tornam al nostre format habitual i donam un gir de 360 graus. Passam de “lo nostro” (aquesta etquieta que tan famosa s’ha fet recentment) als “olés i panderetas” d’Ojos de Brujo. Un grup que combina la rumba i el flamenc amb estils tan dispars com el reggae, hip hop i, fins i tot, detalls electrònics. Un bon matxambrat, no? Continua
Quantes vegades heu sentit i ballat aquesta cançó aquí a Sant Llorenç? Qui no ha mogut les mans fent el vaivé típic dels vaixells imitant els moviments del cantant del grup, en Continua
Per acabar aquest mes de març que he dedicat a la nostra música de les Balears he decidit recuperar (o bé digau-li un atac de nostàlgia) un programa de Radio 3 en el qual vaig participar ja fa uns anys. Resulta que feien un programa que es deia Hoy empieza todo en què tu podies enviar una playlist (una llista de cançons) que tengués un nexe en comú capaç de juntar totes les composicions. Amb la il·lusió d’un adolescent vaig preparar la meva llista i la vaig enviar. El meu nexe d’unió de les cançons, aprofitant que era dia 1 de març, dia de les Illes Balears, va ser precisament aquest: la nostra terra baleàrica. I quina sorpresa va ser la meva quan vaig veure que la meva opció va ser l’elegida per a ser retransmesa a nivell estatal. Aquell matí record que vaig anar a treballar amb el cotxe ben content amb la meva música sonant per Radio 3 per a tot l’Estat.
I per això avui vull recuperar aquell programa i mostrar-vos-el… Continua
Acabam el nostre minicicle d’artistes de les Illes Balears amb el duet Vacabou. Esperem que aquest especial que he fet us hagi permès descobrir alguns artistes que teníeu ben a prop i que potser desconeixíeu. Continua
Unes veus harmonioses que canten sense l’ajuda de cap instrument és la base d’un estil de música peculiar i difícil d’executar anomenat a capella. I Mallorca, aquesta roqueta tan petita, té el luxe de comptar amb un grup ben bo d’aquestes característiques: Cap Pela. Continua
Continuam amb el minicicle d’autors de les illes que farem durant tot el mes de març en honor al Dia de les Illes Balears, que va ser el passat 1 de març. Avui ho farem amb una artista que pel seu nom potser no ho pareixi, però resulta que és ben mallorquina i de fet xerra un català perfecte. M’estic referint a Maika Makovski. Continua
Aprofitant que avui, dia 1 de març, és el dia oficial de les Illes Balears (a pesar que és una festa més institucional que sentida pel poble) farem durant aquest mes un minicicle de grups de la nostra terra. Intentaré no posar-ne de repetits (és a dir exclouré alguns que ja hagi posat aquí o que els hagi posat en Serafí, a la seva secció de cançó de la setmana en català, com ara Antònia Font, Anegats, Tomeu Penya, Ja t’ho diré….). Per això avui començ amb en Joan Miquel Oliver, exguitarrista i excompositor d’Antònia Font, que ara, extinguit el seu antic grup, segur que potenciarà la seva carrera en solitari Continua
Després de posar-nos romàntics la setmana passada amb l’excusa del Dia dels enamorats, avui tornam al primitivisme i la salvatgia del vell rock and roll. I per això ningú millor que els autèntics The Ramones.
Au idò… One, two… One, two, three, four… Continua
Ja fa temps que no vaig a les pistes de ball, però si hi anàs ara m’agradria que em posassin aquesta recent cançó dels Disclosure:F for you. Qui sap, potser se’m mogués la rígida cintura i tot. Continua
