Si vos en recordau, deixàrem sa història quan acabaren de batre i feren una festa de fi de messes, en un ball de pinyol vermell, amb es record des missatgers que els venia una temporedeta de bona vida, i l’havien d’aprofitar, perquè era molt curta, tot d’una començava sa temporada de collir ametlles, ses garroves i ses figues. I això tornen a ser unes messes bastant feixugues. Continua
Per batre se solien vestir d’una manera molt peculiar: es posaven un capell de palla amb una tela cosida que anava d’orella a orella i fins damunt l’espatla, una camia màniga llarga embotonada fins al coll i les mànigues també embotonades, uns calçons de cotó i, algun, calçons amb bufes, unes espardenyes d’espart que alguns es treien a l’hora de batre perquè hi entraven grans i era molt molest. Les dones solien fer el menjar i guardar els infants, però a l’hora de ventar també col·laboraven i es vestiten de manera que només se les veien els ulls. Continua
Lourdes Melis, la jove becada per l’ajuntament de Sant Llorenç i que fa poc va presentar els resultats de la seva investigació sobre la història dels tallers de brodats del poble, ofereix una extensa entrevista al Diario de Mallorca en la qual exposa algunes de les seves conclusions.
Aquí vos deix l’enllaç: Continua
A ses possessions hi havia una altra casta de personal, com es temporers ( nins i nines) i gent major, per esvaiar, per fer llenya, replegar-la i dur-la a ses cases per netejar sa muntanya i el que els manaven. Era gent de temporada. Uns altres eren brasers, hi eren tot l’any, i també feien tota casta de feina de braços. Llavors tenien ses criades, i una era sa cuinera, feien ses feines de la casa, i emblanquinaven, feien sa bugada, i totes ses altres que sa madona els manava. Perquè l’amo i sa madona no solien pegar cop. Continua
El Diario de Mallorca presenta un extens article sobre la història dels brodats llorencins per publicitar les Jornades sobre aquesta indústria que s’iniciaran dilluns que ve a la Biblioteca del nostre poble. Aquí us deix l’enllaça l’article: Continua
Les possessions es componien del Senyor que per norma general solia viure a Ciutat (Palma o Barcelona) i tenien el seu home de confiança al que solien anomenar com a l’amo de la finca.
L’ amo, tenia la missió de governar la finca formant la plantilla necessària. Per Pàsqua el Continua
Això era i no era, bon viatge tengui la cadernera, per vos s’amut, i per jo sa barcella… Enmig des Mediterrani hi havia una petita illa amb uns paisatges idí·lics; unes platges d’arena blanca; a ses seves dunes: mates, savines, pins, tamarells… a damunt sa platja que feien ombra; amb una aigua color cel turquesa, transparent. Era el que en podríem dir un petit Paradís. Continua
Amb motiu del 40è aniversari de l’actual Banda de Música de Sant Llorenç des Cardassar, durant els propers mesos des de card.cat volem retre homenatge a la memòria dels músics que al llarg dels temps han format part de la banda, i com no dels músics que formen l’agrupació a l’actualitat. Continua
Molt se n’ha parlat de Sant Antoni, qui més qui manco sap que va néixer a Egipte, que va ser temptat pel dimoni, que és el patró dels animals, que du una porcelleta… que jugava a 31 (de fet també és el patró dels jugadors de cartes). Continua
Guió de Cinema; Història real
Bé, acabàrem enviant el marit d’ella al més enfora possible. Quan me va parèixer que el camí estava lliure de perill vaig anar allà on sabia que tenien el seu niu. A aquelles hores estaven fent allò que és normal en una colla jove, després d’un sopar romàntic i una vetllada de ball. Encara que el moment era molt inoportú varen entendre la gravetat de l’assumpte, m’obriren i deixaren la feina per més tard. Continua
Els anys 50… Continua
Us oferim per capítols un petit resum de la història recent de sa Coma. Començarem pel segle XIX.