Reflexions dominicals

Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.

I aquest és l’esbart  d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: el nostre lector número u, Antoni Font; la misteriosa desparició de l’oposició local; el misteriós espectacle del Circ Cutré; els exòtics Willy Fog i Romy; la recollida de signatures d’un grup de pares serverins perquè els seus fillets no raconin papers; i Donald Trump (sí, una altra vegada! Istro sereno!) Continua

Reflexions dominicals

Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.

I aquest és l’esbart  d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: en Mateu Frau, àlies “Matad Fraude”; en Trump-Rajoy; les coses dels sopars de Quintos; la polèmica de Franco… Continua

Reflexions dominicals

Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.

I aquest és l’esbart  d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar: el Sant Antoni nevat, les seqüeles de la conferència de Jeroni Galmés, les balandrines de Podemos, el nou doctor Mestre… Continua

L’Associació de Veïnats de sa Coma celebrà el dinar de Nadal i el XXV aniversari de l’associació

El passat cap de setmana, l’Associació de Veinats de sa Coma celebrà el tradicional dinar de Nadal al restaurant Sa Gruta Nova, on reuniren a unes de 260 persones, entre socis i convidats.
Abans del dinar es va celebrar l’assemblea anual de socis i l’actual junta directiva van tonar renovar el mandat per dos anys més.
L’artista convidada al dinar i celebració del XXV aniversari, va ser la popular Madò Pereta, que enguany compleix 15 anys amb el seu divertit espectacle, i on va aconseguir la complicitat de diversos socis i components de la junta directiva que van participar activament. Continua

Reflexions dominicals

Així com la Bíblia diu que “el sèptim dia descansà “, un servidor fa el mateix i adesiara engronsant-se des de la seva hamaca, aquest joiós rectangle de temps penjat del cel, esbossa una sèrie de pensaments i idees que després són transcrits en aquestes “reflexions dominicals” que ara teniu davant vostre.

I aquest és l’esbart  d’idees falagueres (o més bé cadufos) que aquesta setmana vos faig arribar:   Continua

El TDP (Traductor de Discursos Polítics)

Si un té el vici d’escoltar les declaracions dels polítics –un vici del qual per ventura convendria confessar-se’n–, moltes vegades es troba amb què no diuen el que en realitat pensen, sinó el que consideren que cal dir en aquell moment per quedar bé davant els qui els escolten o llegeixen. En aquest sentit, sol esser bastant freqüent que quan a ells els convé alguna cosa, diguin que aquella mateixa cosa convé a tot Espanya o a tota la comunitat on pertanyen, quan en realitat no sempre sol esser així.

Per solucionar aquest problema de comprensió dels polítics, aquesta setmana he anat a la botiga xinesa que hi ha a l’antiga ferreteria i m’he comprat un TDP (traductor de discursos polítics) que va la mar de bé. És més petit que un telèfon mòbil i funciona amb piles carregables, així que sempre el puc dur damunt per si trob algun polític pel carrer o en sent qualcun per la ràdio o la televisió. Com que sempre m’embull amb els manuals d’instruccions, per sebre com funcionava he fet la prova amb alguns comentaris recents i vet-aquí el que m’ha contestat: Continua

De mòpies, gambosins i pokémons

Quan jo era petit i anava als campaments de la O.J.E., als que hi venien per primera vegada els solien fer una broma més o manco innocent: els enviaven a caçar mòpies, una espècie de bitxets estranys, difícils de veure, que solien sortir de nit i s’enfilaven pels arbres. El fletxa novell, una mica emporuguit, torcia el coll a l’exigència dels veterans i partia a l’aventura, que solia acabar amb una remullada d’aigua a compte de l’ingenu caçador. Anys més tard vaig sentir dir que havia comparegut una altra espècie parenta de les mòpies, els gambosins, amb unes característiques i hàbits semblants, però que tant podien tenir aparença d’animal com de persona, però de mides reduïdes i amb un resultat final també passat per l’aigua. Continua