Ulleres, papada, xuleria…?

Tenc un dubte: no sé com és que na Soraya Sáenz de Santamaria alça tant el cap, a la fotografia publicada avui al diari Ara.

Deu esser perquè encara no s’ha avesada a les ulleres progressives noves que s’ha comprat i no hi acaba de veure-hi bé per la banda de baix? O per dissimular la papada que comença a congriar davall la barra que té (perdó per lo de la barra; no ho deia en sentit figurat). O tal vegada és per demostrar un puntet de xuleria davant el repte que li han plantejat Puigdemont i el president del Parlament, Roger Torrent? Continua

Emoticona’t

Comença una nova secció a Card.cat. Cada cert temps (dependrà de les notícies que generi el poble i l’actualitat en general) faré un resum visual del que ha donat de si el panorama informatiu (amb prioritat per als assumptes locals), tot amb una llenguatge modern “d’avui en dia”: les emoticones. Com que Card.cat ja va servit de reflexions i escrits, provaré d’atracar la revista a aquest llenguatge d’avui en dia més pictòric, breu i directe. Miam si té èxit i dura una llarga temporada!!!

Vos present el menú d’aquest primer número: tres misteriosos termos a Son Vives; el llogaret de Son Carrió;  la polèmica del Cardassar amb el seu porter; el misteri de qui punyetes ha guanyat la loteria; en Rajoy i la seva paraula; el Sant Antoni que ha acabat … Continua

Emès en directe per ràdio el concert de Nadal de la Banda de Música de Son Servera

Aquest any 2017 que està a punt d’acabar ha estat un any de concerts molt diversos i diferents per a la Banda de Música Local de Son Servera, amb importants innovacions i canvis, que ha volgut donar a la banda el seu director Joan Antoni Ballester. A més d’un any en que han celebrat amb un gran concert especial el 135è Aniversari de «La Serverense», actual Banda de Música Local de Son Servera, i han aconseguit reenganxar a vuit ex components de la banda. Continua

Els arbres em fan la punyeta

L’ofici del foraviler és dur: o plou massa o no plou gens; l’herba et passa davant; el becut roig, la tuta, la xilella, l’aranya roja, el poll, la mascara, els fongs, el mildiu… envaixen els teus camps i la feina de la temporada se’n pot anar en orris en un santiamèn. I ara, per afegir-hi al banyat, els arbres no em fan ni punyetero cas, la qual cosa em pot suposar conseqüències imprevisibles amb la justícia.

Dic això perquè, tot i l’explícita prohibició de propagar onsevulla el color groc, s’han proposat fer-me la punyeta i m’han omplit la finqueta de fulles grogues. A mi, que m’en cuid de podar-los quan és l’hora, adobar-los, regar-los a l’estiu, que fins i tot vaig fer un curset de manipulador de productes fitosanitaris per poder-los fumigar així com cal… Continua

Crònica informal i falsa

Repassant revistes antigues per la secció “Flor de Card 45”, em vaig topar amb una Crònica informal de gener de 1985, que em fa ganes reproduir, per veure si qualcú riurà un poc. És aquesta:

“… i clar, llavors resulta que els lectors estan queixosos i diuen que no els tenim informats, però, què hi podem fer si la nostra il·lustríssima Corporació no considera oportú convocar els plens a hores raonables? Bé saben que jo estaria disposat a sacrificar-me i deixar la feina a mitjan matí per poder assisstir a les sessions de les dotze, però el meu patró i jo –mirau per on!– mantenim en aquest punt una petita discrepància, amb els resultats que ja us podeu figurar. Com a única alternativa per mantenir entretenguts els milions de llorencins que m’ho demanen, no  se m’ocorr altre camí que inventar-me un ple, i així, a més de redactar jo mateix l’orde del dia amb els temes que bonament se’m vénguin a l’escudeller, em facilita la possibilitat de fer dir als polítics allò que em doni la gana, possibilitat que –ho reconec– m’engresca de valent. Continua

Els moixos no respecten la Llei de Murphy

 

Els premis IgNoble, instituïts el 1991 a l’Institut Tecnològic de Massachussets per la revista Annals of Improbable Research, són una caricatura dels premos Nòbel i s’atorguen cada any a les propostes més inversemblants i gracioses que hagin elaborat grups de científics d’arreu del món. Aquests científics solen esser de primer ordre i algun d’ells, com André Geim, també aconseguiren el Nòbel de veritat; altres, tenen aplicacions pràctiques, com la que plantejaren l’any 2006: el mosquit Anopheles gambiae se sent atret tant per l’olor del formatge Limburger com per la del peus humans, descobriment que va ajudar a combatre la malària, col·locant aquest formatge a diversos indrets estratègics d’Àfrica. Continua

Dimonis?

El que més va intrigar el sergent va esser aquella intensa pudor de sofre que se sentia per tota la casa, i, per bé que escorcollava tots els recons, no trobava cap indici que li pogués aclarir d’on provenia. També el va sorprendre, és clar, el desordre que hi havia pertot arreu i, encara més, que no quedàs cap dels anglesos que l’havien llogada per gravar-hi el reality show de la televisió britànica, ni els protagonistes, ni el director…, ningú. Era com si mai no haguessin estat a les cases de sa Real, encara que les càmeres estassin tirades p’enterra, els diaris haguessin donat la notícia i a la fàbrica de sa Cova hi romangués, abandonada, la carpa on s’havien centralitzat les tasques de producció. Continua