Bitxets d’estiu

L’estiu sempre deixa imatges peculiars. Banyadors, platges, postes de sol (d’aquí el “i és que estic de puta mare d’ençà que és en s’estiu…)… però a vegades també deixa lloc per l’aparició  de la fauna mallorquina més diminuta. Tarantes, abelles, vespes, mantis… Mirau-ho si no: Continua

Relat (XI)

A principis dels anys cinquanta no hi havia escoletes, com ara; es començava a anar a escola als cinc o sis anys, encara que a alguna família que ho necessitàs li deixaven anar-hi abans. Per regla general anàvem a Ca ses Monges. Els de família més liberal anaven a Ca donya Bàrbara; la resta, bé per ignorància, bé per por, bé perquè creien que era el lloc més adequat per preparar la primera comunió, bé per esser bona gent la resta de la vida, anàvem a Ca ses Monges; els nins, a l’Escola Nova, perquè era molt perillós que nins i nines jugassin i aprenguessin plegats Continua

Relats (Capítol IX)

Si vos en recordau, deixàrem sa història quan acabaren de batre i feren una festa de fi de messes, en un ball de pinyol vermell, amb es record des missatgers que els venia una temporedeta de bona vida, i l’havien d’aprofitar, perquè era molt curta, tot d’una començava sa temporada de collir ametlles, ses garroves i ses figues. I això tornen a ser unes messes bastant feixugues. Continua

Relat (Capítol IV)

A ses possessions hi havia una altra casta de personal, com es temporers ( nins i nines) i gent major, per esvaiar, per fer llenya, replegar-la i dur-la a ses cases per netejar sa muntanya i el que els manaven. Era gent de temporada. Uns altres eren brasers, hi eren tot l’any, i també feien tota casta de feina de braços. Llavors tenien ses criades, i una era sa cuinera, feien ses feines de la casa, i emblanquinaven, feien sa bugada, i totes ses altres que sa madona els manava. Perquè l’amo i sa madona no solien pegar cop. Continua

El camp verdeja i verdejarà?

No crec que hi hagi cap obra d’art capaç d’emular l’esclat de colors que ofereix foravila a la primavera. El camp que envolta Son Carrió, i parlo de Son Carrió perquè és el que veig cada dia quan vaig i venc de la feina, està ben cuidat, la paret seca ben arrenglerada, les ovelles que pasturen, el blat ben alt i els arbres esponerosos, tot fa goig. Els que no som ni de ciutat ni ben bé de camp, els que no destriam un manat de grells d’un de porros, si no fos de la deferència dels supermercats d’apuntar-ne els noms. Tots aquests que no som ni figa ni raïm hem d’agrair als pagesos i aficionats al camp l’esforç i l’esment que hi dediquen durant tot l’any per tal que en arribar la primavera se’ns eixamplin el cor i els sentits. A tots ells, GRÀCIES! Continua