Compartiem espai, però no participava en la conversa. Gent major que parlava de les seves coses. I entyre aquetes una referència a les persones conegudes que han aferrat malaltia o no es troben bé del tot.
Va ser així que va sotir la paraula “alia”. Feia estona que no l’havia sentida, però era usada habitualment pels pares i padrines.
Fixi’s que la segona de les accepcions és recollida a Sant llorenç des Cardassar. Les meves referències eren, però de la tercera accepció: melancòlic, que no es trobava bé. Continua