Segurament fa part d’aquella llista de mots que, segons l’edat, es poden considerar perduts o ben vius.
“Persona que menja poc i coses triades”. El diccionari fa referèmcia a persones, El normatiu assenyala “Persona que de tot menja poc”. Continua
Segurament les diferències pluviomètriques no són gaire substancials. Diferent deu ser el cas del vent i de la salinitat que aquest porta, sobre tot quan ve de gregal.
Els fets diferencials més importants, a nivell botànic, deven ser el de la naturalesa del terreny i, fins a un cert punt, el de l’altura.
Encara que sigui molt de passada, contemplar la vegetació de l’itinerari de la llarga pujada a En Ferrutx (523 m) passant per la Font des Siulet (311m) i s’Ermita de Betlem és tot un poema de maridatges i diversitat. Continua
Segurament abans era més perceptible, en tot cas hi havia menys renou ambiental.
Els pagesos conten que adesiara el sentia el saulet, la remor de la mar.
Era necessaria un lloc elevat i el vent a favor.
Des de sa Fontpella es sentia el que arribava de sa Punta de n’Amer. Des de Son Llulls el que arribava de Son Serra.
-Heu sentit el saulet?. El vam sentir quan seiem a la fresca!
Un mot que també fa referència al coneixement de Mn. Salvador Galmés. Continua
Bella i escaient imatge: una vella porta d’alzina tancada en un tradicional portal rodò. Tot per suportar una contundent frase de Claudio Naranjo..
La litúrgia dels simbols és important. Les caminades, minuts de silenci…i tants altres indubtablement seveixen per visualitzar el problema… però no resulten suficients. Continua
De totes les accepcions del mot, es voldria enfocar les tres primeres accepciobs de l’apartat III (Les assenyalades en negreta).
Mot ben nostrat i molt usat en un doble sentit. Primer en el de mirar, albirar, adonarse’n (“Has reparat…”.tal cosa?). I també a manera de desafiament o retret. (“Ja ho repararàs!… que faci/cregui tal cosa). Continua
Els records de la infantesa resulten com flòbies que es fan fonent a l’hora de tocar la concreció. Si no vaig errat allà hi feren el refresc de la primera missa del capellà en Pep de Son Pont. També la recotrd a manera de sala obscura amb un cadafal tancat misteriós que segons deia l’escolà major era una cambre de fer cinema…i poca cosa més.
Però es veu que es Centro va ser molts d’anys un lloc de trobada per a les Filles de Maria i també sala polivalent on fer-hi, entre altres coses, representacions teatrals.
Aquella relativa infrautilització es va modificar amb l’arribada del nou rector, don Llorenç Perelló el 1960. Continua
Segurament és una d’aquelles nombroses paraules que, segons l’edat, és més o menys coneguda.
Tota la gent gran sap ben bé que és la cagarel·la, però diarrea ha anat substituint aquell mot. Continua
Ara, passejant per fora vila, ja es poden començar a veure les mosques grosses (Himantoglossum robertianum o Barlia tobertiana), la més primerenca i grossa de les nostres orquídies.
Es troba a tot el Mediterrani
Francesc Bonafé en fa una descripció, però no en descriu utilitats
De banda “Informacions”, ens haurem de conformar, idò, amb la bellesa de la gran orquídia. Continua
Quan en Miquel el va veure penjat a la clastra de Son Vives, no va perdre oportunitat:
–Mira un mot perdut!
Com el cas de les eines agrícoles preturístiques, és un d’aquells mots que, al perdre la utilitat, es fan fonent en la immensitat
I això que l’Ajuntament en tenia un de molt complet a disposició dels veinats. Sembla que, com en el cas del piano, ha desaparegut.
No deixa de ser un mot curiós. En el meu entorn infantil l’anomenàvem pescapous (si la memòria no em traeix). Però el diccionari ens remet a cercapous -tam,bé recollit en el normatiu- per anomenar una mateixa eina.
Vosaltres, lectors, com l’anomenàveu? Continua
Escriure una frase sobre una fotografia és fàcil. Basta triar una de les fotografies i una de les múltiples frases que tens en els teux arxius personals de l’ordinador: (Avui, sobre unes belles transparències marines una frase de M. Seligman)
Més difícil resulta intentar aplicat el continguts de la frase. Si pens el que pens ¿per què ho hauria de qüestionar?. I si ho volgués qüestionar, ¿com ho podria fer?
Conec el que pens? D’on deriba aquesta manera de pensar?. Continua
Anys enrere, sobre tot els al·lots que corrien per fora vila, tenien un flato. S’aturaven, es posaven tres pedretes dins la butxaca i continuaven jugant.
L’informador assenyala que ara no en sent parlar de flatos. No sap ben bé si es que en el seu entorn no se’n donen o si han desaparegut de forma generalitzada.
En tot cas li ho recordà un infant en una excursió. Es veu que no és perdut del tot.(Alguns mots es perden al desapareixer la utilitat o la funció,altres amb l’edat…) Continua
Per aquí s’utilitzava el concepte en un doble sentit:
– petit insecte aque afectava als grans d’arròs o de blat, en aquest cas, conceptualment seria semblant al fraró ja comentat.
-També en sentit figurat com a sinònim de persona calessa (també ja comentat) Continua
Una pinzellada sobre l’evolució de les fresses. Des de les gamberrades dels anys quaranta al protagonisme de les comparses escolars.
Amb una aturadeta gràfica al ball de fresses del Club Card (1973). Continua
Pere Mesquida, que es declara seguidor de la pàgina, assenyalà dos mots. Un, aferra-pilla, ja ha sortit i l’altra, el present, al no trobar-se registrat, (o no haver sabut localitzar), tal vegada no hauria de sortir.
Però, atesa la llarga utilització en l’entorn escolar, en farem una excepció. Molt possiblement “cueta” vé d’acuar, de qui acua… Continua
Se’n poden trobar alguns exemplars aïllats en zones de jardí o sembrades en algun pinar, però per contemplar savines un entorn natural, amb tota la seva bellesa i variabilitat de formes ens haurem des desplaçar a la platja de sa Coma o a sa Punta de n’Amer, segurament un dels savinars més importants de la mediterrània. Continua
En Pau el va pescar en una d’aquestes, sempre interessants i singulars entrevistes que Rafel Perelló publica a “centpercent”.
En aquest cas l’entrevistat era el carrioner Pere Blanch Cursach (De ses Talaies) amb el títol “La misèria fa creure i la baldor fa fer grosseries” . Continua
Amb el títol “Tots tenim ideologia, i també els de partits independents”, el diara arabalears.cat mostra una entrevista d’Aina Borrás a Mateu Puigrós. Continua
Des de l’autosuficiència no hi ha reflexió, ens recorda Maturana. La reflexió sorgeix del dubte, del reconeixement que “no tenc tota la veritat”.
Dur però alhora clar i llampant.
La imatge d’una dura porta tancada en un finestral amb porta d’alzina resulta idònia per suportar la frase de Yogesh Sharda.. Continua
Una altra paraula que deriva de la conversa sobre la utilitat dels marges en el Sant Llorenç preturístic.
Contà n’Antoni que normalment, quan es feia llenya per al forn la feixaven i la col·locaven sobre una branca més grossa i oberta que, amb la bístia, es traginava fins a les cases “a la rosseguera”.
Una adaptació o localisme derivat de rossegar