Una de les preguntes que sorgiren el dia de la presentació del Documental del Club Card va ser “I això d’on surt?”
Aleshores ja es va assenyalar que no sempre hi ha evidències clares de perquè passa el que passa.
Vegeu-ne algunes reflexions relatives a la gestació
Justificació
-Som els mateixos si estem voltats de desordre o ens situen en un lloc pulcre i ordenat?
-Fins a quin punt ens condicionen els aspectes físics que ens volten?
-Fins a quin punt es certa aquella sentència que diu que la brutor fa brutor? Continua
L’experiència de ses Sitges, amb les seves etapes i daltabaixos es perllongà al llarg de trenta-dos anys entre certa indiferència local, però també amb identificacions, implicacions i compromisos encoratjadors. Hi pens cada vegada que pas vora el Ginkgo que ens regalà el felanitxer Pere Vicenç en una d’aquelles colònies d’estiu on hi portava la seva filla. Un meravellós obsequi . Segurament no el vam saber sembrar; ho vam fer massa prop d’un fasser i amb la lluita per viure aquests és desenvolupa més ràpidament que no el Ginkgo. A l’hora sembrar no sempre es te en consideració el posterior desenvolupament.
Es una de les plantes a qui volia retre homenatge abans d’acabar l’any, i encara a temps per poder fotografiar les singulars fulles, ja grogues poc abans de caure. Continua
Pedro Servera, adesiara ens serveix mots perduts, generalment d’arrel artanenca.
Ja s’ha comentat altres vegades que cada poble, cada família, té una mena de “vocabulari habitual”. Essent les paraules d’ordre general, i normalment recollides en el DCVB, són usades més en un indret que no en un altre.
Les distàncies, les professions, les feines…propiciaven l’ample, gairebé màgic, ventall d’usos i costums Continua
Giralluna, a instàncies i amb el suport de l’Ajuntament, ha realitzat el documental per celebrar el 50è aniversari de la creació del Club Card.
Amb més de seixanta socis fundadors es constituí la primera Junta Directiva el 18 de desembre. La festa d’inauguració va ser el 26 de desembre de 1971.
Enguany, cinquanta anys després, s’ha conversat amb 23 persones (socis fundadors, membres de les diverses directives i altres de les diverses seccions autònomes) amb la finalitat de rescatar el record, avaluar la possible petjada d’aquella experiència i, si cal, treure’n aprenentages útils per a l’avui. Continua
El broll d’aigua del pantà raja vers la resclosa que la portarà vers un o altre conducte.
Semblant passa amb les paraules que usam.
Sense trair el nostre relat personal podem orientar el nostre vocabulari pel canat positiu o negatiu, Continua
Intentarem treure, en divendres, una sèrie de petites narracions (PN) relatives al 50è aniversari de la inauguració del Club Card.
La intenció no és altra que recrerar, en forma d’esbós i amb mirada d’avui, les circumstàncies, característiques i efectes del seu existir així com les anècdotes i derivades de la recent realització del documental. Sempre amb la finalitat de treure’n conclusions útils per al present. Continua
Cada persona té la seva manera d’explicar les coses, d’explicar qualsevol cosa. No sols això sinó que, depenent del moment i les circumstàncies una mateixa persona pot explicar coses semblants de forma ben diferent.
Dues frases:
-La vetlada va resultar enèrgica i esperançadora, no sols es desprenia orgull per la feina feta sinó que despertà nous interessos.
-En la vetlada s’ha pogut detectar certa prepotència, i un cert mal ambient derivat de possibles enveges. M’ha deixat entristit. Continua
-No m’agafes, cacai…
-Jo en tenc més que tu, cacai…
-Jo he pujat i tu no, cacai…
Es una expressió que en el nostre entorn -i també en altres entorns- feia referència propostes infantils d’intervenció o de posició.
Quan en Pep la va proposar ja va assenyalar que no l’havia trobada en el DCVB
Ni en el DCVB, ni en el Corpus de fraseologia, ni en el Diccionari d’expressions lingüístiques. Continua
La imatge no potser més clarificadora: en un coconet d’una roca, dos petits esclata-sangs gairebé superposats.
Es una de les condicions màgiques dels esclata-sangs. En ésser el seu temps, els pots trobar a qualsevol indret de l’agre.
He afinat amb això del “qualsevol indret de l’agre” perquè si no hi ha agre (Tros de terra molt apropiat per criar-s’hi una planta determinada, que s’hi fa més fàcilment i vigorosament que en altres llocs) no hi ha esclata-sangs. Continua
La necessitat de disposar habilitats personals no canvia però si que canvien aquestes habilitats. Sense anar més lluny i a tall d’exemple, el càlcul mental ha passat de ser imprescindible en una societat analfabeta a ser convenient. Cosa semblant ha passat amb la memorització de rondaies, amb la destresa cal·ligràfica… Continua
Parlàvem de temps enrere. Del que s’ha anomenat Mallorca `preturística. (A nivell general es considera que el “turisme de masses” s’inicià a l’entorn de 1965, però a nivell local no es generalitza fins el 1974, quan es tancaren els tallers de brodats i moltes de les dones passaren de ser brodadores a netejadores d’hotel. Uns anys abans, també a nivell local, els homes havien deixat fora vila per ser picapedrers, cambrers o botiguers).
De quan imperava l’estretor econòmica i tothom s’havia d’espavilar amb el poc que tenia. Continua
Espai 36, demà, dia 11, a les 19:00. Realitzat per Giralluna
Presentació del documental del Club Card, en el 50è aniversari de la seva inauguració.
Obert a totes les persones interessades!
Aprenenetatges del passat per a l’avui.
“En els moviments socio-culturals locals, quan més t’hi impliques, més hi guanyes”
En la línia d’anàlisi de les darreres aportacions científiques toca, avui, parlar del que entre famílies, comunitat i escola ensenyam als nostres fills.
Ja no basta saber llegir, escriure i preparar-se per entrar dignament en el món laboral. La incertesa i mobilitat del esdevenir planteja altres necessitats i altres reptes.
No sembla que per part del “Gobierno de España” hi hagi gaire intenció d’incrementar, de forma drastica, els pressupostos. S’haurà, idò, d’afinar l’enginy. Continua
En la realització de la tasca, sense pensar-hi, va sortir a la conversa -Has fet les baldanes?.
En la primera de les accepcions, la utilitzada, és un d’aquell mots que tenim emmagatzemats de forma inconscient, per haver-els sentit alguna vegada. A més té el valor afegit de la referència a Flor de card de Salvador Galmés.
També s’usa la quarta de les accepcions. El guisat de baldana de me. entre altres coses amb patates i pastanagò, és un plat deliciós.
Desconeixia les altres accepcions
Es costum ben arrelat. La llenya sobrera de la poda o la llenya prima dels ametlers morts es crema a fora vila. Sempre s’ha fet així!.
El “sempre s’ha fet així” és, potser, una de les traves més usuals del canvi, de qualsevol canvi. Continua
L’Escola Municiipal de Mallorquí de Manacor, mitjançant un calendari, també treballa els mots en desús de la nostra llengua.
Vegeu-ne notícia publicada a dBalears.cat
(Imatge de la notícia)
Per l’escletxa que separa els nombrosos dies de pluja de novembre amb el dies de fred, aquests primers de desembre, varis dies dolços que s’aprofiten, segons es pot escoltar, per fer tions de les soques mortes i, com es pot veure, per encendre la llenya o brosta sobrant. Tasca, per cert, no gaire ecològica. Continua
Entre sentències del Constitucional referides a les hores de llengua castellana a les escoles i el pactes/no pactes per l’ús de la llengua catalana e les plataformes digitals, el tema de la llengua torna a ésser notícia.
Aparentment hi ha persones i institucions que quan no tenen res calent, que sacsegi els ànims, els agrada treure el tema de la llengua…i ja hi tornam ésser! Continua
No és perdut del tot, en alguns indrets, i segons l’edat de les persones, encara s’usa. Però poc.
Es mot bell en tots els sentits.
De les diverses accepcions la primera i la quarta són les que em resulten més familiars (però això, com sabeu va per redols i famílies) Continua