Avui parlarem des jocs des meu temps, benjamí, infantil i juvenil. Com tot se feia en es carrer o en es camp, sa varietat de jocs, era infinita, arribava fins on sa teva imaginació donava, no com ara que dues maquinetes i lo que es consum decideix; S’escola des poble, per desgràcia no era massa exigent, tot consistia a aprendre ses coses de memòria. Continua
Un dia abans se posa es bacallà en ramull, se li canvia s’aigua unes cinc vegades, però sempre el podeu tastar per si és massa salat, i canviar-la més vegades. A s’hora de fer s’arròs, se seca es bacallà ben sec en un paper de cuina, se fa bocins petits i se lleven totes ses espines. Continua
Un avió té un accident pes cap damunt dels Andes i allà, dins sa neu, només queden vius un americà, un rus, i un espanyol.
S’americà, molt pragmàtic ell, organitza es poc menjar que troben per s’avió, passen es dies i s’acaba tot es menjar, en es tres a quatre dies de no menjar res, es rus diu:
– Tu molt de pragmatisme però res, jo m’oferesc, com que som un homonot, que me lleveu una anca, i mirarem de passar uns quants dies. Continua
Es motor d’un país és sa cultura, s’educació i sa investigació, sa sanitat, i sa feina. Es PP es creu que aquest motor funciona en aigua, i el més trist és veure com quan comanden ses esquerres procuren una certa neutralitat en sos mitjans de comunicació. Quan comanden ses dretes, procuren emprar-les per fer-se propaganda. Sa gent ja comença a reccionar, però es veu que en Rajoy encara té carisme i no se veu, com en Wert, que fa més mal que sa pedra; en Gallardon es “rojillo” d’abans, només anava disfressat, i mos resulta més dretà que es de Forza Nova; en Montoro només veure’l parlar per TV amb aquella cara de fals, te remou s’estómac; na Mato i na Cospedal, etc. aquestes són tan interessades i tan inútils com per entre tots lluitar per fer tornar cinquanta anys enrere a tots es que no sabem robar per viure. Continua
Es més plaent estimar que ser estimat.
Qui més viurà, més coses rares veurà
Ses bones obres se demostren amb fets, no amb bones raons.
On hi grufen porcs no hi cerquis figues.
Qui no bat en es juliol, no bat quan vol. Continua
Ingredients: quatre tallades rodones de rap, dotze gambes, un quart de quilo de patates, un litre de brou de peix, una ceba, dues tomàtigues d’ensalada mitjanes i un poc de oli. Continua
L’altre dia acabàrem parlant dels problemes de les porteries i de la senyalització de “des campet.” Bé el tema porteries ja us el podeu imaginar!, clotets fets amb un fasset per infants, traien la terra del clot amb les mans…es va intentar alguns dies, a petites estobes perquè el temps de jugar era curt…i varem acabar posant un caramull de pedres a l’indret de cada pal!; amb tanta mala sort que ja en el primer dia se’n va lesionar un!. I tot per no tenir a la consciència haver utilitzat les soques dels ametlers. El rotlle del mig del camp i les mitges llunes de les àrees resultaren derivades de la casualitat (o de la psicologia i col·laboració d’es mestre Julià); el tema es que en pocs dies férem una classe de geometria per aprendre a dibuixar circumferències, es clar!, i gairebé es va solucionar el problema…però no!, no va resultar tan fàcil ja que molts havíem captat la idea però, com es natural, no tots havíem entès una mateixa cosa i tampoc no era cosa de tudar la poca cals que teniem a l’abast. I com que la necessitat, com diuen els polítics, fa matrimonis impossibles, la nostra juguera va aconseguir que anàssim tots a una. Continua
En Lorenzo ha fet una bona demostració de força mental; corrent als tres dies justs d’haver-se romput la clavícula però… no sé si ens haurà pegat un cop baix!. Per què?. Jo s’ho diré!. Com saps aquesta Govern nostre ens vol salvar a cop de retallada i per una lesió d’aquest tipus solen estendre baixes de quaranta-cinc dies (si tot va bé!). ¿No podria ser que amb l’exemple d’en Lorenzo comencessin a pensar en baixes de tres dies? ¿Si ell ho ha fet perquè no ho ha de fer un treballador?, pensaran. Potser és una collonada, però per a ells (els del Govern), en la seva poca consideració cap als treballadors, tot és possible!.
Sempre serà més humà, si es veu un adult com un nin atrofiat i no un nin com un adult immadur.
La religió està al cor, no als genolls.
El que frustra una vida no és el dolor, sinó la falta d’estimació.
Molts d’homes superiors, almanco una vegada al dia són nins.
L’amor és com les plantes, si no l’abones i el regués, es mor.
L’amor molt de pics no és lo més important, només es lo segon…. Continua
Si no record malament, deixarem el darrer relat parlant de les escoles i dels jocs.
A l’escola, lo correctament polític, era anar els nins amb els mestres i les nines a “Ca ses monges”.
Alguns pares amb el pensament més lliberal anaven amb la senyora Bàrbara o amb el mestre Juncosa. Aquest senyor vivia i feina feina al molí que fa cap de cantó amb el camí del Purgatori i la carretera vella de Son Servera, en front de ca l’amo en Pep Bauçà (Blanc). Tenien un fill un poc més jove que nosaltres, molt amic de tothom, que nomia Joan. Continua
No, mai diré aquest ha fet prou mèrits perquè no l’investigui el fisc, en canvi si que diré Continua
Això eren dues amigues, fadrines i molt beates… Un dia una quedà embarassada, i l’altra, tota estranyada li demanà:
– Però que ha estat això? Continua
Per fer albergínies farcides de marisc, per a dues persones, s’agafen dues albergínies, se bullen, i quan són fredes, es xapen en dues meitats, es buiden i es guarda la popa. Continua
L’amor moltes vegades, és molt curt i desmemoriat.
L’oblid es molt rapit.
Llops amb llops, no se mosseguen.
Per Sant Pere ( 29/06 ) enrevolten la figuera. Continua
L’amor a vegades porta dues contradiccions. Estimem qui no mos estima, i som estimats per qui no podem estimar.
La vida es com un mirall, si jo faig la mitja rialla, el mirall em fa la mitja. L’actitud que tu agafis davant la vida, es la mateixa que la vida ha d’agafar amb tu.
Molts de polítics es pensen que qui roba a un lloc comú, no roba a ningú.
Es suposava que després de pujar els impostos i de crear-ne de nous, els serveis millorarien molt. Però…
Tot d’una que vos aixecau és molt sa beure un tassó d’aigua per ajudar s’organisme a eliminar ses toxines acumulades durant sa nit.
Començar totes ses menjades bevent un tassó d’aigua ajuda a fer sa digestió.
No és convenient beure molt durant ses menjades; no perquè engreixi, que no engreixa, sinó perquè es líquid fa sa digestió més lenta. Continua
Diferències entre les dretes i les esquerres: les dretes s’atreveixen a parlat de l’herència rebuda; les esquerres, no. Ni tan sols parlen dels hereus, que són els que tenen els dobbers.
La Sra. Cospedal cobra tres o quatre sous, i en un mes cobra el mateix que un obrer normal en dos anys; després parla de retallar-los els sous, que suen per poder guanyar el menjar.
El govern de dretes, com si tots fóssim imbècils, intenta fer-nos creure que l’única manera de salvar la nació és retallar als treballadors, als pensionistes, a Sanitat, a Cultura, a Investigació, a Educació… i a tot el que no sigui molestar-se ni molestar els seus amb poder. L’esquerra creu en la política contrària i molts d’ells també, però com que són uns lladres, uns corruptes i uns incompetents els va molt bé així. Foteu-vos, poble.
A principis dels anys cinquanta no hi havia escoletes, com ara; es començava a anar a escola als cinc o sis anys, encara que a alguna família que ho necessitàs li deixaven anar-hi abans. Per regla general anàvem a Ca ses Monges. Els de família més liberal anaven a Ca donya Bàrbara; la resta, bé per ignorància, bé per por, bé perquè creien que era el lloc més adequat per preparar la primera comunió, bé per esser bona gent la resta de la vida, anàvem a Ca ses Monges; els nins, a l’Escola Nova, perquè era molt perillós que nins i nines jugassin i aprenguessin plegats Continua
Un matrimoni, d’aquests nous rics per mor de sa bombolla de sa construcció, sa crisi els tira a baix de tot, i un dia s’homo crida a sa dona en es despatx, i li diu:
– Em toca fons, hauries d’aprendre a cuinar i fer ses feines de la casa i podríem engegar sa criada, i mos estelviaríem un bon sou.
– Si? Idò jo tenc una altra idea, i encara estalviaríem més.
-Ja me diràs com. Continua