Durant uns minuts havia sortit publicat  a la revista el mot tastalejar, però després de molt discutir i investigar hem arribat a la conclusió que se tracta més d’una deformació personal del mot “destralejar” i no col·lectiva. Ens sap greu la precipitació i esperem que accepteu la nostra rectificació.

Igualment aprofit l’avinentesa per acomiadar-me d’aquesta secció  fent la meva darrera aportació. Continua →

Era un insult si més no desagradable, si no era dit amb ironia, ja que t’emparentaven amb la fastigosa mosca vironera, que produeix els temuts virons que poden fer malbé la carn o qualsevol producte que toquin. Ara no és no se diguin coses desagradables precisament, però aquest insult en concret ja quasi no se sent. Continua →

Donant prioritat a les aportacions que ens fan els nostres lectors, avui en feim arribar una (cotonada) que Aina Maria Puigròs ens va fer arribar a través del Facebook. Si bé és una accepció que ja havíem posat  a l’article anterior (vànova), és ver que quedava molt dissimulat. Així que encantats de fer cas a n’Aina li dedicarem una entrada exclusiva, que bé el mot s’ho mereix. Continua →

Ara que és hivern fa ganes posar una paraula hivernenca i fredolera, per això he recorregut a vànova, paraula que tenia en els meus arxius recollida de Déu sap on (el mal vici de no documentar la font quan toca). Ara el castellanisme colxa o la més general cobrellit o cobertor  li ha guanyat terreny fins al punt de ser digne d’entrar a aquesta secció. Continua →

Quan era petit sovint després d’un esforç, quan les cames fallaven sentia dir “les cames m’han fet flaca”, sobretot si anaves amb bicicleta. Ara se veu que la gent està més forta i ja no li passa tan sovint, o bé és que aquesta¡expressió ja se diu de manera més moderna, com per exemple “m’ha pegat una pájara” o senzillament “les cames no me n’anven” . Continua →

En aquest cas ens trobam amb un castellanisme antic, ja documentat al diccionari Alcover-Moll, i que per no anar més enfora ha donat un malnom a Sant Llorenç. Continua →