De la premsa: Un nou concepte d’agricultura

Front a l’agricultura extensiva i tradicional, la dels tactors, grans extensions i la dels adobs sintètics que a la llarga s’ha evidenciat que empobreixen la terra, sorgeix, -entre d’altres rera les experiències de Savory- una nova manera de mirar fora vila, tot cercant  harmonia i l’equilibri ecològic- Continua

Entorn: L’univers boletaire

Potser de forma més primerenca o tardana. Potser amb més o menys producció i esplendor. Potser… però els cicles de la naturalesa són continus i alhora diferents. La màgia -en sentit figurat- del viure, del conjunt d’éssers vius.

Enguany, any de pluges tardanes, una nova estampa nadalenca: verdet amb gírgoles d’estepa (Tricholoma terreum)

Una excusa com una altra per recordar el complex univers dels bolets. Continua

Celebrada una gran exposició Nadalenca a Mimosa Garden Center i la demostració de plats de Nadal a càrrec del xef Tomeu Caldentey

El passat dia 6 de desembre, de les 10 a les 13.30h es va celebrar amb gran èxit d’assitència la demostració culinària de Plats Nadalencs a càrrec de Tomeu Caldentey, a Mimosa Garden Center de la carretera Porto Cristo a Son Servera. Continua

Entorn: L’ullastrar del Puig Negre

Deia el savi Maturana que s’aprèn reflexionant amb altres; crec que tenia raó.
La reflexió a l’entorn del Puig Negre des de ses Planes estant, l’altre diumenge, va resultar alliçonadora.

L’actual ullastrar, fa una setantena d’anys, era un esponerós ametlerar.
Les carretades d’ametles que baixaven d’aquell coster! Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

De passeig per aquest vell espai fronterer que determina la síquia de Son Llullets, exactament la mateixa que fa més de vuit-cents anys separava els assentaments andalusins de Benimaior (ara sa Begura) i el Rafal de Mafomat Abén Bunel (després la possessió Sobirana i actualment Son Llulls i els seus establits)

En aquest precís lloc que feia part de l’antic verger, s’hi pot contemplar la bellesa tardoral que se’n deriva dels vermells dels caquiers entre els verds de polls, alzines i llampúdols. Un bons fons per a la frase d’Etcoff. Continua

Entorn: Flors de vidauba

Jo tenc sembrat dins dos tests
herba que se diu vidauba.
A mi me dónes paraula
i amb un altre tens es fets.
(Cançoner 2.0)

Sobre una paret seca, enfilada a una reixeta… en aquesta època es pot contemplar la vidalba florida (Clematis Cirrhosa). Flors en forma de campaneta. Amb el temps els pistils en desenvoluparan i es convertiran en una mena bolla cotonosa de plomalls grisos que s’espargiran un dia de vent. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre la soca ferida de l’imponent arbre de pisos, una frase de Rafael Echeverria.
Una poda imprudent provocà un raig de reina que, solidificada, llagrimeja sobre la soca rugosa i obscura.
La frase del sociòleg i filòsof representa un cant a l’esperança. Cert és que tots estem condicionats pels usos i costums del nostre entorn més immediat, però també , amb les nostres accions, hi podem provocar canvis.. Continua

Entorn: Cirerer de pastor

Enguany, segurament degut a les altres temperatures de l’estiu i la llarga sequera, tota la producció de forta vila sembla que s’avança uns dies; en aquests inici d’octubre, els cirerers de pastor es mostren en tota la seva plenitud de fructificació.
Les bolletes vermelles ornen partions abandonades i voreres de camins. Continua

Entorn: El perfum de l’olivarda

P’es camí de Binitarda
refermàrem ses amors:
mos asseguérem tots dos
a s’ombra d’una olivarda
(Cançoner de Mallorca)

Sobre tot ara, després de les primeres brusques de tardor, al passejar de matinada per fora vila, és gairebé inevitable gaudir del perfum de l’olivarda (Dittichia viscosa). Un perfum singular, fort que desprenen les fulles aferradisses Continua

Entorn: Flors d’espareguera

Passades les festes de Sant Llorenç, en temps de collir ametles -abans de la xilella- i garroves es donen, passejant per fora vila, determinats fets encara recurrents: qui no sent el xisclar, inconfusible i sempre llunyà, dels abellerols?, qui no es meravella amb els caragols fent la posta amb el cos enterrat?, qui no es sorprèn amb l’intens olor de l’espareguera de gat?.

Parlem de l’esparreguera de gat (Asparagus albus). Continua

Entorn: Melons i síndries

Després de determinades accions sorgeix la coneguda sentència “no tot és el que sembla”.

A força de veure-ho un any si i l’altra també per casa pot semblar que determinades coses, com el cultiu de síndries i melons són senzilles. També ho fa sospitar aquell veïnat que, sense esforç aparent, en treu espectacular producció. Continua

Entorn: albergínies farcides

Acaben de passar les festes de Sant Llorenç, però…

Certament tots tenim els nostres “plats de festa”. Cada una de les famílies acostumava a fer determinats plats en determinats dies.

En el meu imaginari juvenil, en època de festes patronals, ocupa un lloc destacat la greixonera de les “aubergínies rellenes” -la utilització i ús de castellanismes no resulta gens casual-. A més de plat de tradició històrica i saborós oferien la possibilitat de menjar-les fredes (ja se sap, els vespres de festa els bergantells sempre frissen). Continua

Entorn: Tàpares

Aqueix vell mur, ressec de temps enrera,
riu ara, endiumenjat de taparera,
com si un armix de neu hi hagués florit,
i amb un clapeig de porpra florejada,
que un antic jardiner hi té arrelada,
i es folga que la mirin fit a fit” (Marià Villangómez)

La taparera (Capparis spinosa) és una planta ben singular, tant per la bellesa de les seves flors com per la utilitat de les seves poncelles (tàperes) o pels seus fruits (taperots)

Planta de llarga floració -d’abril a setembre- que es pot fer a qualsevol indret. Te preferència per les escletxes de les velles murades (espectaculars les d’Eivissa) i pels penyalars (com els del port de Ciutadella). Continua

Entorn: la regeneració de la terra

Tenim marcats models, tant del pensar com del fer. Sembla que, la majoria, inculcats en una primera infància. Models que obeeixen a les “necessitats” i modes del moment. No ho qüestionam, amb un “és així” o un “m’agrada” justificam el que consideram que està bé.

De l’orgull dels solcs drets s’ha passat a la terra cuidada -llaurada i sense herbes- i sobreexplotada -quanta més producció millor-. Continua