Entorn: Fites

Com s’ha assenyalat altres vegades el que manté de vigència d’ormejos, noms, eines…és la seva utilitat. Avui amb punts georeferènciats i el contrast entre veïnats les fites han perdut bona part de la seva utilitat.

Amb tot i amb això, al llarg del temps, les fites han esdevingut motiu de controvèrsies, algunes de les quals acabaren en plet, com aquella vella discussió entre els senyor de ses Planes i sa Real que mostrà Ramon Rosselló. A vegades, pel que he sentit contar, en nits obscures, algunes fites corrien un palm a favors d’uns dels dos propietaris… Però la mort definitiva de les fites, sobre tot en terra bona, vendria pel poc escrupolós ús de les reies fondes dels tractors. Continua

Activitats del mes de maig al Parc Natural de Llevant

Aquestes són les activitats d’agenda que hem programat per a vosaltres per aquest mes de maig de 2022 al Parc natural de Llevant:

 

Podeu apuntar-vos a través del formulari que trobareu al blog del Parc de Llevant: Continua

Entorn: Tornen

Tornen les “mosques vermelles”, les subtils i delicades orquídies dels nostre entorn.

Enguany les he pogudes fotografiar en un lloc ben diferent de l’any anterior i amb terra de característiques diferents: enguany en terra blanca i argilosa (ses Sitges), l’any anterior en call vermell (sa Clova). Però, a manera de curiositat, cal assenyalar que ambdós indrets disposen de semblants característiques d’il·luminació solar i i humitat: sempre a l’esguard d’una paret, en zones relativament ombrejades i mirant a tramuntana. Continua

Una de llibres: Sensibilitat vegetal

Normalment primer arriba la ciència, després la llei i finalment s’arriben a modificar les arrelades creences que tots tenim interioritzades.

Els qui podem gaudir de certa edat hem pogut constatar el cavi que s’ha donat amb els animals. Amb anys han passat de ser cosiderats “coses” -a qui les persones podien fer el que volien- a ser “éssers vius amb una capacitat de sentir”, que cal respectar. Continua

Entorn: Xiprer

La mar fa buides i plenes
i és mala d’anivellar.
¿Quin abre en el món hi ha
que no s’hi posen serenes?
(El xiprer) (Del Cançoner de Mallorca/Calvià)

De jovencell no tenia gaire simpatia pels xiprers (Cupressus sempervirens). Es passejaven amb l’etiqueta “d’arbre de cementeri” i no disposava de gaire simpatia. Es curiós el nostre costum de posar etiquetes emocionals a tot el que ens volta, ni els arbres se’n salven! Continua

Món: fins al darrer alè

No voldria que es creassin malentesos, per tant diré que el títol es refereix al món de la botànica. A vegades passa que pareix que l’arbre és mort i mos dona una sorpresa,com aquest brot de figuera sembrat dins un cossiol un mes de febrer i va esperar a treure al mes de novembre…no havia buidat el cossiol perquè no era temps de fer una altre intent,i sorpresa:va treure en un darrer alè. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Les petites llavoretes resulten gairebé insignificants. Al fregar la tomàtiga de ramellet es perden, unes aferrades al pa, altres resten a la pell que ja ha colorit de vermell la llesca.
Insignificança sols aparent, amb condicions de temperatura, humitat i terra-fems germinen. Delicades i vulnerable potser arribaran a esponerosa tomatiguera que, a l’estiu, ens regalarà els seus fruits. Continua

La Posidònia, hàbitat per a distints organismes

Posidònia a l’Aula.- Ja fa 2 setmanes que la posidònia és a CEIP Punta de n’Amer. Hi ha hagut molts de canvis i hem après per assaig / error. Voleu aprendre amb nosaltres? A continuació vos presentam algunes preguntes que ens hem fet. Si sabeu la resposta ens la podeu fer arribar a 6thgradepuntadenamer@ceippuntadenamer.org. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Adesiara s’assenyala que la força del jonc es troba, precisament, en la seva flexibilitat, la capacitat de les seves fines tiges d’adaptar-se a la força de l’aigua i del vent.

Sobre les arrels d’una jonquera, una idea. Pensam ser persones equilibrades, fermes i consistents…Una altra de les mentides que ens diem a nosaltres mateixos, un autoengany. Realment som ben influenciables i ens adaptam a l’entorn físic i humà que ens toca viure. Continua

Entorn: Savines

Segurament un dels bens patrimonials naturals més importants que tenim, com a municipi, és el savinar de sa Punta de n’Amer. Un bé protegit, les savines hi estan i també el lloc on es troben, que s’hauria de posar en valor encara més.

La savina, aquí generalment anomenada sivina, (Juniperus phoenicea) és un arbre, generalment i en el nostre cas, de forma arbustiva, amb llenyam de gran resistència. Per això tradicionalment s’usava per fer la base d’envelades i porxos i també puntals i estaques per estar a la intempèrie. Continua

Entorn: Tintes

Resten lluny aquell anys en que a les escoles hi havia tinters sobre les taules. Uns tinters de ceràmica que servien per mullar-hi els plomins abans d’escriure. Certament també tenien altres utilitats, però no és el moment d’estendre’s sobre les activitats paral·leles que oferia l’escola de finals dels anys 50 del segle passat.

Però voldria, avui, enfocar l’atenció en les “tintes naturals” que també utilitzaven els infants. Continua

Projecte mediambiental del CEIP Punta de n’Amer de sa Coma

IMEDEA, Institut Mediterrani d’Estudis Avançats de la Universitat de les Illes Balears, ha visitat el CEIP Punta de n’Amer. Després de tres mesos d’estar en contacte amb na Heidi Valero, Mari Gutic i Raquel Arañón ha arribat el moment de tenir la visita de na Inés Castejón. Continua

Entorn: Canyes

Tothom ho sap!. Les canyes es tallen en lluna vella de gener. En el mateix període de lluna hi havia el costum de podar els rosers. D’ençà que els jardiners i els pagesos van a escarada els sentit de les llunes en agricultura ha perdut adeptes.

Malgrat tot, i segons assenyalen els pagesos, hi ha casos de singular sensibilitat, com el cas de les canyes o de la mata llentisclera. Continua

L’Ajuntament de Manacor comença a substituir la gespa ornamental dels espais públics per plantes autòctones

La primera actuació s’està duent a terme a la rotonda de la plaça del Parc.
L’Ajuntament de Manacor ha iniciat el pla per substituir la gespa ornamental de determinats espais públics del municipi per altres espècies autòctones que permeten reduir el consum d’aigua. “Es
tracta d’una passa més cap a la sostenibilitat ambiental, amb l’aplicació de mesures correctives per aconseguir l’estalvi d’aigua aplicant principis de xerojardineria, és a dir: la planificació i adaptació dels jardins al clima mediterrani i un ús més racional de l’aigua”, ha assegurat el delegat de Medi Ambient, Sebastià Llodrà. Continua

Entorn: Metzines

I per començar l’any, una planta diferent, metzinosa.

Metzines (Solanum linnaeanum).Planta invasora que, segons la font prové d’Austràlia i Nova Zelanda o d’Africa del Sud. Atenent les severs característiques segurament se li assignà el nom.
L’Alcover-Moll a la veu metzina, entre altres, mostra: “2. (usat principalment en pl., metzines) Substància verinosa preparada; cast. Veneno”.

És una de les planters que pares i padrins mostren (mostraven) als infants amb toc d’alerta: -Vius!, aquesta no és bona! Continua

Activitats del mes de gener al Parc Natural de llevant

Aquestes són les activitats d’agenda que hem programat per a vosaltres per aquest mes de gener de 2022 al Parc natural de Llevant:

Podeu apuntar-vos a través del formulari que trobareu al blog del Parc de Llevant: Continua

Entorn: Evònim del Japó

Assenyala Campbell que “tot ésser humà és educat en algun tipus de mite”, potser s’hi podria afegir que cada família i cada persona té, a més, els seus mites particulars.
Els mites, tots els mites, aquests fets falsos que es donen com a vers es fonen o s’esbuquen amb el coneixement.
Un exemple paradigmàtic de mite familiar en podria ser “l’arbre de la sínia”. Just a peu de la tenassa de la sínia de l’hort de sa Begura, a la banda de mestral hi havia l’esponerós arbre mític.. Continua

Entorn: Ginkgo biloba

L’experiència de ses Sitges, amb les seves etapes i daltabaixos es perllongà al llarg de trenta-dos anys entre certa indiferència local, però també amb identificacions, implicacions i compromisos encoratjadors. Hi pens cada vegada que pas vora el Ginkgo que ens regalà el felanitxer Pere Vicenç en una d’aquelles colònies d’estiu on hi portava la seva filla. Un meravellós obsequi . Segurament no el vam saber sembrar; ho vam fer massa prop d’un fasser i amb la lluita per viure aquests és desenvolupa més ràpidament que no el Ginkgo. A l’hora sembrar no sempre es te en consideració el posterior desenvolupament.

Es una de les plantes a qui volia retre homenatge abans d’acabar l’any, i encara a temps per poder fotografiar les singulars fulles, ja grogues poc abans de caure. Continua