A l’apartat de fruites singulars, o millor dit de fruites perdudes, hi podríem situar els lledons, fruita del lledoner (Celtis australis) en castellà “almez”. Entre la pell negre i el pinyol tan sols hi ha una capa molt prima de popa, que te un singular i característic gust. Continua
Segurament el tractament del que es podrien anomenat “fruites menors” podria configurar un apartat d’aquest “Entorn”.
Sense comptar amb dades estadístiques, sembla que aquests darrers anys ha anat canviat el color i la composició de les fruiteres llorencines on codonys, arboces, caquis, atzeroles… s’han anat substituint per altres fruites d’origen tropical: kiwis, mangos, alvocats… Continua
Aquestes són les activitats d’agenda que hem programat per a vosaltres per aquest mes de setembre de 2021 al Parc natural de Llevant:
Podeu apuntar-vos a través del formulari que trobareu al blog del Parc de Llevant: Continua
Aquesta és una de les activitats d’agenda que hem programat per a vosaltres per aquest mes de setembre de 2021 al Parc natural de Llevant:
Podeu apuntar-vos a través del formulari que trobareu al blog del Parc de Llevant: Continua
L’any passat, poc després d’iniciar la secció, el primer arbre que es va enfocar va ser el garrover. Ara, temps de garroves, no es vol enfocar l’arbre, sinó el seu fruit, les garroves, i més concretament al que sembla que determina el seu preu, el garroví, forma balear d’anomenar la llavoreta que porta la baina o garrova, el garrofí.
Sí, en el garrover tot és una mica màgic: és arbre espectacular, però planta lleguminosa, les llavors venen en una baina molsuda i dolça, les fulles són compostes, tot l’any mostra els seus fruits…Espectacular! Continua
I amb l’arribada del mes, les figues, aquestes singulars infructescències, comencen els processos de maduració.
No totes ho fan a la vegada, en el nostre entorn -i més concretament a l’entorn de ses Sitges- comencen albecors, verdals, porquerenques i de la roca, aquestes darreres, petitones però mol apreciades, tant per la seva dolçor com pel seu llarg període de producció. Després blanquetes i paratjals i finalment coll de dama, bordissot i de la senyora. Segons la situació i l’any (calor, humitat…) l’ordre pot variar, per exemple enguany les blanquetes s’han avançat a les de la roca. Continua
Com podeu veure és un eina molt particular i específica que només te una funció: la d’arrabassar el brots tendres (metxes) del garballons. Continua
A migdia
un silenci il·lustrador
cada dia.
Podria ser un síntesi del que es vol comunicar: en aquesta època de calor, a ple estiu, la naturalesa, amb la seva total inactivitat en hores de sol calent, ens orienta sobre comportaments.
Basta escoltar el silenci ensordidor. No en senten cap dels animals habituals: Continua
Les rígides, punxoses, complexes…fulles de donarda que enfilen un cel gris, abonyagat, insegur…conformen un bon canemàs per aguantar la frase dominical.
Tos disposam d’una manera de pensar rígida, amb arestes, complexa…que ens hauria de facilitar el viure. Voler avançar, gaudir d’altres mirades, com tot, te un cost: s’ha de treballar! Continua
Estiu de 2021.
Tan sols és per deixar constància de la pervivència d’un vell costum, el conreu de les hortalisses d’estiu.
Son moltes encara les famílies de la Mallorca rural que, aprofitant l’allargada del dia dediquen un petit espai i molt de temps a conrear les seves hortalisses. Basta anar a qualsevol dels planteristes o a qualsevol dels magatzems que venen el planter dels planteristes en època de sembra per adonar-se’n que la pervivència del costum és ben transversal: De banda els pagesos de tota la vida, t’hi pots trobar capellans, mestres retirats, picapedrers, missers, jovencells…. des d’un 4L amb el níquels rovellats a un imponent “mercedes” passant pel 4×4 pick-up passat de moda. Hi ha de tot!. Continua
Murtera (Myrtus communis)
El procés sol ser sempre el mateix: hom de n’adona d’una idea i l’aplica. Si li surt bé la repeteix i després de varies repeticions es converteix en costum i, amb el anys, es converteix en tradició.
Fixi’s que no he parlat de “inventar” o “crear” perquè, segons diuen no hi ha “creació” que no es fonamenti en una idea anterior.
Podem parlar de “creació artística” o de “conreu de tomatigueres”. Podem parlar de processos personals o de processos socials. La dinàmica en el fons és la mateixa. Continua
Als de la nostra generació homocèntrica ens sembla que tot ens ve regalat. “Vejam si dins ca seva un no farà el que voldrà!” és frase sentida i repetida moltes vegades. Dita, altres vegades amb la formula suavitzada: “Això no ens costa res”, “val poca cosa”.o el lacònic “si ho pot pagar…”
Avui sabem que això és un engany, un auto engany. Tot. te un cost!. No sols això sinó que tot és relacionat, enxarxat, amb tot. Continua
Els camps comencen a groguejar. S’apropa el temps de messes. Ara mateix és data i temporada intranscendent. Antany no ho era. En el terme municipal tenim noms -Son Còdol, Son Fam…- que ens recorden la transcendència d’aquest moment de la recollida del gra.
Tenim memòria curta, no ens afecta directament i ens n’hem fotem de la desigual distribució de la riquesa, però hi ha gent, molt gent que passa fam. Continua
Fa dos anys, des de la pàgina “Entorn”, ja es tractà, una vegada més, el tema “Herba de Sant Joan” (22/06/2020). Però passejant, l’altre dia -la imatge és de dissabte dia 22- vaig pensar que era bo d’insistir-hi; fonamentalment per dos motius:
A. Sequera?. Canvi climàtic?. Les dues coses entre baulades?… cert és que enguany l’herba ha començat a florir un mes abans de Sant Joan. Continua
No recordo on era que vaig llegir la transformació del concepte que guarda la paraula “analfabetisme”. Abans era persona analfabeta aquella que no sabia llegir ni escriure (que no vol dir que no pogués ser desperta, vital, enginyosa…). Avui és persona analfabeta la que no es capaç de desaprendre aquells conceptes, i creences, que va aprendre de jove i que ja han quedat absolets (que no te res a veure amb la posició social o el nivell d’estudis). Continua
Recordo que fa anys, quan muntàvem els materials didàctics de ses Sitges, vaig fer un estudi, no gens científic dels “arbres casolans”; d’aquells arbres que, a l’estiu, regalaven ombra a persones i animals acalorats.
Vaig arribar a varies conclusions, una que a diferència del que hi havia al migjorn de l’Illa, aquí els lledoners eren poc usuals. No era arbre estrany però, en tot cas, acostumava a sovintejar parets de fora vila (Recordo que de nin ens atrevíem a anar a “robar” lledons per devers ses Toltes Velles). Continua
A molts porxos o a l’ombra d’ur arbre, tant en corrals com a cases de fora vila del nostre entorn es ben present el claveller d’aire (Tillandsia polystachia o Tillandsia aeranthos -segons la font-). Continua
En aquesta època acostumen a mostrar una florida espectacular. Flors blanques, aromàtiques, fines i belles.
Els tarongers, tots els cítics son arbres prou conegut i abundant en el nostre entorn. Continua
En aquesta època es destaquen per les seves vistoses flors grogues que contrasten amb el verd de la garriga o amb l’ocre de la terra.
Les flors tenen un mateix groc, però no son ni de la mateixa família i sols s’assemblen perquè ambdues són punxoses. Continua
Es singular, complex i màgic el tema de la comunicació humana. A vegades les paraules diuen una cosa i el cos una altra. A vegades, per múltiples i diversos motius, posam barreres selectives sobre el que volem, o no, emetre o rebre…
Com la comunicació humana, el cotó de la flor de la vidalba és lleuger i subtil…però si el vent li ajuda pot espargir llavors fins a llocs insospitats. Continua