A migdia
un silenci il·lustrador
cada dia.
Podria ser un síntesi del que es vol comunicar: en aquesta època de calor, a ple estiu, la naturalesa, amb la seva total inactivitat en hores de sol calent, ens orienta sobre comportaments.
Basta escoltar el silenci ensordidor. No en senten cap dels animals habituals: Continua
Les rígides, punxoses, complexes…fulles de donarda que enfilen un cel gris, abonyagat, insegur…conformen un bon canemàs per aguantar la frase dominical.
Tos disposam d’una manera de pensar rígida, amb arestes, complexa…que ens hauria de facilitar el viure. Voler avançar, gaudir d’altres mirades, com tot, te un cost: s’ha de treballar! Continua
Estiu de 2021.
Tan sols és per deixar constància de la pervivència d’un vell costum, el conreu de les hortalisses d’estiu.
Son moltes encara les famílies de la Mallorca rural que, aprofitant l’allargada del dia dediquen un petit espai i molt de temps a conrear les seves hortalisses. Basta anar a qualsevol dels planteristes o a qualsevol dels magatzems que venen el planter dels planteristes en època de sembra per adonar-se’n que la pervivència del costum és ben transversal: De banda els pagesos de tota la vida, t’hi pots trobar capellans, mestres retirats, picapedrers, missers, jovencells…. des d’un 4L amb el níquels rovellats a un imponent “mercedes” passant pel 4×4 pick-up passat de moda. Hi ha de tot!. Continua
Murtera (Myrtus communis)
El procés sol ser sempre el mateix: hom de n’adona d’una idea i l’aplica. Si li surt bé la repeteix i després de varies repeticions es converteix en costum i, amb el anys, es converteix en tradició.
Fixi’s que no he parlat de “inventar” o “crear” perquè, segons diuen no hi ha “creació” que no es fonamenti en una idea anterior.
Podem parlar de “creació artística” o de “conreu de tomatigueres”. Podem parlar de processos personals o de processos socials. La dinàmica en el fons és la mateixa. Continua
Als de la nostra generació homocèntrica ens sembla que tot ens ve regalat. “Vejam si dins ca seva un no farà el que voldrà!” és frase sentida i repetida moltes vegades. Dita, altres vegades amb la formula suavitzada: “Això no ens costa res”, “val poca cosa”.o el lacònic “si ho pot pagar…”
Avui sabem que això és un engany, un auto engany. Tot. te un cost!. No sols això sinó que tot és relacionat, enxarxat, amb tot. Continua
Els camps comencen a groguejar. S’apropa el temps de messes. Ara mateix és data i temporada intranscendent. Antany no ho era. En el terme municipal tenim noms -Son Còdol, Son Fam…- que ens recorden la transcendència d’aquest moment de la recollida del gra.
Tenim memòria curta, no ens afecta directament i ens n’hem fotem de la desigual distribució de la riquesa, però hi ha gent, molt gent que passa fam. Continua
Fa dos anys, des de la pàgina “Entorn”, ja es tractà, una vegada més, el tema “Herba de Sant Joan” (22/06/2020). Però passejant, l’altre dia -la imatge és de dissabte dia 22- vaig pensar que era bo d’insistir-hi; fonamentalment per dos motius:
A. Sequera?. Canvi climàtic?. Les dues coses entre baulades?… cert és que enguany l’herba ha començat a florir un mes abans de Sant Joan. Continua
No recordo on era que vaig llegir la transformació del concepte que guarda la paraula “analfabetisme”. Abans era persona analfabeta aquella que no sabia llegir ni escriure (que no vol dir que no pogués ser desperta, vital, enginyosa…). Avui és persona analfabeta la que no es capaç de desaprendre aquells conceptes, i creences, que va aprendre de jove i que ja han quedat absolets (que no te res a veure amb la posició social o el nivell d’estudis). Continua
Recordo que fa anys, quan muntàvem els materials didàctics de ses Sitges, vaig fer un estudi, no gens científic dels “arbres casolans”; d’aquells arbres que, a l’estiu, regalaven ombra a persones i animals acalorats.
Vaig arribar a varies conclusions, una que a diferència del que hi havia al migjorn de l’Illa, aquí els lledoners eren poc usuals. No era arbre estrany però, en tot cas, acostumava a sovintejar parets de fora vila (Recordo que de nin ens atrevíem a anar a “robar” lledons per devers ses Toltes Velles). Continua
A molts porxos o a l’ombra d’ur arbre, tant en corrals com a cases de fora vila del nostre entorn es ben present el claveller d’aire (Tillandsia polystachia o Tillandsia aeranthos -segons la font-). Continua
En aquesta època acostumen a mostrar una florida espectacular. Flors blanques, aromàtiques, fines i belles.
Els tarongers, tots els cítics son arbres prou conegut i abundant en el nostre entorn. Continua
En aquesta època es destaquen per les seves vistoses flors grogues que contrasten amb el verd de la garriga o amb l’ocre de la terra.
Les flors tenen un mateix groc, però no son ni de la mateixa família i sols s’assemblen perquè ambdues són punxoses. Continua
Es singular, complex i màgic el tema de la comunicació humana. A vegades les paraules diuen una cosa i el cos una altra. A vegades, per múltiples i diversos motius, posam barreres selectives sobre el que volem, o no, emetre o rebre…
Com la comunicació humana, el cotó de la flor de la vidalba és lleuger i subtil…però si el vent li ajuda pot espargir llavors fins a llocs insospitats. Continua
Albons (Asphodelus ramosus)
“Anys d’albons, any de cavalllons”, diu la dita. Segurament expressa més un desig que no una realitat, encara que segons com es miri, per generalista, no deixa de ser certa; el algun o altra indret floreixen els albons i en algun o altre indret serà any fructífer i de cavallons.
Ara mateix en el nostre entorn es poden contemplar camins ben farcits d’albons florits, encara que aquests siguin curts i prims. Les caramuixes d’enguany so serviran, idò, per fer canyissos. I a dir ver, els sembrats es mostren ben magres. Es clar que si envesteixen les pluges encara es poden alegrar i el que ara sembla trist i curt, en el mes de juliol pot sembrar una altra cosa. Continua
Parres i ceps (Vitis vinifera)
Ara mateix les parres i els ceps comencen a treure pàmpols. Segons el diccionari “pàmpol” es refereix a “Fulla de cep o de figuera; cast. pámpana, pámpano”, però en el nostre entorn feien referència bàsicament a les fulles dels ceps o de les parres.
En algunes façanes encara resten senyals de les parres que, antigament ornaven la carrera de les velles cases del carrer del Pou o del Carrerillo. Proporcionaven fresca i fruits. Continua
La mòrula que conformen les flors de la mata, ara tenyides de roig encès, serveix de safata a una reflexió sobre el comportament humà.
Ens fem la il·lusió que tenim un comportament lineal, A vegades diem “som així com som” per justificar la pròpia conducta. Però això és una il·lusió, una mentida. Si estem en un grup mai actuam de la mateixa manera que quan estem sols. Continua
Mosques vermelles (Ophrys tenthredinifera)
A uns 800 m del campanar, en aquesta època, es poden trobar, contemplar i gaudir de les “Mosques vermelles”, una de les nostres belles i subtils orquídies.
La veritat es que aclarir-se entre les nombroses orquídies silvestres no resulta gen fàcil, tal és la riquesa i diversitat de noms i matisos que presenten. Continua
Per inscriure-us ho podeu fer en els següents enllaços Continua
La popularitat del llorencí Miquel Montoro continua augmentant i ara dona una passa més publicant un llibre per l’editorial Planeta. Se titularà Uep! Mis aventuras en el campo en què parlarà, entre d’altres coses, de la seva peculair manera d’entendre la vida, la pagesia, la seva fama… El 7 d’abril ja estarà a la venda. Continua
El nostre entorn ofereix, també, singularitats. La donarda (Agave americana) n’és una.
Adesiara se’n veu alguna per foravila. Bonafè assenyala que és “cultivada als jardins i subespontània”. També assenyala “Amb el seu suc es prepara el pulque i el mescal. dues begudes alcohòliques mexicanes; i amb les fibres de les fulles se’n fan cordes, flassades i robes fines”
També es coneguda amb els noms d’atzavara i pita. (En alguns indrets amb el nom d’atzavara també és coneix l’Aloe vera, que pertany a una altra família) Continua