Podem aplicar el conegut i nostrat “…i el darrer que apagui el llum” o, siulant, podem mirar cap a un altre indret. Però tanmateix, segons el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC) la tendència és una altra.
Segons una enqusta mundial, el 80% vol polítiques de protecció climàtica més ambicioses.
Pel que fa a Balears, segons AEMET, s’espera un estiu més calent i sec del normal
Un pensament derivat d’una observació casual.
una capacitat ínfima d’enfocar tot el que ens volta. Continua
La presidenta, Margalida Prohens, juntament amb el conseller Joan Simonet, van participar en l’amollada d’aquests exemplars al seu hàbitat natural, que es fa fer de manera simultània a la platja de Can Pere Antoni, a Palma, i a la de Cala Millor. Continua
Avui 5 de juny és el dia triat per la ONU per recordar la necessària conscienciació en relació al medi. No podem seguir malbaratant els limitats recursos que ofereix la Terra.
Pensant amb això, m’he demanat ¿Quantes quarterades i quant anys d’agricultura regenerativa serien necessaris per compensar la despesa energètica del concert de Taylor Swift?.
Llums, so, viatges amb avió, cotxe i tren…
Molta gent, un genter s’ho va passar beníssim, i es va emocionar, cridar i plorar, però… a quin cost? Continua
Ahir mateix es manifestaren més de 15.000 persones a Palma contra la massificació turística desmesurada, i ja sabem que a Mallorca això és notícia ja que per norma general la gent és mala de mobilitzar i molt més en un número tan alt de persones.
Això fa pensar que la gent en comença a estar farta (la manifestació també era per les dificultats de trobar vivenda) i és que entre hotels, lloguers turístics, caravanes, creuers, cotxes i barques de lloguer, i agroturismes que ja són hotels de grans dimensions, l’illa ha fet, i perdonau l’expressió, un pet. Continua
Després de la luctosa torrentada de l’any 2018, s’ha evidenciat un clar divorci entre l’administració, que maneja els pressupostos, i la ciència, que maneja el coneixement.
Uns parlen de desviaments i d’estructures faraòniques, altres parlen de deixar lliure el llit del torrent perquè l’aigua pigui passar. Uns parlen de “netejar” el torrent perquè l’aigua agafi velocitat, els altres parlen d’alentir el curs de l’aigua. Continua
Es funció del context on les sentim o aplicam, tots tenim detrerminats significats que atenen les paraules que usam. Significats que, adesiara, vam més enllà del que defineixen els diccionaris.
¿Què entenem per llibertat, democràcia, cultura….? La pregunta podria ser font de conversa i debat.
També, a vegades, les paraules es “gasten” intencionadament (¿Recordau el cafè amb llet de la “llibertat” de la batlesa de Madrid?) Continua
El dbalears d’avui mostra un artricle on mostra un informe de Greenpeace qie assenyala que totes les aigues subterrànies de Balears presenten contaminació per nitrats.
Tema preocupant i que ens afecta a tots. Continua
Una de tantes coses que m’agrada en aquesta vida és observar la naturalesa i, com que tenc la sort de viure a foravila, a pics s’estravé que la puc veure i experimentar de ben a prop. Per això l’altre dia vaig tenir el privilegi de trobar un niu de mèl·leres dalt d’un arbre i, intentant no molestar gaire, n’he pogut fer un seguiment fotogràfic durant deu dies (un estudi de camp a la meva manera idò). Continua
Es conegut que, per tot hi ha de tot. En tot cas, ara i aquí, es tracta de posar en valor que hi ha joves preocupats pel futir de l’aigua que es comencen a moure (Joventut Pel Clima Mallorca) Continua
A l’arabalears.cat, Rosa Campomar entrevista a Miquel Coll, agricultor i president d’APAEMA.
Una altra manera d’entendre els problemes de fora vila. Continua
Els avanços socials són lents. No sols són lents sinó que tampoc avancen de forma lineal, és a dir, a vegades es donen passes arrere. Sense que hi tengui gaire a veure la ideologia -o potser sí- en cada comunitat hi ha grups que van més avançats i altres més endarrerits.
Afecten tots els aspectes de la vida, des del vestir al menjar, des de l’estil de conducció a la crema de llenya a fora vila -fa anys s’hi cremaven fins i tot els rostolls-, des del pensar a l’actuar. Continua
Els alumnes de cinquè i sisè de Primària del CEIP Ses Comes i del CEIP Mitjà de Mar van sembrar el passat dimecres 22 de febrer, l’arbre dels desitjos a la plaça del Sol i de la Lluna de Porto Cristo. Continua
En el diari independent “El Salto” hi apareix un artcle de Gessamí Forner que m’ha ajudar a entendre tots aquest rebombori de pagesos i tractors.
És en llengua castellana i una mica llarg, però interessant. Continua
El món pagès es mou. I en tot movimenmt generalitzat s’hi pot trobar de tot. Des dels tractoristes que sols volen augmentar preus als propietaris de finques que, a la vegada, son negacionistes del canvi climàtic.
En aquest mestall els pagesos ecològics també hi volem ser presents. I tot malgrat el menysteniment de les altres associacions pageses o la plantada del Conseller d’Agricultura que després de donar cita, no es presentà.
Som un bon grapat. Entre tots som 600 productors i manegam el 20% del territori de les Illes. Podeu llegir el nostre posicionament: Continua
Front a la desesperançada fora vila dels jubilats propietaris de terres i d’arrels pageses: no hi ha res a fer, tot tornarà garriga, tots són enemics…
Front a la fora vila extensiva, la de les grans extensions terres llaurades amb espectaculars tractors, -normalment comprats amb entrades que no són pageses-, una fora vila extensiva defensada, fins i tot, per professors universitaris…
Apareix una nova manera d’entendfre la relació amb la terra. Respectant cicles, fora utilitzar adobs químics ni verins. Continua
Avui dimarts 7 de novembre, a la platja de Cala Millor s’han alliberat 19 tortugues nascudes del niu que es va trobar a la mateixa platja el mes de juliol. Continua
Dia 31 d’octubre va finalitzar el Servei de Salvament i Socorrisme a les platges de Cala Millor i Sa Coma, una temporada que posa punt final a un estiu exitós i segur per les usuàries i usuaris al municipi. Continua
La setmana passada s’inicià la II campanya de consolidació al talaiot de na Pol mitjançant el finançament del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Sant Llorenç. Continua