Es sabut i comentat, fora vila a qualsevol època de l’any mostra les seves variades singularitats. Recrear-se en alguna d’elles pot recarregar l’esperit.
Ara es temps de rosada, de murtons, d’olives, de bolets…i d’estornells! Continua

Es sabut i comentat, fora vila a qualsevol època de l’any mostra les seves variades singularitats. Recrear-se en alguna d’elles pot recarregar l’esperit.
Ara es temps de rosada, de murtons, d’olives, de bolets…i d’estornells! Continua
“El proper 10 de novembre comença a Belém (Brasil) la COP30, la cimera sobre clima de Nacions Unides. Com succeeix cada any en aquestes dates, es fan públics molts d’informes que tenen l’objectiu de fer present als participants la urgència d’actuar. En aquest butlletí en teniu alguns: sobre nivells de CO2 a l’atmosfera, sobre els compromisos de proteció climàtica dels països i sobre l’impacte del canvi climàtic en la salut humana. Se sumen a d’altres que us hem portat últimament: sobre límits planetaris ultrapassats, sobre pujada de les emissions, sobre declivi de la biodiversitat, i més. Les proves a favor d’un ràpid canvi de direcció global són aclaparadores.” Continua
Aquesta setmana l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar ha dut a terme una actuació molt necessària al Riuet de s’Illot, consistent en la instal·lació d’una canonada fins al final del canal i una bomba submergible adaptada a condicions marines per a renovar l’aigua de l’ecosistema. Continua
A l’anecdotari llorencí d’avui es parla de cuina i fogons, de com era el procés d’elaboració del menjar en els anys quaranta i cinquanta del segle passat.
Amb una petita referència a l’art de cpmençar foc Continua
Diuen que tothom es situa allà on vol estar. Ens podem arrambar i quedar en els coneixements que vam aprendre a l’escola -mil pins a duro, mil duros- o podem evolucionar.
Evolucionar implica desaprendre. Desaprendre i experimentar.
De la mirada analítica i concreta, a la mirada holística. De l’organigrama social a les relacions sistèmiques, del jo a les interaccions relacionals…
El concepte sorgeix a “El Traité des systèmes” d’Étienne Condillac (1749). Continua
En el arabalears.cat d’avui, en article de Hector Rubio es fa una recordança de l’aportació de Gaspar Caballero de Segovia i la seva divulgació dels horts ecològics fets amb la tècnica que porta el seu nom.
La filla de Gaspar Caballero és qui continua la tasca del seu pare, en la part del seu comentari Sabina recorda a Tomàs Martínez “company de lluita de Gaspar”. Continua
En article de Gisela Badenes, APAEMA (Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca) demana una intervenció més clara i contundent dels poders públics atesa la proliferació d’espècies invasores. Les serps segurament són les més visibles, però n’hi ha moltes altres.
Aquest divendres dia 04 de juliol obre les seves portes una nova botiga, especialitzada en agricultura ecològica i de proximitat: Ca na Jàubel, de la mà de na Mariabel, a la cantonada del núm. 13 del carrer de la Mar de Son Carrió (cantonada de Correus, amb la carretera de Porto Cristo). Continua
A finals dels anys vuitanta, el teòrics de l’organització laboral administrativa, recomanaven separar les tasques en tres calaixos o caramulls: importants, urgents i les altres.
Es veu que a nivell polític les coses funcionen d’altra manera. Tenim un tema terriblement important i urgent i l’acció es limita a una campanya publicitària per la televisió que pagam entre tots.
La conclussió evident és que hi ha moltes maneres d’amagar el cap sota l’ala.
Escarrufa l’article de de Jaume Perelló a “arabalears.cat” referit als aqüífers. Segons l’article Sant Llorenç és municipi que ultrapassa la capacitat d’explotació Continua
En aquest temps que ens toca viure on es detecta, a tots els nivells vitals, el predomini de la subèrbia, apareixen adesiara petites flors d’estiu -en aquest cas de primavera- que et poden situar en una altra dimensió: el coneixement i potser reconeixement de nous camins oberts de connexió entre la persona i la terra. Continua
Seguint amb la relació de les entrades més visitades del “Refexionari” ens topam amb una de vella, del 2014 referida a les condicions, al voltant, a l’entorn.
L’autor, Luc Hoebeke a “Mejorando los sistemas de trabajo”, parla de biologia, però ho aplica als sistemes de treball. Idea radical que lliga amb una nova mirada a l’educació, a les entitats i associacions i a qualsevol activitat humana.
Cap persona pot pensar per una altra persona.
El que pot fer es treballar per canviar les condicions que empenyen una determinada manera de pensar.
La imatge també és significativa. Un abegot inserit en una flor de boca de lleó. Pot tenir varies lectures. Continua
Segons com es miri ens deixam portar per la vida com si fóssim surets sobre les ones de la mar.
Hi ha tantes coses que fugen del nostre abast directe que hem assumit com a pròpies tota una sèrie de creences, interessades i no ges asèptiques, que ens aboquen a posicionaments ben generalitzats que van des del “tanmateix…” (no hi ha res a fer), fins al “tots són iguals…” (referit a les persones que es dediques a la política), passant pel “ja veurem…” (quer implica desconfiança vers les persones que pensen de manera diferent a la pròpia). Continua
A l’anecdotari llorencí enfocam avui el tema de l’evolució dels horts a Sant Llorenç. A manera de pinzellada superficial trescam des dels molins d’aigua que ja trobaren els cristians al conquerir l’Illa fins a la situació actual de gairebé un pou a cada una de les cases, residèncues turístiques, de fora vila. Continua
Per la condició de pagès, vaig tenir la sort que em convidassin a una trobada de “Via Sabia – Teixint ponts entre sabers per a una millor adaptació al canvi climàtic dels sistemes agroecològics i penquers”, un projecte d’Alimentta-Think Tank.
Pagesos, pescadors, tècnics i entitats es reuneixen per debatre sobre la nova problemàtica derivada del canvi climàtic. Continua
El científic Fernando Valladares es posiciona clarament i mostra el seu compromís en relació al canvi climàtic. Continua
S’actua en una superfície de 300 m² a la recerca de restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil.
El Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General de Relacions Institucionals i de Relacions amb el Parlament, va iniciar ahir la segona fase del Projecte d’excavació i delimitació de la fossa de la platja de sa Coma. Aquesta actuació, inclosa dins el IV Pla de Fosses 2023-2024 del Govern, cobrirà una àrea total de 300 m² dividida en dues zones localitzades a la part més septentrional de la platja. Continua
Amb la signatura de Sebastià Vanrell, el diari arabalears.cat mostrà la ressenya de la creació de la primera comunitat enegètica sense ànim de lucre de les Balears a càrrec d’un grup de joves de Llevant: “El projecte associatiu, que inclou 15 instal·lacions fotovoltaiques entre Manacor i Artà, permetrà a un màxim de 50 socis per cada una consumir electricitat de proximitat per restar-la de la factura normal” Continua
Llegir l’article de Jaume Perelló a l’arabalears.cat sobre el nou urbanisme a les Illes Balears em va entristir. Constatar que en comptes de demanar responsabilitats a qui ha fet coses fora llei, és dona via lliure a les irregularitats urbanístiques evidenciant així que la cobdícia i el guanys immediat són els valors oficials predominants em situa a la banda dels vençuts. També amb el tema de la llengua i de l’ésser d’aquesta Illa. Vaja enfilall de desbaratades decisions!.
Segurament per associació, en aquest cas contrast, d’iees, vaig recordar la frase que havia llegit el dia anterior. La vella frase de Neil Postman: “Els infants….” Continua
Si fos tasca analitzar el que ens volta, així en sentit general, segurament de banda enfocar el què, també s’hauria d’enfocar el com
Aqiesta “lliçons de coses” que es presenta preten ser una petita descripció de com els animals encerten la manera d’arribar als seus objectius. Continua