Deia ahir en Mateu Rigo, el nostre meteoròleg: “ El sol ja guaita, les cuques ja van baixant dels pins, els ametllers (els pocs que hi ha) floreixen… signes d’haver passat ja la part més dura de l’hivern?” .
Des d’Entorn, voldríem fer referència avui una petita referència al singular i preocupant insente que coneixem com a cuca del pi o processionària del pi (Thaumetopaea pityocampa) un insecte que segons assenyala Xavier Canyelles a “Insectes de les Illes Balears” (Manuals d’Introducció a la Naturalesa, 14) va arribar a Mallorca fa uns setanta anys, en que al importar pins de la Península per sembrar, aquests estaven infectats d’ous de processionària. La plaga s’estengué ràpidament i passà a Menorca i també e Eivissa a l’entorn de 1975. Continua
El Ple de l’Ajuntament ha acordat entrar a formar part de la Xarxa d’Entitats Locals per a l’Agenda 2030 de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Continua
Hi ha una altre tipus d’obsolescència, la que es denomina obsolescència percebuda que es dona quan ens venen un mateix producte amb un lleuger canvi de presentació. Canvia el disseny però res més.
Com hem vist l’obsolescència està propiciada pels fabricants però els consumidors també en tenim una part de culpa quan ens inhibim davant aquesta problemàtica i feim el joc als qui planifiquen la vida dels productes. El resultat és que els aparells duren menys temps, n’hem de comprar de nous Continua
L’obsolescència es defineix com a “la depreciació dels béns d’equipament com a conseqüència del progrés tècnic” (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) o com a “la caiguda en desús de màquines, equips i tecnologies motivada no pas per un mal funcionament del mateix equip, sinó per un insuficient acompliment de les seves funcions en comparació de les noves màquines, equips i tecnologies introduïts en el mercat (Viquipèdia). Continua
Hem rebut la següent informació del Parc natural de Llevant:
Aquestes són les activitats d’agenda que hem programat per a vosaltres al mes de febrer de 2021 al Parc natural de Llevant:
Excursions:
Podeu apuntar-vos a través del formulari que trobareu al blog del Parc de Llevant:
http://parcnaturaldellevant.blogspot.com/<
o a la pàgina web http://ca.balearsnatura.com/
En el cas de les excursions i degut a que es tracta de grups molt reduïts i hi ha molta demanda, només podreu participar en una excursió. És a dir el màxim d’activitats a què us podreu apuntar és a una excursió, una visita guiada i a observar ocells. Esperem que us agradin i us hi esperem.
-No sé d’on han sortit aquests cucs negres!. S’enfilen per tot!. Abans no n’hi havia!.
Son comentaris que es poden sentir aquí, però també a qualsevol altre indret de l’Illa. Es veu que les condicions climatològiques d’aquests darrers anys han afavorit la seva reproducció i presència a qualsevol indret, fins i tot en els més insospitats de la casa. Continua
Blat (Triticum aestivum)
Son vàries de dites i refranys populars que lliguen la sembra del blat amb el mes de novembre (“Per Sant Andreu -dia 30- sembra el blat teu”). La tradició, però, a vegades canvia, les noves varietats de blat permeten una flexibilitat d’època de sembra que rompen la rigidesa tradicional.
Del blat, de banda el consum diari de bona part de la població mundial, se’n poden treure tota una sèrie d’idees sorprenents, gairebé màgiques. Continua
Novembre ja toca a la fi i 3 mesos més tard comencen a sortir els primers brots tendres del curs escolar.
Tots i totes començàrem el mes de setembre amb incertesa, dubtes, neguits, pors,… però a poc a poc es transformaren en respecte, conscienciació, resignació i acceptació a la nova situació a viure. Enguany tenim noves regles de joc, ni més ni pus! La vida és com una muntanya russa, de nosaltres depèn decidir com la volem viure… Cridant de por o d’emoció!
Després d’una gran bufada de vent on s’han hagut de posar en ordre els papers, és quan hem pogut començar a fer feina i a posar en marxa projectes pendents, que romangueren aturats per mor de la COVID-19 el passat curs escolar. Continua
Entre l’any 2021 i 2023 arribaran a l’estat espanyol fons europeus (140.000 milions d’€) destinats a la recuperació econòmica i a invertir en projectes de transició ecològica i mobilitat sostenible.
Les Balears representam un 2% de la població de l’Estat i ens podrien correspondre almanco 2.800 milions si elaboram i som capaços d’executar projectes que encaixin dins els paràmetres de la UE. Me consta que al Llevant ja hi ha gent que es mou per aconseguir que una part d’aquests fons siguin per recuperar el tren de Llevant.
PER QUÈ TREN DE LLEVANT? Continua
Moraduix i altres herbes
Realment la present entrada d’avui es podria plantejar en forma de joc.
A la majoria de cases, ja sigui en un racó del corral o en un cossiol, es disposen de determinades herbes culinàries o aromàtiques. Llavors el joc compartit podria ser respondre a la pregunta: ¿quines herbes aromàtiques procura tenir a mà la meva padrina o el meu padri? Continua
Llorer (Laurus nobilis)
Francesc Bonafè assenyala que es dona de forma espontània en alguns indrets de la Serra de Tramuntana i cultivat en jardins. Potser l’hauríem de considerar arbre o arbust “compartit”. Fins fa poc no tothom tenia un llorer a l’hort, però tothom guardava una branca de llorer en el sòtil que provenia de familiars o coneguts. Continua
Ves per on!, haviem comprat el relat de que la xylella era un fong que ja hi era i que s’havia “despert” per condicions climatològiques quan, amb els anys, apareix una nova versió científica: no es tracta de fongs, és un bacteri que, provenint de Califòrnia i amb epicentre a Son Carrió, s’escampa mitjançant insectes. Continua
Garballó (Chámaerops húmilis)
El garballó és una planta interessant i curiosa per varis motius.
Primer, per ser única. Masclans (1972) asssenyala: “La flora mundial cmpta amb mérs d’un miler d’espècies de palmera. Una, tan sols, és autoòctona d’Europa: el margalló”: “. D’altra banda l’Herbari Virtual de la UIB mostra: “única palmera autòctona de les Illes Balears”.. Continua
S’atribueix a Heràclit, que va viure fa uns 2500 anys, aquella idea de que la única cosa permanent és el canvi constant.
Ens afecta a tots i també a l’entorn que ens volta. Ja ho varem comentar a l’entrada referida a la cardassa, però, avui, voldria enforcar la mirada vers dues aus que, en pocs anys, s’han fet ben populars: el tudó (Columba palumbus) i l’esplugabous (Bubulcus ibis) (A vegades, tant per la forma que es destria de lluny com per les plomes grogues dels mascles adults dels esplugabous, es pot confondre amb l’agró blanc (Egretta garzetta), Continua
Amb les pluges de la tardor, apareixen a garrigues, pinars i alzinars diversos tipus de bolets.
La guia “Els bolets de les Balears” de Constantino i Lleonard editada per Micobalear (Sóller, 1996) en mostra 325 espècies amb la seva corresponent fotografia, descripció i qualificació culinària i, si és el cas, toxicitat. Els mateixos autors, però parlen d’un milenar d’espècies en una llista que va en augment. Continua
Des del torrent de ses Planes, a l’altura del Puig Negre, amb el sol ponent que il·lumina un Penyal de Migdia ara encès, a la banda septentrional de s’Esquerda, és la imatge que sosté una encertada frase del psicòleg Steven Pinker. Continua
En el nostre entorn, el dia de la Mare de Déu Trobada (8 de setembre) conforma una mena de cap d’any agrícola. En altres indrets el canvi es fa per Sant Miquel (29 de setembre).
Una vegada recollits els darrers fruits, les garroves, i després de les primeres brusques i a vegades abans -”sempre s’ha de sembrar en sec”, advertia un vell pagès-, es comencen a llaurar les terres i, en molts casos, a sembrar-hi farratges, destinades fonamentalment a l’alimentació de les ovelles. Continua
Cardassa, cardatxa o cardó (Dipsacus follonum)
Tal vegada, per “coherència llorencina”, per ser la planta que dona nom al poble, havia d’haver estat, aquesta, la primera descripció de la pàgina “entorn”.
Ho ha fet evident l’amic Gaspar Valero quan a l’article sobre els noms dels pobles publicat a Cap Vermell, identifica “cardassar” com a camp de cards en comptes de fer-ho com a camp de cardasses. Continua