Anècdotes d’un temps (2)

Un dia, mon pare i jo, quan era bergantell, sembràvem per una finca dins Sa Marina Vella. Ell llaurava i jo donava es gra dins es solc.

Ençà i enllà hi havia algun matutlo, i mentre anavem, mon pare llaurant i jo donant gra dins es solc, sa bístia, amb una pota tocà un matutlo, i s’alçà un conill i se’n va anar a enfonyar dins un altre matutlo no molt enfora.

Mon pare i jo, sense dir paraula, agafàrem una pedra cada un, just que ens Continua

Memòries d’un temps

Una família de Son Carrió anà a viure a n’es lloquet de ca’n Canonge, i a més de conrar aquell lloquet, conraven altres finques. Per anar a sa casa on vivien, hi havia varis camins, i per un des quals, un poc abans d’arribar a ca’n Canonge, s’havia de travessar la via des tren per una trinxera que impedia veure una i altra banda.

Continua

Uep, com anam?

Una salutació per a tothom. Per primera vegada i en nom de l’associació de la gent gran de Sant Llorenç trec el cap a les pàgines de card.cat. En primer lloc donar l’enhorabona a tots els que amb el seu esforç han fet possible que aquesta web hagi vist la llum amb tan d’èxit.

Continua