Pagesos ecològics

El món pagès es mou. I en tot movimenmt generalitzat s’hi pot trobar de tot. Des dels tractoristes que sols volen augmentar preus als propietaris de finques que, a la vegada, son negacionistes del canvi climàtic.

En aquest mestall els pagesos ecològics també hi volem ser presents. I tot malgrat el menysteniment de les altres associacions pageses o la plantada del Conseller d’Agricultura que després de donar cita, no es presentà.

Som un bon grapat. Entre tots som 600 productors i manegam el 20% del territori de les Illes. Podeu llegir el nostre posicionament: Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Sobre la imatge de Sant Llorenç en sol ponent, una frase de James Clear  en el seu conegudissim “Hábitos atómicos”.

No es la primera vegada que des d’aquesta secció es parla de la importancia del “ambient” en el desenvolupament de les persones.
Totes les paraules tenen el seu significat i el concepte ambient pot resultar una paraula buida o plena en funció del compromís que, en relació a aquest ambient, volguem assumir. Continua

De la premsa: El viratge de fora vila

Front a la desesperançada fora vila dels jubilats propietaris de terres i d’arrels pageses: no hi ha res a fer, tot tornarà garriga, tots són enemics…

Front a la fora vila extensiva, la de les grans extensions terres llaurades amb espectaculars tractors, -normalment comprats amb entrades que no són pageses-, una fora vila extensiva defensada, fins i tot, per professors universitaris…

Apareix una nova manera d’entendfre la relació amb la terra. Respectant cicles, fora utilitzar adobs químics ni verins. Continua

Fi de temporada del Servei de Salvament i Socorrisme de les platges de Cala Millor i sa Coma de Sant Llorenç des Cardassar

Dia 31 d’octubre va finalitzar el Servei de Salvament i Socorrisme a les platges de Cala Millor i Sa Coma, una temporada que posa punt final a un estiu exitós i segur per les usuàries i usuaris al municipi. Continua

Comportament animal, el cas de “sa pelada”.

Atès que els estudiosos assenyalen que tenim més d’animal del que ens ensenyaren, l’etologia pot representar un cami addicional per a la reflexió i, de rebot, per a  l’autoconeixement.

El microanàlisi del comportament d’una ovella, en aquest cas “sa pelada”, per arribar a diverses conclusons. Continua

De la història cap al futur. Les denou veus que analitzaren “25 anys en marxa”

Pel seu interès, reproduïm un article publicat per la revista Cap Vermell de Capdepera on s’analitzen les intervencions dels participants a les taules rodones celebrades el 24 de setembre al programa de televisió amb motiu del 25è aniversari de la primera marxa pel tren de Llevant.

Com podeu veure, el programa s’estructurà en tres blocs:

En el primer bloc es parlà de com sorgiren i s’organitzaren les primeres marxes, quin era l’ambient i si avui són vigents aquestes reivindicacions  hi participaren Climent Obrador, Toni Muñoz, Montserrat Santandreu, Lluís Gili, Dolors Sánchez i Miquel Piris. Continua

Escarabat pillastre!

No, no se diu així, ni científicament ni popularment, però és una mal bitxo pillastre igualment. Si teniu arbres fruiters (albercoquers, melicotoners, codonyers, pruneres… i fins  i tot l’he vist a algun ametller jove) malauradament segurament l’heu vist. Jo, personalment, estic cansat d’anar perseguint-lo i matant-lo pels arbres del meu foravila. Continua

La Badia de Cala Millor es converteix en l’escenari d’una prova pilot d’adaptació al canvi climàtic del Govern de les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears presenta, juntament amb entitats associades, el projecte europeu LIFE AdaptCalaMillor, una iniciativa pilot que compta amb el suport de l’instrument LIFE de la Unió Europea, per enfortir la resiliència de Cala Millor davant dels reptes ambientals actuals. Continua

Una presa a Sant Llorenç?

Ahir, al programa METEO d’IB3 es parlà de la tragèdia de la ciutat líbia de Derna. Dos experts en el tema, Romualdo Romero, catedràtica de meteorologia de la UIB i Miquel Grimalt, geògraf i professor de la mateixa universitat comentaren els fets i en tregueren conclusions.

Derna ha quedat arrassada pel cicló Daniel. Una quarta part de la ciutat no existeix. Hi ha 11.000 morts i prop de 20.000 desapareguts engolits per 33 milions de litres d’aigua que s’abocaren de cop al cabal del riu.

Aquesta zona havia sofert greus inundacions els anys 1941, 1959 i 1968 i els anys 70 s’havien construït dues preses per evitar desastres. Continua

Invitació oberta: La Badia de Cala Millor es prepara per ser més resilent al canvi climàtic

Dimecres 20 de setembre de 2023 a l’Auditòrium Sa Màniga (Carrer son Galta -4 Cala Millor) de les 10.00 h. a les 11.30 h. es durà a terme l’acte públic de presentació del projecte LIFE AdaptCalaMillor per donar a conèixer els objectius i les accions que es desenvoluparan en aquesta iniciativa. Continua

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural retira el niu de tortuga marina de Cala Millor a causa del temporal

Els ous han estat traslladats a les instal·lacions d’IRFAP-LIMIA per perill d’inundació.La Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, a través del Servei de Protecció d’Espècies, i el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), que depenen de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, van retirar ahir el niu de tortuga marina de Cala Millor a causa del temporal. A l’hora de prendre les decisions oportunes, es va prioritzar en tot moment la seguretat dels voluntaris i personal tècnic. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Dues idees d’un mateix tema, la primera més directa i l’aportació de Mancuso més científica.

Es continua amb la llista d’estiu del que també es podrien anomenar “conceptes bàsics que sovint oblidam”.

No es mal d’entendre, tot té un cost a diversos nivells: econòmic, energètic, relacional, didàctic, ambiental, social… Continua

Sa Punta de n’Amer (II)

A la revista Flor de Card d’octubre de 1984 hi ha un escrit del regidor Antoni Sansó (PSM) que diu:

El PSM entén que, fins ara, dins Cala Millor i per tota la nostra zona costera -per no dir per tota la de Mallorca- s’ha practicat un urbanisme sense planificació, ple de favoritismes, on han predominat sempre els interessos dels més forts. Entenem que això ha estat possible gràcies als polítics de torn, fidels guardians i defensors d’aquests interessos. Polítics que fan de la política una eina bruta i carregada d’interessos particulars.

Davant això i davant la covardia d’altres grups polítics, el PSM vol manifestar clarament i públicament que està totalment en contra de qualsevol urbanització a sa Punta.

Nosaltres entenem que és el cor de tota la nostra zona costera, i creim que, si seguim amb aquest afany de destrucció, acabarem per arrasar tot el que tenim. Per conservar la nostra zona turística i mantenir-la és Continua